El govern de la Generalitat de Catalunya vol reprendre les trobades de la Taula del Siurana. És un compromís que va prendre la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una trobada amb alcaldes del Priorat aquesta passada setmana. El reclam ve de lluny per part de representants polítics i també entitats ecologistes. Mentre el Consell Comarcal ho veu com una oportunitat de capgirar la situació del Priorat, les entitats ecologistes no s’han mostrat molt confiades amb aquesta nova proposta de la Generalitat. Ara bé, tots dos coincideixen: el principal objectiu que s’ha de lluitar és revertir el transvasament a Riudecanyes.
Sergi Méndez, president del Consell Comarcal del Priorat, va ser present a la trobada amb la consellera en què ella mateixa es va comprometre a recuperar la taula. «El Priorat no tenim veu enlloc de manera oficial per decidir sobre la nostra aigua. Fa temps que reclamem recuperar aquest espai on, almenys, sí que podem parlar i negociar», explica.
Les sensacions també són positives. Remarca que amb les inversions que s’estan fent per part del govern en matèria d’aigua a la comarca fa palès que hi ha hagut un canvi de mirada: «Des que per la sequera obríem les aixetes i no sortia aigua, quan es va veure el patiment d’un territori per no poder regar (tant el Priorat com el Baix Camp)... aquesta situació ha fet canviar la visió de molta gent, inclòs el govern. Esperem que ajudi al plantejament que es farà d’aquesta represa de la Taula», culmina Méndez.
Les entitats ecologistes no s’han mostrat molt confiades amb aquesta nova proposta de la Generalitat. Volen agafar-ho amb pinces, ja que asseguren que no volen caure en el mateix parany de reunions d’ara fa uns anys, d’on van tenir molt mala experiència. Els activistes asseguren que s’han assabentat per la premsa d’aquesta notícia, i són clars en quina premissa s’ha de seguir per a reprendre aquesta taula: «S’ha d’arreglar l’error del Topograpo i repensar la concessió a Riudecanyes. Si es fa això, ens podem entendre», apunta Andreu Escolà, del Gepec-EdC. I afegeix: «De què volen parlar, si no? De les canonades per portar aigua de l’Ebre? Això no és parlar del riu Siurana, així no l’estem salvant».
La Taula del Siurana es va iniciar l’any 2018 com una comissió de treball que servís per a negociar una millora de la situació ambiental al voltant del riu Siurana. De fet, un dels principals temes de debat va ser el cabal ecològic que ha de mantenir el riu per a tenir les condicions adequades per a la seva subsistència i de tota la flora i fauna que el formen. Després d’anys de negociació, però, no va haver-hi acord. «La proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua era molt bona, però no ens van assegurar cap mena de calendari. Això no ens va convèncer», explica Escolà. El president del Consell Comarcal, per la seva banda, també remarca la importància de fixar aquest calendari: «Nosaltres tenim molt clar que l’objectiu és acabar amb el transvasament. Si ens asseguren que acabarà quan hi hagi la planta regeneradora de Reus, doncs ho podem negociar. L’objectiu no canviarà mai».
Actualment, el cabal ecològic que marca la normativa són 20 litres per segon (l/s). En una de les últimes reunions que es va fer l’any 2021, es va arribar a posar sobre la taula augmentar aquest cabal fins als 37 l/s. Una proposta que entitats ecologistes, 23 alcaldes del Priorat i el Consell Comarcal van rebutjar perquè trobaven insuficient. «A més, ens deien que el nou cabal no es podria aplicar fins l’any 2027, quan teòricament han d’acabar les obres de la planta regeneradora d’aigua de la depuradora de Reus», apunta Escolà, perquè seria quan els regants podrien disposar de més aigua i així el pantà de Riudecanyes podria renunciar al recurs del Priorat.
La Taula del Siurana es va convocar per primera vegada el desembre de l’any 2018, una iniciativa que va engegar el conseller Damià Calvet (PDeCAT). En el seu inici, va voler ser un espai de diàleg obert i compartit per a l’anàlisi, el debat i la resolució de les problemàtiques d’aquest recurs. La taula la formaven la Generalitat de Catalunya (amb diferents Departaments i l’ACA), els consells comarcals del Baix Camp i del Priorat, ajuntaments, representants dels regants, entitats ambientals i comunitat científica.
