'A Madrid comencen a ser conscients que l'1-O votarem'

Gabriel Rufián va néixer el 1982 al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Els seus pares, andalusos igual que els seus avis, es van conèixer en un míting de Bandera Roja. Tenien 19 i 18 anys quan ell va venir al món. Diplomat en Relacions Laborals, va entrar a Súmate el 2014, des d'on va passar a liderar la candidatura d'ERC a les generals. Dissabte va ser a Tarragona en un acte a favor del 'sí' en el referèndum de l'1-O.

- «Fem por i més que en farem», ha dit el president Puigdemont. Creu que és un bon missatge de cara a la resolució de conflictes?
- Cal tenir en compte el context. El que han fet el president i el vicepresident és expressar fermesa i compromís amb el mandat del Parlament i del poble de Catalunya de celebrar el referèndum . Entenc que hi hagi mitjans de comunicació que en treguin punta. També ho podrien fer amb les amenaces flagrants que hi ha hagut de part de l’exministre Margallo, que l’altre dia va dir que el Parlament havia de ser desallotjat. La frase de Margallo, però, no ha tingut tant de ressò...

- Falten tres mesos per a l’1 d’octubre i els ciutadans no sabem gairebé res de com es farà el referèndum. Ni tan sols d’on sortiran les urnes. Es pot presumir de garanties democràtiques?
- Tenim un Estat en contra, cal tenir-ho present. Demà dimarts s’explicarà tot. Al matí al Parlament hi ha l’acte convocat per JxSí i la CUP, i a la tarda el Govern donarà a conèixer els detalls operatius en un acte al Teatre Nacional de Catalunya.

- Quedaran resoltes totes les incògnites sobre urnes, cens, cobertura jurídica, col·legis electorals, voluntaris i funcionaris, i vot a l’exterior?
- Espero que sí.

- A l’acte l’oposició hi ha estat convocada com si fos una reunió d’escala, o ni això. També és culpa de tenir un Estat en contra?
- El que tenim al davant és una amenaça contínua, i la relació amb l’oposició de PP, PSCi Ciutadans és complicada precisament per això. El seu ‘no’ és un ‘no’ a la democràcia. Nosaltres no els demanem que sigun independentistes, només demanem que siguin demòcrates.

- Digui’m la veritat. L’acte del matí l’han organitzat per satisfer la CUP, després que protestessin per haver estat bandejats de l’organització del referèndum?
- Estem acostumats a sentir dir que els independentistes ens barallem entre nosaltres, i que això fa que baixi el suflé... Però cal recordar, perquè són fets empírics, que el procés sempre ha tirat endavant. Fins i tot en situacions molt extremes, com sabem. Personalment crec que aquest és el futur de la política, que partits molt diferents es posin d’acord. Tant de bo això passés al Congrés. M’agradaria molt que PP, PSOE, Ciutadans i Podemos fossin capaços de posar-se d’acord per a un procés constituent com el que està passant a Catalunya. Però em temo que per a això falta molt.

- Hi ha molts nervis, ara ja, de cara a l’1 d’octubre?
- El que percebo jo a Madrid principalment és inquietud. Molta gent que potser no es prenia seriosament el que està passant a Catalunya comencen a ser-ne conscients. Això passa més al PP que al PSOE. Hi ha molt negacionisme del procés. També els passa a part dels comuns. Hi ha gent que pensa que no ho farem. En canvi, al PP i a Ciutadans comencen a ser molt conscients que Catalunya està determinada i que l’1 d’octubre votarem.

- Creu que el referèndum es durà a terme amb tota normalitat, que hi haurà un recompte sense impugnacions, i que el resultat s’acceptarà?
- Hi ha gent que diu que serà un nou 9-N, però la veritat és que aquest cop el dia següent passaran coses.

No demanem a ningú que es converteixi en independentista, sí que sigui demòcrata

- Què passarà el 2 d’octubre?
- Si guanya el ‘sí’ es proclamarà la república catalana, i s’haurien de convocar eleccions constituents. Si guanya el ‘no’, caldria convocar eleccions autonòmiques per escollir un nou Parlament. Aquest darrer, de fet, em sembla un bon argument perquè la gent del ‘no’ vagin a votar, que tinguin clar que si ha guanyat el ‘no’ després en unes eleccions autonòmiques guanyaran els seus.

