El primer cap de colla dels Xiquets de Tarragona

Vivim en una ciutat poc preocupada per certs detalls de la seva història. Que el nom del primer cap de colla dels Xiquets de Tarragona fundats el 1885, com a Colla de la Mercè, no hagi estat degudament valorat, en podria ser un exemple. Anem, primer, una mica més enrere per entendre el substrat casteller.

Així el 1706 Tarragona ja comptava amb un ball de valencians propi, a càrrec de la confraria de fadrins menestrals, un antecedent casteller. El 1733 aquest grup viatjà i competí a Reus, junt amb d’altres. El 1746 a Tarragona en sortiren dos, un d’ells continuador de l’anterior. Alhora hi trobem la primera descripció localitzada arreu del territori sobre «torres altes» en els valencians.

Al segle XIX s’han documentat a bastament dos balls de valencians tarragonins executats per les colles de Pagesos i de Pescadors, vinculades a aquests oficis. Existiren si més no entre 1822 i 1859, i són colles castelleres amb tots els ets i uts amb construccions de vuit i nou pisos.

La dels Pagesos tarragonina s’integrà en la dels Pagesos de Valls, en la dècada de 1850 coincidint amb el període que començaren a ser coneguts com a Xiquets de Valls. En deixà constància l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler.

Posteriorment, el 1885, acabada l’epidèmia de còlera, es fundaren els Xiquets de Tarragona·Colla de la Mercè. Ni dels valencians del XVIII ni dels Pagesos i Pescadors s’han definit els caps de colla. Els historiadors Joan Salvat (1926) i Xavier Güell (2017) han considerat que Carles Vidal Gatell, Carlets de Babot o Carlets Babot (Tarragona, 1858 – 1900), havia estat el cap de colla de la Mercè.

En canvi, Jordi Morant (1967 i 1976) parlà d’ell com el cap d’una nova agrupació diferent de la Mercè, ja en la darrera dècada del segle XIX. Però en un altre text el mateix autor (1970) l’interpretà com la segona etapa d’aquesta colla. Ara bé, cap dels investigadors esmentats fou coetani a aquesta agrupació i, per tant, no la van conèixer per via directa.

El cap de colla oblidat

Hi ha un casteller anterior a Vidal, Pau Calbet i Boleda, Pau de Valls (Valls, 7 d’abril de 1838 – Tarragona, 14 de novembre de 1916), sobre el qual cal parar atenció. Per una banda, és el casteller que més bé defineix el lligam entre Valls i Tarragona en la primera època d’or. Fill de Manuel Calbet Morlà, pagès, i de Llúcia Boleda Calbet, ambdós de Valls, nasqué en aquesta ciutat i s’hi casà amb Úrsula Cusidó Morlà.

En traslladar-se a viure a Tarragona, amb posterioritat a 1859, fou conegut amb el renom de Pau de Valls. Les arrels pageses el vincularen a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, grup que representà a Tarragona en els contractes amb l’Ajuntament, quan no existien agrupacions a la capital. La figura del representant local fou habitual entre les colles vallenques i els consistoris contractants. Així percebé els honoraris per a la Vella per Santa Tecla entre 1877 i 1880, així com el 1891.

Continuà la seva tasca un dels seus fills, Rafel Calbet Cusidó –nascut el 31 d’octubre de 1859 a Valls–, si més no en dues ocasions: el 1883 per Santa Tecla i el 1894 pel 4t Congrés Catòlic a Tarragona. Tingué un altre fill, de nom Pau, i una filla, Josefina. Aquesta es casà amb el tarragoní Anton Pomerol Nogués, qui, com el sogre, exercí la representació de la Vella. Ja en la decadència, a la primeria del XX, Pomerol feu idèntica funció contractual amb l’escissió de la Vella capitanejada per l’Anton de l’Escolà.

Testimoni directe

Com altres tarragonins actuants amb la Vella vallenca, Pau de Valls formà part dels primers Xiquets de Tarragona - Colla de la Mercè, existents entre 1885 i 1897. El periodista i escriptor tarragoní Joan Ruiz Porta (1863-1934), coetani seu, en destacà el lideratge pel tronc herculi i per «la seva grapa», és a dir, les mans, la força, la traça a l’hora de fer castells. Al Diari de Tarragona Ruiz explicità «al qual tots acataven», extrem que, al costat de ser el casteller documentat més vell entre els residents a Tarragona, fa versemblant que fos el primer cap de colla dels Xiquets de Tarragona.

Els nets, fills de l’Anton –Esteve, Pau, Antoni i Victorí Pomerol Calbet– estigueren entre els refundadors dels Xiquets de Tarragona el 1926, essent l’Esteve el cap de colla de la represa, seguint la tradició familiar. Una nissaga que ha continuat fins als nostres dies i que relliga les colles vallenques i les tarragonines.