Alegria i ‘salero’ pels 35 anys de gitanes

Entre cintes i rialles el grup del Ball de Gitanes de Tarragona arriba enguany als seus 35 anys. El ball té referències històriques des del 1577 amb una continuïtat fins el 1877, i a Tarragona es recupera l’any 1985 per l’Esbart Dansaire. El president, Josep Lluís Peñalver, explica que en aquelles dates el concepte de l’esbart canvia i comencen a apostar per elements antics del Seguici tarragoní. Fins llavors els esbarts de la ciutat encara portaven molts balls de fora. «L’esperit de Festa Major canvia molt des de llavors», diu ell.

Al principi només sortien amb el ball, i no és fins l’any 1988 que incorporen els parlaments i els personatges. Pel que fa a la música, havien adoptat les cançons tradicionals del ball de gitanes del Penedès, però al 1990 troben unes partitures pertinents a la dansa de Tarragona, que adapten a partir de llavors.

L’any 2000 afegeixen el grup de ‘gitanetes’, el Ball de Gitanes Infantil, i la majoria dels que ballen actualment amb els més grans van començar en aquest grup. «La primera generació de gitanetes ja són veterans de tota la seva vida», explica Georgina Fa, membre de l’Esbart Dansaire.

David Bayerri i Cristina Sabaté en són dos exemples. «Fa 20 anys que surto, per mi conèixer Santa Tecla des d’un lloc que no sigui el Seguici és desconegut», diu Bayerri. «Vam estrenar el gitanetes i hem creat un grup que és molt nostre, ens uneix un sentiment molt gran», comenta ella.

‘La jubilació’

Els més petits però, als 12 anys ‘els jubilen’, perquè fan l’impàs de l’edat màxima per sortir al Seguici Petit, «encara que procurem que no perdin el fil», explica Georgina Fa. El mateix passa quan es fan més grans, arriba un moment que han de deixar pas als més joves. Això però, no és cap problema. «Som una gran família gitana, surtis al Seguici o no, sempre formes part de tot això», comenta Fa.

Pel que fa als parlaments, procuren sempre «dir en veu alta el que pensa tothom de l’actualitat de la ciutat», o fer broma de conceptes populars del moment. Destaquen l’any en que van fer referència al famós anunci de la marca Limón y Nada, on un nen cridava esbojarrat ‘¡Un palo!’. «Va ser veure l’anunci i ja ens imaginàvem les cintes pel voltant del ‘palo’, va tenir molt d’èxit», explica Fa.

Una colla esbojarrada

Es consideren un grup molt unit: «Som un a pinya i sortim ‘a petar-ho’ i gaudir-ho», explica una de les membres, Cristina Catan. El grup forma part de l’Esbart Dansaire, per la qual cosa la gran majoria també ballen a l’entitat. Sempre disposats a passar-ho bé, «la gent ja ens veu venir, som un dels balls més extravertits, alegres... som una colla esbojarrada!», diu Georgina Fa. Peñalver comenta que els agrada molt que la gent els aplaudeixi tant sempre que surten a plaça, i crida a que «si us plau, no deixeu de fer-ho mai!».

El ball en sí, els permet moure’s molt lliurement dins dels límits de la coreografia, un tret característic respecte altres balls del Seguici. Ells diuen que mentre no perdis la cinta, et pots moure amunt i avall, «que no passa res». «Som una mica anàrquics, el moviment és molt diferent cada vegada», diu Peñalver.

Enguany celebren diferents activitats per celebrar-ho. A més, han fet marxandatge especial per l’ocasió, «perquè tothom porti una part d’aquesta data tan important», diu Georgina Fa. Se’ls presenta enguany una Santa Tecla molt especial, que celebraran amb moltes ganes de seguir fent anys.