Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona ENTREVISTA

Alfred Garcia: "Hi ha músics sense prejudicis i vénen a cantar amb mi"

‘Otra luaz’ és el seu primer llibre, que mostra un Alfred que la gent no coneix. Es confessa un Sóc un «tio rar» i diu que de petit ja musicava poemes d’Espriu

SÍLVIA PETIT

Whatsapp
Alfred, davant d'un piano. Sobre l'escenari l'acompanyen amics. FOTO: DT

Alfred, davant d'un piano. Sobre l'escenari l'acompanyen amics. FOTO: DT

Acaba d’aterrar d’Argentina on ha actuat dues nits i d’on ha vingut completament enamorat de la seva gent i del país. Aquests dies està a casa amb l’Alfred i la Maria Jesús, els seus pares, descansant, recuperant la veu, fent esport i compartint estones amb la seva gent. Avui, l’Alfred torna a pujar a la furgo amb la seva banda que són amics de tota la vida i el seu destí és casa nostra on oferirà per primera vegada el concert de la seva gira “1016 Tour”.

Com ha anat per Argentina on ha actuat dues nits penjant el cartell d’entrades esgotades.

Ha estat molt emocionant perquè vas sense saber què et trobaràs; és com si fos el primer concert i tot i que la segona nit no estava ple del tot, va ser espectacular. El públic estava totalment entregat, se sabia totes les cançons i era com si jugués a casa. El millor que em va passar és que em vaig enamorar del lloc i de les persones.

El veig feliç, emocionat, carregat de coses bones.

Si perquè vam començar la gira el mes de febrer, hem estat per moltes ciutats i ja hem vist la meravellosa resposta de la gent però quan surt fora tot és una sorpresa i realment no saps què passarà. Ha estat una gran experiència en un lloc tan diferent i lluny de casa i, sincerament m’hagués quedat a viure. Estic segur que tornarem i farem gira.

I ara torna a girar per Espanya amb el seu ‘1016 Tour’; primera parada després d’Argentina, Tarragona.

Exacte i tornem a casa amb moltes ganes i les piles molt carregades. Està clar que des de que vam iniciar la gira ja fa set mesos, hem canviat algunes coses. El set list és diferent i ara cantem algunes cançons que no tocàvem i alguna que si fèiem, l’hem tret. És una evolució natural per donar-li un aire nou a cada concert; així si algú repeteix, el sorprenem i en el cas dels músics i meu és una manera que passin coses noves i ens divertim més.

Vostè tenia clar que a sobre de l’escenari havien d’estar els seus amics, els seus companys de conservatori i per això la seva banda està formada per ‘col·legues’.

Així és i tenia molt clar que era la premissa de la gira i que tot quedés a casa. En projectes futurs no sé com anirà la cosa i que pot passar però en aquesta primera aventura volia que fos així.

S’ho està passant bé a la gira; s’ho imaginava així?

La veritat és que si, que quan jo somniava amb això tenia aquesta imatge. Crec que tots hem aconseguit ser feliços dalt de l’escenari i gaudir d’aquest bon moment professional.

És molt exigent en tot o també és capaç d’estar quiet i descansar, aprofitant, per exemple, aquests dies que està a casa.

Jo sóc exigent i ja et dic que els fans no m’ajuden gens perquè sempre em demanen que inclogui cançons i poemes que tinc guardats. Estic molt content que sempre vulguin més, però en algun moment hem de tancar el que estem fent. I quan estic a casa, doncs depèn, hi ha vegades que faig cançons i les enregistro i d’altres que no faig res que també està bé de tant en tant.

Què li permet fer el temps lliure que el faci sentir bé ?

M’agrada molt fer esport, anar al gimnàs i la veritat és que em va molt bé per aguantar bé la gira.

Entre gira, festivals, compromisos i gimnàs… encara té temps de fer un llibre que es diu ‘Otra Luz’, que sortirà el 10 d’octubre.

Fa tres anys i mig que treballo en aquest llibre i ara l’hem fet bonic, ordenat i tothom que vulgui el podrà llegir. Escric per naturalesa, igual que composo per naturalesa i quan tot té un sentit surt a la llum.

Amb 22 anys vostè ha cantat ja amb Ivan Ferreiro, Leiva, Love of Lesbian, Albert Pla… És l’enveja de qualsevol artista consagrat, però de qui s’ha ‘enamorat’?

De Santi Balmes, sens dubte. És una persona supernormal per a mi perquè tots dos són molt rars i això crec que ens ha unit. És molt especial perquè porta molts anys i m’ajuda molt i em dóna molts bons consells i moltes oportunitats.

Temas

Comentarios

Lea También