Batista, el Peret de Tarragona

El coronavirus ha vetat les abraçades i les ballarugues, entre moltes d’altres emocions. Per això, avui dediquem un petit homenatge als temps en què el ritme era protagonista de la Part Alta. I ho fem a través d’una de les ètnies presents a la nostra ciutat, la gitana, i un dels seus estils propis, la rumba.

Batista és un dels cognoms més característics dels gitanos catalans. A Tarragona també ha estat així. Ens ubiquem a la dècada de 1960. Hi descobrim la nissaga Batista. L’antropòleg i rumbòfil Martí Marfà ha considerat que els Batista eren «una família gitana tarragonina amb pedigrí artístic». El pare era conegut com el Peret de Tarragona, perquè el seu repertori es basava en la rumba i en versions del mataroní Pere Calaf Pubill, Peret.

Batista pare es casà amb una Ximenis, una altra de les nissagues gitanes amb més pes a Tarragona si més no des de finals del segle XVII. El 1964 hi nasqué el seu fill Ricardo. Com aquest explicava el 2010 al periodista Xavier Rodríguez, el seu pare, el Peret de Tarragona, havia tocat la rumba per als primers turistes estrangers de la ciutat. Fins i tot després, el 1972, quan la família s’havia traslladat a viure a l’exvila de Gràcia, el Batista tornava a la nostra localitat.

«La Cueva»

Guillermo Ximenis Jiménez, durant molts anys cap de colla dels gegantons Negritos i dels gegants moros, concreta aquestes actuacions al local denominat «La Cueva», al carrer del Trinquet Vell, club dins una volta romana i que funcionà durant vàries dècades. Ara hi ha El Cau. «Aleshores la portava el Duran i jo hi feia de cambrer. Els turistes demanaven molta sangria», explica.

Es refereix al futbolista Mario Duran Rubíes, nascut a Balaguer el 1933 i espòs des de 1957 de l’actriu madrilenya de teatre i cinema María Luisa González Benés, coneguda artísticament com Marisa de Leza, qui morí el passat 13 d’octubre. Duran fou al Nàstic entre el 1962 i el 1965 com a extrem dret, i també l’entrenà circumstancialment el 1968-69. El gran investigador de l’esport tarragoní Enric Pujol l’ha definit com «l’elegància feta futbolista». Aquí marcà 10 gols en 74 partits.

Inicialment a «La Cueva» estigué amb un altre jugador mític del Nàstic, el valencià Valero Serer Pascual, qui ha estat explicat per Pujol com «el gran referent de la història grana, davanter centre infatigable, lluitador amb les defenses, d’encertada rematada de cap i amb un xut sec i letal com ho avalen 181 gols en 328 partits». La ‘Guía secreta de Tarragona’, de 1980, encara situa Duran regentant «La Cueva». En les eleccions de 1983 fou regidor a Tarragona i també diputat provincial per Alianza Popular.

Acompanyat pel fill

Batista, el Peret de Tarragona, tocava a «La Cueva» acompanyat. Entre els músics, estigué a la guitarra el seu fill Ricardo des dels quatre anyets. El xiquet després esdevingué percussionista i triomfà en l’òrbita de Gràcia amb el renom d’El Tarragona, precisament per la seva procedència. Fou considerat el millor percussionista de la rumba catalana, i morí el 2010 als 46 anys. Li vam dedicar una Maireta.

Guillermo explica que «encara que jo vivia a la zona de la plaça de Sant Miquel, coneixia les famílies que habitaven al Trinquet Vell, que portaven els cognoms Batista i Ximenis». La música formava part de les seves vides. «Mentre els de Sant Miquel érem més geganters, els del Trinquet eren més músics. Era habitual veure’ls al mig del carrer tocant i cantant. Cap a les 7 de la tarda, quan Duran obria la Cova, hi entraven». De fet, el mateix fill, Ricardo, s’autopresentava en el seu facebook com format a l’escola del carrer. El Peret de Tarragona obtenia els honoraris «passant el plateret», apunta el Guillermo.