Maria Montserrat Jané: «Tots podem patir una malaltia mental»

Entrevista a la coordinadora de l’equip de psicologia de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de la Xarxa Santa Tecla

| Actualizado a 08 abril 2022 09:56
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La figura del professional en psicologia pel Benestar emocional i la salut comunitària (RBEiSC), s’incorpora a la Xarxa Santa Tecla el desembre de 2021. És una clara aposta del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per dotar els centres d’Atenció Primària d’una figura que pugui abordar la realitat de la salut mental a la població de forma comunitària.

La Xarxa Santa Tecla, com a proveïdor de CatSalut, incorpora nou professionals de la psicologia per cobrir les seves sis àrees d’atenció: l’ABS El Vendrell, l’ABS Torredembarra, el CAR Vila-seca, l’ABS Llevant, el CAR Calafell i l’ABS L’Arboç. 

Parlem amb Maria Montserrat i Jané, psicòloga referent de l’ABS El Vendrell i coordinadora de les psicòlogues referents de les ABS de la Xarxa Santa Tecla.

Arran de la pandèmia s’està parlant molt més de la salut mental de la població. Com a psicòloga, com ho veus i com ho vius?

Arran de la pandèmia s’ha agreujat el malestar emocional de la població i ha augmentat el nombre de casos de persones que, si no són detectades i ateses a temps, poden desenvolupar una patologia mental. És aquí on la figura professional en psicologia pel benestar emocional i la salut comunitària desenvolupa un paper important i amb un objectiu clar: la promoció i prevenció de la salut mental.

És important poder identificar quines són les necessitats actuals de la població i prioritzar les intervencions enfocades a donar eines per afavorir el benestar emocional.

Quina tasca desenvolupa la figura de psicologia i com ha estat rebuda a les diferents àrees bàsiques de la Xarxa Santa Tecla?

La nostra figura s’incorpora el desembre del 2021 i s’integra en els equips d’atenció primària. Vam notar que era una figura esperada i que podia complementar molt bé la part comunitària ja existent en els equips de primària. Malauradament, la sisena onada de la covid va frenar l’inici de la nostra activitat. Per sort, en aquests moments, ja hem pogut començar a desenvolupar-la de nou.

La nostra activitat va dirigida a l’atenció comunitària, per tant, s’entén aquesta atenció en un format grupal i no de manera individual. El fet de poder atendre la població en format de grup ens permet arribar a un nombre més gran de persones i fer un treball enfocat al nostre objectiu principal que és la promoció i la prevenció de la salut mental.

Com treballeu exactament? 

Tot i que cada àrea bàsica té les seves característiques particulars (ubicació, nombre de persones ateses, situació socioeconòmica i cultural, etc.), l’equip referent de benestar emocional de la Xarxa Santa Tecla treballa de manera conjunta amb els equips de la resta d’ABS. 

El malestar emocional es detecta inicialment a la consulta que fa el pacient amb medicina o infermeria; a partir d’aquí, el professional sanitari comparteix el cas amb el referent de benestar emocional i es planteja la millor intervenció.

La pandèmia ha posat de manifest que cal tenir cura de la nostra salut mental

D’altra banda, també s’ha creat un ventall de grups psicoeducatius específics per tal d’atendre aquelles demandes que ja s’està veient que són les més prevalents a les consultes. Estem iniciant grups psicoeducatius de processos de dol, dolor crònic, fibromiàlgia, atenció al cuidador, suport a la parentalitat, etc. També donem suport en temes emocionals a grups ja existents conduïts per l’equip d’infermeria.

Així doncs, l’atenció integral a les persones també inclou la cura de la salut mental?

Sí, per poder sentir-te bé has de poder estar bé tant físicament com psicològicament. Des de fa temps la població està acostumada a veure campanyes promocionals per tenir cura de la salut física (fer esport, deixar de fumar, prevenir el colesterol…). Sempre s’havia deixat en un segon pla la salut mental. La pandèmia ha posat de manifest que si no tenim cura de la nostra salut mental difícilment podrem estar bé per atendre la nostra salut física.

Si bé és veritat que el malestar emocional afecta totes les franges d’edat, els dos col·lectius que s’han vist més perjudicats són els infants i els joves i la gent gran.
Les notícies que ens arriben sobre la salut mental de la gent jove són esfereïdores i posen de manifest que cal atendre’l de manera preventiva. El programa Salut i Escola (PSiE), és una bona oportunitat per arribar a aquesta població diana. La nostra figura permet complementar amb xerrades i formacions la tasca que ja s’està fent des d’infermeria.

Pel que fa a la gent gran, la pandèmia els ha marcat molt. A l’inici van ser els més vulnerables i qui va patir més les conseqüències de la covid. Les mesures de protecció que es van prendre van ajudar a frenar l’extensió de la pandèmia, però alhora va augmentar el que anomenem «soledat no desitjada». Per sort, les entitats dels diferents municipis van fer una tasca molt important a l’hora de donar suport a tot aquest col·lectiu. Nosaltres, des de la nostra figura, col·laborem amb les associacions que tracten amb la gent gran i alhora estem iniciant grups psicoeducatius per atendre les necessitats derivades de tenir cura d’una persona depenent.

La salut mental ha estat la gran oblidada del sistema sanitari? 

La salut mental no ha estat la gran oblidada, ha estat la gran estigmatitzada. Parlar i tractar la salut mental implica un primer pas, que és acceptar que no tot és dolor físic sinó que també existeix el malestar mental. Si no es detecta ni es tracta aquest malestar tots podem estar exposats a patir una patologia mental. 

Si podem parlar de salut mental, deixant de banda l’estigma i acceptar que en algun moment ens pot afectar a nosaltres, ja estem fent un pas endavant cap a la normalització. Confio que la promoció i la prevenció del benestar emocional sigui un dels punts clau per donar resposta a aquest malestar, que s’ha fet més visible arran de la pandèmia.

Comentarios
Multimedia Diari