Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

1791: La primera actuació castellera

Un llibre presenta el primer enxaneta documentat, Jaume Fuster Foguet, conegut amb el renom d’‘Anxaneta’ i que hauria format part del Ball de Valencians

Alba Tudó

Whatsapp
Il·lustració que recrea com podria haver sigut la primera actuació castellera el febrer de 1791. FOTO: CEDIDA

Il·lustració que recrea com podria haver sigut la primera actuació castellera el febrer de 1791. FOTO: CEDIDA

La primera actuació castellera va tenir lloc el febrer de 1791, en el marc de les Festes de la Candela de Valls. Així ho demostra el llibre Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls, de l’historiador Àlex Cervelló. Aquesta troballa suposa avançar una dècada l’origen dels castells, que fins ara els estudiosos del tema ubicaven el 1801.

Durant la seva investigació, Cervelló va trobar un rebut datat el 7 de febrer de 1791, en el qual el rector de Valls realitzava el pagament d’una peça de roba per als Nois de Castells, que hauria actuat feia cinc dies a les Festes de la Candela locals. En el text es pot llegir: «Rebut del senyor Don Jaume Cesat, rector de Valls, la quantitat de quatre ll 2s 6, dich quatre lliuras, dos sous y sis diners, per roba pressa en la botiga per los Noys de Castells que està encarregat. Valls y febrer 7 de 1791. Joseph Gallissa». Resulta, però, que un any abans, un altre document vallenc encara mencionava el mateix grup de persones i aquests pertanyien el Ball de Valencians de Valls.

L’evolució del Ball de Valencians

Els balls de Valencians són considerats l’antecedent directe dels castells i estaven estesos per moltes poblacions del sud de Catalunya. Consistents en un ball de caràcter religiós que finalitzava amb una petita construcció humana, al llarg del segle XVIII van anar guanyant pes i van ser objecte de rivalitat entre agrupacions de diferents municipis. Segons les investigacions de Cervelló, aquesta rivalitat generava tensions, i fins i tot baralles, que va obligar les autoritats a separar els balls de les celebracions religioses, o fins i tot a emetre’n prohibicions.

El llibre demostra que a Valls, el ball de valencians local no va ser prohibit, però sí que va evolucionar de tal manera que va donar importància a la torreta final. Un cop aïllat de l’àmbit religiós, el públic el va acabar anomenant «castells»: creien que el que feien ja era massa diferent del ball de valencians original per seguir anomenant-los d’aquesta manera. La investigació també aporta altra informació sobre aquesta evolució.

Una de les millores tècniques principals que va permetre als balls de valencians augmentar l’alçada de les construccions fins a esdevenir castells va ser la introducció de nens per coronar les construccions. A més, el llibre presenta el primer enxaneta documentat de la història, Jaume Fuster Foguet, conegut amb el renom d’«Anxaneta», que hauria format part del ball de valencians vallenc durant la dècada de 1770.
Una altra de les aportacions de Cervelló a la història dels castells és que Josep i Salvador Batet no es van arribar a barallar. Fins ara, una disputa entre els germans és el que explicava la separació de la Colla dels Menestrals i la Colla dels Pagesos, el que avui serien la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

«Hem posat en valor els castells: patrimoni immaterial de la humanitat», constata l’historiador Àlex Cervelló, qui afegeix que «la valoració de la recerca és molt positiva i he rebut la col·laboració de la Colla Vella de Valls».

L’autor del llibre és investigador de la URV i ha dut a terme la seva recerca sota el paraigua de la Càtedra per l’Estudi del Fet Casteller d’aquesta universitat i amb la col·laboració de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Temas

Comentarios

Lea También