15 anys de la Casa de la Festa de Tarragona

La Casa de la Festa de Tarragona, ubicada a l’inici de la Via Augusta, va tornar a obrir les passades festes de Sant Magí després de solucionar, sembla que aquest cop de manera definitiva, els problemes d’humitats que ha tingut des del seu inici.

Llarg període de treballs previs

Quan es va començar a debatre, o almenys quan es va començar a fer-ho més seriosament, la necessitat de disposar d’un lloc on la festa tingui continuïtat durant tot l’any, era l’any 1995 quan era responsable el conseller Carles Sala. De fet, l’impuls definitiu a la petició la va donar Albert Vallvé, com a Magí de les Timbales i en representació de tot el col·lectiu en el parlament d’agraïment a l’homenatge que la ciutat va fer al Seguici Popular durant les festes de 1996.

La poca disponibilitat d’espais adequats més o menys propers a l’Ajuntament de la ciutat, així com els recurrents problemes pressupostaris, va fer que tot plegat s’anés endarrerint fins que es va poder inaugurar a finals de maig de 2008, quan la responsabilitat de les Festes requeia ja en la consellera Sandra Coloma.

Durant aquest procés també es va valorar de manera molt ferma poder utilitzar l’anomenat Ca l’Agapito (antic Beateri de Sant Domènec), a la plaça del Pallol que ha estat recentment rehabilitat, però es va descartar poc temps després a la vista del seu estat i les troballes arqueològiques. No va ser fins al 2004 quan es va adquirir l’edifici actual i ja aleshores diferents problemes tècnics van ajornar uns mesos la seva inauguració, inicialment prevista per les festes de Santa Tecla de 2006. Ni la ubicació ni l’espai van generar consens i la veritat és que el temps ha confirmat que no era el lloc ideal, tot i que segurament acaba sent el mal menor, a la vista de la poca disponibilitat d’espais més adequats.

Des de la seva inauguració ha passat per diferents èpoques quan fins i tot va quedar tancada un temps per manca de pressupost i només obria quan hi havia una petició d’algun col·lectiu, majoritàriament escoles. Ara, més de 15 anys després, potser s’han resolt els problemes d’humitats, però queda lluny de ser un punt d’atracció, tal com s’havia pensat en un inici.

Projecte inicial ambiciós

En començar a treballar sobre el projecte els tècnics municipals de Festes van elaborar un dossier que van compartir i debatre amb diferents col·lectius vinculats a la festa. En aquest esborrany es deixava molt clar que havia de ser un lloc per viure la festa tot l’any, permetent una immersió que fes la sensació d’estar participant en qualsevol dels actes que formen part de l’estructura més tradicional de la festa. Havia de generar interès per la ciutadania de Tarragona, però també per tots els seus visitants i segurament la tecnologia havia de tenir un paper important.

Tot i que un dels problemes aleshores era la ubicació dels elements festius, no podia ser només un magatzem endreçat del seguici o local d’assaigs. També havia de ser espai de trobada i d’estudi, on totes les persones interessades en conèixer bé la festa poguessin consultar la documentació existent o generar activitat continuada.

Quan el local triat va ser l’actual de la Via Augusta, ja es va veure que moltes de les pretensions no es podien assolir, tant per manca d’espai com de pressupost. Ara manté certa activitat pels assaigs previs a Santa Tecla i per les activitats que s’hi desenvolupen durant els dies de les festes, però la resta de l’any l’activitat baixa molt.

Gegants, nanos i bestiari

Segurament l’espai dedicat al bestiari i als nanos, així com l’entrada amb els gegants i la Cucafera donant la benvinguda, són el punt central de la Casa. La part dels balls passa molt, massa, desapercebuda. De nou, cal suposar, per les limitacions de l’espai i el pressupost. La sala polivalent manté una activitat més aviat anecdòtica i encara sort de les exposicions temporals, com l’actual del Cor a la Festa, que generen interès.

El seguici petit

A més, ara ens trobem amb el mateix problema d’ubicació dels elements del seguici petit, escampats per diferents locals, en una situació similar a la que tenia el seguici gran abans de la Casa de la Festa. Evidentment, aquests elements no es poden situar a la Casa de la Festa, tampoc seria el lloc adequat si hi hagués l’espai.

En tot cas, sí que cal reflexionar sobre la seva situació. Per sort, l’Aligueta i els Gegants Vells han trobat aixopluc a les instal·lacions de l’Hospital de Santa Tecla, però altres elements es conserven amagats i no sempre en les millors condicions.

Al pàrquing de Jaume I?

Quan l’any 2015 el govern de Pep Fèlix Ballesteros buscava alternatives al pàrquing de Jaume I, un altre dels grans reptes pendents, una de les propostes era justament ubicar-hi una remodelada i ampliada Casa de la Festa. La consellera Begoña Floria ho defensava recordant que podria més que doblar l’espai actual i recuperar el contingut previst inicialment. En tot cas, és una proposta que desperta molts interrogants i actualment dubto que estigui sobre cap taula.

Sigui com sigui, crec que el tema no queda tancat amb les recents millores, d’altra banda imprescindibles, si el que realment es vol és tenir un punt de referència sobre la festa que desperti interès durant tot l’any. Malgrat l’esforç dels tècnics, que cal valorar molt, la Casa de la Festa segueix sense ser un lloc de trobada per la gent de Tarragona ni està a la llista prioritària de llocs d’interès pels visitants. Segurament cal fer una nova reflexió per trobar-hi alternatives més vàlides.