Una actriu sense fronteres

Abril Garcia des de ben jove va tenir clar que volia encaminar la seva vida al món de la interpretació. Molt aviat, a la prompta edat d’onze anys, va començar a participar a diversos càstings. «Em vaig atrevir amb la pel·lícula El fill de Caín. Abans no havia fet res seriós, alguna peça de teatre amateur a l’escola. Volia tastar l’experiència i casualment em van agafar», recorda la jove reusenca, la qual a hores d’ara està cursant batxillerat artístic en el vessant escènic. 

Té una gran diversitat de projectes sobre la taula i no descarta liderar un projecte com a directora, perquè «els perfils femenins s’han de reivindicar i fer més visibles a la indústria». Fa teatre, música i dansa, però amb això diu no tenir-ne prou. «S’han de tenir tots els coneixements que puguis en aquesta carrera de fons. També porto dos anys fent cant, estic aprenent a tocar la guitarra i el piano i continuo amb classes de teatre a l’escola que hi ha al Centre de Lectura de Reus», detalla. I és que «mai és suficient».

Ha participat en diversos curts, pel·lícules i altres projectes audiovisuals. N’és el cas de petites produccions amb David Aymerich com ara El dulce sabor del limón. Després d’aquests primers tastets interpretatius, Garcia té clar que «s’ha d’apuntar alt» i està disposada a preparar-se. «El fet de començar jove suposa una bona entrada de currículum, però que et triïn per a una pel·lícula no és garantia que et tornin a trucar. Amb cada càsting, tornes a posar el comptador a zero. Evidentment, hi ha falsos mites i la professió és bonica quan hi ets dins. Quan no surten ofertes és molt dura, et pots presentar a mil i un anuncis o curtmetratges i no quallar», corrobora.

Amb cada càsting tornes a posar el comptador a zero

I parla de competència, ja que «hi ha molta gent que s’hi dedica» i per molt bé que ho preparis, «has d’encaixar en un perfil concret». Esmenta que la interpretació forma part d’un eix vertebrador a la seva trajectòria i tot i que ha fet alguna producció teatral aïllada, el cinema per a ella «és la tria clau». Es descriu com a una persona inquieta i cinèfila, on la cúspide de les seves preferències l’encapçala el llegat de Woody Allen i les seves referents artístiques s’adeqüen als estils de Natalie Portman i Meryl Streep.

Acceptar un ‘no’ per resposta és el pa de cada dia, segons confirma l’actriu reusenca i va amb l’experiència. «Costa sobretot els primers dies en què has vist que has funcionat dins una producció i tens ànims de continuar en rauxa. Això d’‘acabo de fer una pel·lícula, segur que m’agafen’ t’ho has de prendre amb calma», explica. Tot plegat, s’ha d’afrontar sense desil·lusions, «no sempre reps negatives». 

Preguntada sobre si obligatòriament s’ha de sortir fora per formar-se i aprendre dels millors, Garcia ho té clar: «Sens dubte, tens més oportunitats a les grans ciutats que t’ofereixen més impacte. En un futur proper vull estudiar audiovisuals i anar a l’Institut del Teatre. Surten artistes molt bons a llocs petits, però sempre és més recomanable sortir fora de la zona de confort i donar-te a conèixer».