Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

«Aquesta va per tu, Xavi»

El somriure més difícil Els membres de Dames i Vells aconsegueixen, un any més, fer-nos plorar de riure, fins i tot en els moments més complicats

AGNÈS LLORENS ALTIMÍS

Whatsapp
El primer passi de Dames i Vells va reunir a un public molt nombrós. FOTO: FABIAN ACIDRES

El primer passi de Dames i Vells va reunir a un public molt nombrós. FOTO: FABIAN ACIDRES

És molt fàcil ser un sàtir quan la pell no et pica. El coratge d’un bufó no resideix en la capacitat d’atacar amb sorna els defectes dels altres, sinó en saber mantenir aquest mateixa energia, sempre alliberadora, quan toca parlar d’un mateix. I ahir, Dames i Vells van demostrar perquè aconsegueixen omplir totes les places hores abans de cada passi perquè van saber, precisament, arrencar-nos el somriure més difícil. No era fàcil saber com tractar un fet tan desesperançador i tant pròxim per a tot el grup com és la mort del periodista Xavier Zaragoza aquest passat mes de maig, però l’enginy i el valor han superat aquesta péssima realitat amb nota, amb una dedicatòria sentida, curta, sincera i, sobretot, amb un sentit de l’humor digne de l’elogi més poderós. Abans que res i a l’inici del text −tal com ells fan a durant les actuacions− només queda felicitar-los. Molt bé xiquets.

Aquest instant emocionant només és l’inici d’una actuació que, de segur, ahir no va decebre als més entusiastes del grup. Alguns d’ells feia hores que esperaven pacientment, desafiant una pluja que s’acostava, la sortida del ball parlat. Aquest és el cas del Jordi i la Gemma, que juntament amb la seva filla Ona de cinc mesos, i la resta d’integrants del seu grup van començar a esperar a la plaça a partir de dos quarts de tres del migdia, gairebé quatre hores abans de la primera representació del ball parlat. «No hem estat els més puntuals, quan hem arribat ja hi havia algunes persones», explicaven poc abans de començar la representació.

No vaig poder parlar-hi més, ja que la pluja va dispersar al públic ràpidament, però de ben segur que van marxar satisfets de la inversió de temps que van fer. Enguany, el text de Dames i Vells no decepciona i aconsegueix reunir, un cop més, tot el rosari d’huracans que han sacsejat l’actualitat local en els últims dotze mesos. No és el moment de donar detalls exactes, ja que segurament són molts els lectors que avui aniran a veure el passi, però si els podem explicar que el canvi de traspàs de poders a l’Ajuntament i a l’Arquebisbat són un dels fets més destacables d’una posada en escena que demostra que l’enginy i les actuacions de carrer són un binomi que sempre condueix a l’èxit.

El públic que encara no els ha gaudit, podrà fer-ho avui amb l’aparició estelar de les cançons de Rosalia, del carilló del Mercat Central o del rei Felip VI, entre altres, que donen ritme a un discurs sempre crític amb la situació actual de la ciutat quan es compleixen pocs mesos del nou govern municipal. Sempre barroers, desllenguats i insultantment graciosos, Dames i Vells són aquí.

Temas

Comentarios

Lea También