Avui els oferim una play list protagonitzada per Ricardo Batista Ximenis El Tarragona, el músic nascut en el si de la comunitat gitana tarragonina el 1964, i de qui hem parlat en una Maireta anterior i en l’article sobre Gato Pérez. Fou el gran exportador del nom de la ciutat en els cercles musicals moderns.
Nací moreno. Actuació per a la 2 de TVE. El Tarragona se’ns ofereix en la seva millor versió com a veu principal i alhora com a rei de les timbales, o –en la denominació cubana– pailes, en aquest tema del compositor Francisco Alvarado Chalina per a les orquestres de salsa La Sonora Ponceña i Orquesta de Bobby Valentín, dues prestigioses formacions de Puerto Rico. Imatges i so:
No me engañes más mujer. Tema del grup Salsa Gitana extret del casset de 1979 del mateix nom, amb un so superautèntic i sense maquillatges. La formació sumà el pianista cubà Mayito Fernández i els gitanos amb les timbales i cors del Tarragona, la veu d’Enrique Maya el Hijo de la China, la percussió de Manolo González Patata –nebot del Pescaílla– i la d’Antonio Vázquez El Nabo, així com la veu i palmes d’Antonio Jiménez Burris. So:
Gitana. Interpretada per l’Orquestra Pernil Latino, amb els cantants El Hijo de la China i El Tarragona, i dirigida per Antonio Prió al baix. Enregistrada als anys 1980 en un set de televisió amb secció de vents, de percussió, teclats, guitarra i baix elèctric. Les veus solistes fan un duet magnífic i amb un ganxo espectacular. Imatges i so:
Marta la Reina. Títol de LP i casset, executat per Pernil Latino el 1981 amb nou músics, entre ells Ricardo Tarragona, amb el renom afegit en aquell moment de Timbalito –recordem que el seu cognom era Batista i no Tarragona–, tocant bongós i güiro, i fent cors. El disc inclou vuit temes, però «Marta la Reina» va ser el més famós. So:
Gitanitos y morenos. Tema mític de 1981 de l’argentí revolucionador de la rumba Gato Pérez, que l’interpreta pocs anys després a l’exitós Àngel Casas Show de TV3 amb la seva multitudinària formació, majoritàriament integrada pels gitanos graciencs denominats les Estrellas de Gràcia. El Tarragona apareix just darrera el Gato, a la percussió i veus. L’argentí i el tarragoní sempre tingueren bona química. Imatges i so:
Luna brava. En el mateix programa, enmig d’un espectacular ambient festiu, en aquest cas el Gato dona protagonisme a la veu de Yumitus, mentre que El Tarragona manté el rol anterior amb veus i percussió. Imatges i so:
Resignación. Un altre tema molt salser del mateix programa estrella de la televisió catalana, però ara amb el Gato cedint un paper de veu coprotagonista a un molt jove Tarragona, sense abandonar una espectacular percussió. L’argentí l’esmenta per donar-li la segona entrada:
Sangre. Únic cd de les Estrellas de Gràcia gravat el 1988, amb El Tarragona com a integrant i produït pel Gato Pérez. Conté deu temes i està ple d’èxits amb un ritme contagiós, com «Ven que te quiero ver», «Ay rumba calí», «Kikiribú», «La Flaca» o «Chiquita bonita». So:
El Triunfo. Tema d’Agustí Abellán Chango, gitano català pioner de la rumba a principis dels anys 1970. Interpretat pel Tarragona, com a veu principal i alhora guitarra, El Petitet i els germans Cortés, amb guitarres, percussió i palmes. Actuació especial en la presentació de la novel·la “El Triunfo” de Francisco Casavella el 1990. Imatges i so:
Va endavant. Interpretat per Ai, ai, ai, una altra formació gitana, liderada per Rafalito Salazar i Pep Lladó, dos dels homes que havia tingut el Gato, i amb la qual cooperà El Tarragona. La fundaren després de la mort de l’argentí, el 1990. Enregistrat per al programa Sputnik de TV3. Timbales i cors del tarragoní enmig d’una dotzena de músics. Imatges i so:
Mujer peligro. Gravat el 1996 per a la pel·lícula «Muere, mi vida», dirigida per Mar Targarona. Mostra de la versatilitat del Tarragona. Ara les seves congues, güiro i pailes es posen al servei de Toni Saigi Chupi, autor de la música, coautor de la lletra, arranjador i productor artístic. So:
Chivato. També de Chango, però ara amb Estrellas de Gràcia. Un dels darrers directes enregistrat pel Tarragona a la sala Luz de Gas de Barcelona, el febrer de 2010. Sabia estar en un segon pla dedicat a la percussió, amb les pailes, però excel·lint i marcant un ritme explosiu. El seu fill també hi és.