- I si queden col·legis per obrir, i si no tothom pot votar?
- Els alcaldes que no s’atreveixin a obrir els col·legis, que donin les claus als regidors d’ERC, perquè ells sí que els obriran.

- Són conscients que aquesta situació pot crear greus conflictes a nivell municipal, potser més en pobles petits que no pas en grans ciutats?
- Entenc que no. Participar en el referèndum no et fa independentista. Això no va de ‘sí’ o de ‘no’, va de democràcia. Per això donem la benvinguda a la gent valenta del PSC que s’han manifestat a favor d’obrir els col·legis electorals. És una qüestió que transcendeix els partits. Crec que els alcaldes que es neguin a canalitzar el desig del 80% de la població de votar, el que faran és trair la ciutadania.

Els alcaldes que no s'atreveixin a obrir els col·legis, que donin les claus a regidors d'ERC

- Davant de les sentències explícites del Tribunal Constitucional, el que hi ha no és un deixament de funcions del Govern, que deixa els alcaldes a la seva sort?
- Respecto totes les institucions, també el Tribunal Constitucional. Però cal recordar que el Tribunal Constitucional està presidit per un exmilitant del PP que treballa pel Govern de Rajoy i està en contra de la sobirania del poble de Catalunya. Estic convençut que la majoria dels alcaldes obriran els col·legis o donaran les claus perquè altres persones els obrin.

- Les conseqüències judicials dels seus actes les hauran d’afrontar ells sols?
- Abans del referèndum s’aprovaran una sèrie de lleis, principalment la llei de transitorietat jurídica, que el que farà és proporcionar un nou marc, un nou estat de dret, perquè ningú hagi de patir. Esclar que esperem amenaces, sentències i inhabilitacions de l’Estat espanyol, això no és cap novetat. Però tothom estarà cobert per la nova legalitat. 

- Preveu que finalment calgui una mediació de la UE en el cas que el referèndum no hagi complert els estàndards internacionals?
- És complir amb les normes democràtiques internacionals portar dirigents democràticament elegits davant dels tribunals de justícia? Estem parlant d’un Estat que té un deute del 100,40% del seu PIB. Si guanya el ‘sí’, això algú ho haurà de pagar, de manera que estem convençuts que s’imposarà el pragmatisme. Nosaltres el que no farem és trair el mandat que tenim darrere. El que farem és canalitzar l’anhel del poble de votar.

- Aquesta crida a no trair el poble l’hem sentit els últims dies sobretot per part de la CUP, i també d’Òmnium. És que encara hi ha falta de confiança envers alguns sectors del PDeCAT?
- Entenc que no. Les CUP sempre han estat molt clares. Han estat com una mena de Pepito Grillo del procés. Nosaltres confiem que totes les conselleries estan absolutament compromeses amb el referèndum. El que està passant a Catalunya és l’única possibilitat de canvi real del règim del 78 i de democratitzar de forma plena l’Estat espanyol.

- Amb el nou PSOE no hi compta per a res?
- Això del nou PSOE em sembla una ensarronada. El retornat Pedro Sánchez, que ara vol semblar el Che Guevara, va dir que la comissió d’investigació parlamentària sobre l’operació Catalunya i Fernández Díaz havia de tirar endavant. La meva experiència personal és que el PSOE va vetar les nostres peticions de compareixences. De fet, la seva darrera oferta va ser: «Si os olvidáis de Villarejo y de Rubalcaba, os dejamos a Pino y Gago y no os vetamos las conclusiones». Això és un xantatge. De veritat que m’agradaria molt que el PSOE dignifiqués la seva memòria, les seves sigles... I tant de bo jo tingués la fe que hi té la cúpula dels comuns, que de vegades tenen més fe en el PSOE que en el poble de Catalunya.

El PSOE ens va fer xantatge a la comissió sobre l'operació Catalunya

- Què és més dur, el Congrés dels Diputats o Twitter?
- La realitat és el més dur, de llarg. Twitter és una bombolla, intento ser-hi cada cop menys. I el Congrés és una altra bombolla. Una bombolla mediàtica. S’hi aprèn molt de com funciona el poder, això sí. 

- Té ganes de perdre de vista el Congrés dels Diputats?
- Jo potser no ho expressaria d’aquesta manera, però la veritat és que la imatge dels diputats d’ERC marxant del Congrés si l’1 d’octubre guanya el ‘sí’ pot ser molt potent.