L’altre dia parlava del fet que els nostres carrers no van ser dissenyats per poder-hi anar amb cadira de rodes. En èpoques passades ...

Les vacances de la meva joventut acostumaven a ser un intercanvi. Naltros venim a casa vostra uns dies i valtros veniu a la nostra. ...

M’adono que quan tens vuitanta anys tens moltes coses per explicar. Només pel fet d’haver nascut a la primera meitat del segle passat. ...

Eren temps de canvis. Em sembla que era ministre d’Hisenda el senyor, el que va inventar les pentinades fiscals. Tenia inspectors que ...

El senyor Ramon Baiges Audén ja era client de Casa Boada. El recordo de fa molts anys, quan anava a l’escorxador amb un carro i una ...

A la meva època es naixia a casa i es moria a casa. En aquells temps de joventut el difunt s’amortallava al llit i es feia la vetlla. ...

Quan era jove algun dia m’agradava escapar-me a la part baixa del Francolí, tocant al Serrallo. Hi anava a practicar trucs de màgia ...

Encara recordo quan el Raül Cid passava per casa agafat de la ma del seu avi Sebastià Perpinyà, que era amic del meu pare. El Sebastià ...

Hi ha clients que amb els anys passen a ser amics. Un és Gerard-Felip Carné i Tuset, l’estudiant que vivia a cavall d’Altafulla i Tarragona. ...

A Tarragona, com en d’altres ciutats, hi ha forces rellotges a les façanes i llocs públics. Moltes persones es guiaven per aquests ...