«Vaig començar dibuixant, que és un dels meus punts forts, però amb el temps he trobat altres suports, com ara la fotografia, la música, el vídeo o l’escriptura, que em fan emprar un llenguatge diferent, també molt útil. A partir d’aquí, interrelaciono obres per tal de construir un relat introspectiu, de forma transversal», resumeix el jove artista Nil Inglis (17 anys). D’aquesta manera, es pot arribar a conèixer la seva ment inquieta, plena de preguntes sobre la percepció de la vida i l’enfocament d’aquesta.
Es tracta de la seva primera exposició, ‘In and Out of Consciousness’ (Dins i fora de la consciència). La mostra es podrà veure a la Sala 4 del Museu d’Art i Història de Reus de la plaça de la Llibertat. Es podrà visitar cada dia de les 17 a les 20 hores, amb els matins del cap de setmana inclosos. Mitjançant una sèrie de treballs concebuts, en la seva majoria, de l’any passat, també s’hi poden veure d’altres de més antics, com ara del 2016, i un parell d’enguany.
«El tema sobre la consciència va sorgir més aviat al final. Tenia una col·lecció d’obres i necessitava un tema que fes de fil conductor per poder estructurar-les en una exposició. Va ser llavors quan se’m va ocórrer reflectir exactament el que són: un reflex del meu propi trajecte artístic, un progrés de la foscor cap a la llum», matisa Inglis.
La distribució
La distribució de la mostra expressa el procés de l’existència, de la vida fins a la mort. Tot plegat, s’associa a la llum (consciència) i a la foscor (no conscient). «Hi ha una paret dedicada a la foscor i, més endavant, es percep un canvi cap a la llum», especifica.
D’aquesta manera Inglis ha volgut reflectir el seu canvi psicològic de com enfocar la vida, plena de dicotomies i expressada des de la riquesa de llenguatges. «Per a mi les obres que tenen més valor són les que sorgeixen de forma espontània, crec que són les més sinceres. A més, estan obertes a interpretacions», diu Nil Inglis. En aquest sentit, assenyala una de les obres que encapçala ‘In and Out of Consciousness’: una obra on surt un home sant penitent. «Es tracta d’un exercici de dibuix fet al batxillerat, no du marc i és un dels treballs més primerencs que tinc a l’exposició, és una còpia d’una altra obra i es tracta d’una pintura d’esborrany, molt directa», detalla el jove.
Una altra faceta on destaca Inglis és a l'hora d'emprar la tècnica és Guilt, on expressa d’una manera viva i intensa un rostre molt treballat. «Aquesta composició és original meva i la vaig crear a partir d’una cançó de Hans Zimmer», destaca sobre les seves fonts d’inspiració.
Entre diverses obres, Inglis n’indica una de cabdal i també més recent de l’exposició, The healing process at it’s peak o El procés de curació en el seu punt més àlgid (a la foto superior). Acota que inclou elements d’una de les seves autores de referència: la pintora i escultora alemanya Käthe Kollwitz, molt relacionada amb el moviment expressionista. En aquesta obra, doncs, reflecteix una cara, element importat en el procés de creació de l’artista, obrint els ulls.
«Es tracta d’un procés de curació vital i espiritual, on la figura s’obre a la llum, tot sortint de la foscor, per trobar-se amb la realitat», esmenta. En definitiva, un viatge introspectiu alhora que filosòfic, que també complementa amb vídeos, fotos i poemes en anglès. I am... Am I? és una de les escriptures més significatives d’Inglis, qui en un futur vol dedicar-se i viure de l’art.