Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

A Joan Maria Dalmau, radiofonista de casa nostra

Ahir diumenge ens va deixar una persona molt estimada del col·lectiu periodístic 

Diari de Tarragona

Whatsapp
Trobarem a faltar la seva veu a les tertulies de ràdio. Foto: Cedida

Trobarem a faltar la seva veu a les tertulies de ràdio. Foto: Cedida

Caminant a pas lent, amb la premsa escrita a la mà i equipat com sempre amb la seva bossa negra, on sempre hi portava la seva inseparable antiga gravadora de cassete, un peu de micro, el micròfon i una infinitat de calendaris que sempre et regalava.  Veure’l entrar en un estudi de ràdio el feia feliç, era el seu hàbitat natural, i sempre gaudint explicant als oients l’actualitat esportiva dels equips de casa nostra, amb aquella veu profunda de ràdio que el caracteritzava.

En Joan Maria Dalmau era un radiofonista de l’antiga escola, amant de la ràdio en directe i dels esports, els nous temps i la tecnologia no s’havien imposat ni molt menys en la seva passió. Era al·lèrgic al món digital, ni correu electrònic, ni telèfon mòbil d’última generació, ni twitter, ni facebook, o com deia ell ‘aquestes tonteries d’ara…’. Home de memòria radiofònica privilegiada, era capaç de recitar-te totes i cadascuna de les emissores de ràdio on havia treballat i col·laborat, que per cert, en van ser moltes.

Els darrers anys l’havíem pogut escoltar a la seva infatigable Ràdio Jove de Reus, fent els esports els dijous a Altafulla Ràdio, i també a la Cope, on vaig tenir la sort de què tots els dilluns, durant tres temporades, participés en la tertúlia esportiva.

Dalmau a l'estudi de ràdio, el seu hàbitat natural. Foto: Cedida

El gener del 2017, en assabentar-nos de l’infart que l’ha deixat en coma aquests 18 mesos, vam tenir una cosa molt clara, a l'habitació d’en Dalmau, a l’hospital, no hi podia faltar una ràdio ben a prop d’ell. I així va ser, televisió apagada i la ràdio sempre en marxa perquè ell i la ràdio de casa nostra sempre han estat sinònims.

Dalmau, espero que segueixis mantenint la tradició d’enviar-nos una postal a la ràdio cada Nadal del lloc que has anat a visitar. De ben segur que al cel podràs immortalitzar grans instantànies amb la teva càmera de fotos de rodet, i seguir, al peu del canó, micròfon en mà, de tot el que és actualitat. Dalmau, per sempre!

Article del periodista Helder Moya, en representació dels companys de premsa que van coincidir amb Joan Maria Dalmau 

 

Temas

Comentarios

Lea También