Arribar als 100 anys gràcies a l’amor dels fills

Al segon pis d’un dels portals més emblemàtics de la Rambla Nova hi viu la Benita Berga Abella, la protagonista de la història d’avui. La Benita, tarragonina de tota la vida, va fer 100 anys el passat 13 de novembre. La seva vida no ha estat fàcil i va viure una infància trista, marcada per la mort dels seus pares. La Benita és una dona valenta, forta, intel·ligent, elegant i presumida, que veu passar el ritme frenètic de la ciutat des de la seva butaca verda. Ha tingut vuit fills, catorze nets i setze besnéts. Fa uns dies va celebrar amb tots ells l’arribada del centenari. Coneguem-la una mica més.

La Benita Berga va arribar al món el 13 de novembre de 1921. Era la petita de quatre germans i la família vivia a l’avinguda Ramon y Cajal. Amb només quatre anys, la protagonista rebia la primera patacada amb la mort del seu pare. Va ser llavors quan la mare i els quatre fills es van mudar a la Part Alta, en un piset del carrer Nou del Patriarca. «A la Catedral vaig viure uns anys molt feliços. Anava a l’Ensenyança i, el campaner, a vegades, em deixava pujar fins al campanar», recorda la Benita. Però llavors, quan ella tenia 12 anys, la mare va morir.

Va ser una tieta –la Mercedes, germana del seu pare– que va acollir als quatre germans, a casa seva, situada a l’antic carrer Hospital –actual Comte de Rius–. L’any 37, en plena Guerra Civil, una bomba destruïa la casa del davant i deixava la seva malmesa.

Canvi de rumb

La Benita, que aleshores tenia 16 anys, es va mudar fins al Morell, on va conèixer al que més tard seria el seu marit: en Josep Ramon. D’ofici baster, en Josep regentava una botiga al Morell. El matrimoni va tenir vuit fills. Set noies i un noi: Mercè, Pema, Montse, Xavier, Assumpció, Lluïsa, Rosa Maria i Benita.

La Benita –mare– de professió era modista. Va començar com a aprenent a ca les Bartolomé, que eren unes bones modistes del carrer Unió. Va fer classes de corte y confección, fins que va arribar la tercera filla, quan ho va deixar per dedicar-se a la família. Les filles recorden: «Quan arribava el dia de Pasqua, estrenàvem tots vestits fets per la mare», expliquen.

L’any 1955, en Josep va trobar feina a la Tabacalera i el matrimoni i els fills van marxar del Morell per viure a la Rambla Nova –on ahir vam fer-hi l’entrevista–. «Volia que les meves filles estudiessin a l’Ensenyança com jo, i que aprenguessin música, com el seu pare. En Josep era un tenor de primer nivell», recorda la Benita. El marit va morir fa uns 30 anys, amb 71 anys. Una foto d’ell cantant en blanc i negre presideix el menjador de la Rambla Nova.

Actualment, la Benita passa el dia asseguda a la seva butaca, sempre acompanyada de les seves filles, que no la deixen sola per a res del món. Fa sudokus, llegeix el diari i mira pel·lícules antigues. Des de fa uns mesos, la família s’ajunta per fer tornejos de parxís.

La Benita té una teoria sobre la seva vida que emociona. «Jo crec que he pogut arribar als 100 anys gràcies a l’amor que m’han donat les meves filles i el meu fill. El carinyo que rebo em fa viure», diu. Silenci i emoció continguda. Tant d’ella com de les filles, com també de servidora.

El passat dia 13 de novembre, la Benita celebrava els seus 100 anys. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, l’anava a felicitar, però la festa grossa arribava al cap de setmana següent, amb una trobada familiar a l’Espluga del Francolí. Les filles expliquen que la Benita estava tan contenta que rebia la gent amb els braços oberts, entre abraçades. La vida de la protagonista d’aquest article no ha estat fàcil. Ha sigut un camí ple d’obstacles i també d’alegries. Històries que l’han portat fins aquí. Felicitats, Benita!