Tarragona Històries de Casa Boada

Carrer Merceria i plaça del Fòrum: la Tarragona de sempre

Eduard Boada

Whatsapp
Casa Boada des de l’exterior. FOTO: CARLES LLOP VALLESPÍ @LABOLAINFINITA

Casa Boada des de l’exterior. FOTO: CARLES LLOP VALLESPÍ @LABOLAINFINITA

L’any 1982 va ser l’any de la represa de les festes de la Part Alta amb epicentre a la plaça del Fòrum, Merceria i carrers adjacents: les festes del Roser. Recordo el senyor Gabriel Mas Guardiola de Casa Corderet que em visitava cada setmana, ja que em subministrava conserves de peix i vegetals per al bar i vam fer bona amistat, per la qual cosa em va convidar a les festes del barri.

Mas va regentar Casa Corderet, un dels locals més antics de Catalunya, fundat el 1751 i que ha funcionat sempre sense parar, servint a Tarragona o reinventant-se quan ha calgut. Recordo que ja de molt jove hi anava a comprar ciris per anar a les processons. Avui Casa Corderet continua oberta venent espelmes i altres productes, d’aquesta manera es manté aquesta joia que tenim a la ciutat, concretament al carrer Merceria, 17, i actualment regentada pel senyor Xavier Pagès Artuñedo, que la manté viva un cop va agafar el relleu de l’amic Miquel Martí López quan es va jubilar, després de regentar-la des de l’any de la mort del seu pare, Miquel Martí Tost, l’any 1971 fins al 2000.

Com que el senyor Gabriel Mas Guardiola era bastant gran coneixia moltes coses de Tarragona, s’ho sabia tot de memòria i m’explicava moltes històries de la Part Alta. Tenia les converses típiques d’una persona gran, i en aquella època ja deia allò que a la Part Alta abans ens coneixíem tots i en canvi ara no, i allò que amb aquesta joventut no sé on arribarem ja que tot avança molt de pressa, etc. Era un senyor que anava vestit molt elegant i cuidava molt la imatge. La seva cosina, la tia Paca, havia ajudat l’Enric Granados en la seva formació musical. Avui encara hi ha qui recorda el senyor Mas com a una persona molt caritativa.

Anteriorment havia estat treballant en el món de la pesca salada a “Martí Mas i fills” i, quan el magatzem es va vendre, va agafar la representació de les millors cases de conserves i es va dedicar a la venda. A les tapes del bar típiques no hi podien faltar les escopinyes, la tapa predilecta subministrada pel senyor Mas. A la Casa Boada de l’època també hi fèiem molts entrepans de sardines i tonyina amb pa amb tomaca. Compraven llaunes grosses i el gènere sortia de pressa. Ortiz i Massó eren dues de les marques que representava Gabriel Mas Guardiola. Tenia també les millors olives farcides. El que et portava el senyor Mas sabies segur que era bo, no tenies sorpreses. Era un d’aquells senyors viatjants d’abans, que anava amb una cartera de pell amb les comandes a dins, realment no anava a vendre, li compraves tu a ell i esperaves que passés. A la Part Alta hi havia un altre representant, de la casa Gili de Reus, que vivia al carrer Cavallers, la seva dona era mestra. El nét de Gabriel Mas Guardiola, Magí, quan treballava a Doha i venia a Tarragona sempre em venia a veure.

De les festes recordo sobretot els gegants i la música, Pere Tàpias hi va actuar. Els gegants vells estaven amagats al campanar de la catedral i van poder ser restaurats. El senyor Mas em va ensenyar els primers gegants, quan els van exposar al Mercat del Fòrum, i em va explicar amb molta il·lusió que la seva recuperació era una manera de donar vida al barri. També es van crear nous gegants, el Manel i la Rosa, en honor de Manel Prats i de la Mare de Déu, m’explica el senyor Joan Boronat, que va ser president del barri. Actualment el president és el senyor José López, una persona plena de creativitat. Ho és des de l’any 1999 i em consta que enguany havia posat mola il·lusió en el que haurien hagut de ser aquestes festes. L’artista Josep Maria Rosselló ha creat un nou nano que llança aigua i que se sumarà al patrimoni festiu del barri, d’on cal destacar també la parella de nanos creats el 1986 i apadrinats pels Dames i Vells, ja que hi tenen una semblança. El cicle festiu d’estiu de la Part Alta s’obre amb les festes del Cós del Bou, en honor a sant Roc i es tanca amb les festes del Roser. És una passada anar pujant pel carrer major, preàmbul de la festa. Amb botigues de records, vins, restaurants. Veure l’aparador de Joan Blàzquez és tot un luxe, amb tantes coses de Tarragona convertides en joia. Quan arribem al carrer Merceria l’ambient és festiu.

Una altra botiga centenària del barri és Cal Bombo. Sé poca cosa sobre la història d’aquesta botiga, però vull remarcar que de Cal Bombo era fill el canonge-arxiver mossèn Salvador Ramon, conegut com a mossèn Bombo. Era un personatge molt popular i estimat a Tarragona. L’apassionava la imatgeria popular i parlava amb tothom, no li queien els anells. El nom de Cal Bombo va quedar, ja que d’aquesta casa era fill un dels components d’una de les dues bandes dels regiments militars aquarterats a Tarragona. Un altre dels noms antics del carrer Merceria és Cal Tomaca, de carrer Merceria, núm. 16, on avui hi ha un autoservei i on sempre s’havien venut vins a doll. Li va quedar com a nom Cal Tomaca ja que en despatxar el vi sempre deia «tu maca». Un altre comerç curiós era la carnisseria del Sagrat Cor, anomenada així ja que hi tenien un gran quadre del Sagrat Cor de Jesús, on avui hi ha la carnisseria Carme i Magí.

A la plaça del Fòrum hi va tenir una botiga de queviures la dona del senyor Josep Forcadell Olmos, el Campeón. Hi ha hagut establiments amb molta història, recordo ara La Queveda, avui desapareguda, i també Casa Tòful i l’antiga lleteria Rabasó, en els orígens de la famosa pastisseria Rabasó de l’Eduard Seriol, fill del Conrado i la Teresina, a qui coneixereu per haver fet de Magí de les Timbales. Crec que Cal Tòful i La Queveda van ser el bressol de l’espineta amb cargolins. El Tòful era un punt de reunió de gent portuària i castellera. El senyor Tòful era una persona molt popular i un referent de la Part Alta. Cuinava molt bé i era molt aficionat als castells, sempre el veies amb un puret als llavis. Quan va morir li van alçar uns pilars d’honor. Quan ja feia un any que fèiem la mili, el grup de soldats ‘campdetarragonins’ vam anar a sopar a ca La Queveda i vam menjar ranxets, amb peix fresc del Serrallo. Érem trenta-vuit persones de diferents localitats del Camp de Tarragona. El senyor Jerez era l’amo de La Queveda, durant una temporada va traspassar el bar i quan va acabar el contracte el va tornar a agafar, mentrestant va treballar en un banc. Jerez era molt popular i a la seva família els deien els Quevedos, ja que alguna avantpassada es deia Queveda de nom. També vull esmentar el lloc on va néixer el Petonet, Les Tres Bessones. El Petonet és un licor amb ànima de Tarragona creat per José López. Vull agrair al senyor López la feina que està fent per tal de dinamitzar aquesta part de Tarragona que tant estimem. Al senyor López li agrada molt la cuina i els automòbils antics. La seva germana és la mestressa del Sirvent. Cada any a la Sirvent preparaven els torrons per al Sant Pare, a través del canonge mossèn Esplugues.

Temas

Comentarios

Lea También