De Montblanc a l'Índia: l'art social de Palau Ferré

Què fa un mural del pintor montblanquí, Maties Palau Ferré (1921-2000) a la façana d’una escola de l’Índia? Per explicar el viatge d’aquesta pintura fins al país asiàtic s’ha de teixir una història que barreja cultura, cooperació i altres valors que reivindiquen la funció social de l’art.

Posem fil a l’agulla. Any 2016. En aquest moment es va construir la primera escola inclusiva de la Fundació Vicente Ferrer a la localitat d’Anantapur, a l’Índia. L’espai es va posar en marxa amb una finalitat: integrar alumnes amb discapacitats en espais adaptats per afavorir la convivència i el seu desenvolupament educatiu. Per reivindicar aquests valors, es va fer un projecte que pretenia omplir de vida la façana del centre educatiu perquè aquest no passés desapercebut a ulls del món. El dibuix havia de ser gran, vistós, però, sobretot, emblemàtic i alineat amb el significat d’aquella primera escola inclusiva. S’havia de triar una imatge que vinculés l’art amb valors com la pau, la solidaritat o la cooperació. Aquí és on entra en acció l’art del pintor montblanquí. Existia una litografia de Palau Ferré carregada de simbolisme i que, alhora, estava estretament lligada amb Vicenç Ferrer. Res podia ser tan potent com això. L’any 1991, el missioner Vicenç Ferrer va ser guardonat amb el Memorial per la Pau, que cada any lliura l’Associació Josep Vidal i Llecha. El guardó era precisament una litografia de Palau Ferré, on la cara d’un home i una dona es fonen en una de sola amb un colom a sobre del cap. «Des d’aleshores hi ha hagut molta relació entre el Memorial per la Pau i les campanyes que es fan a l’Índia seguint el llegat de Vicenç Ferrer i la seva dona», va explicar al Diari Francesc Marco-Palau, historiador i besnebot del pintor.

A partir del dibuix original, es va iniciar un treball en xarxa on els alumnes de l’escola de l’Índia van proposar donar-li color i repassar les siluetes amb paraules que per a ells tenien un significat especial, com ‘família’ o ‘amor’ escrites en anglès i en la seva llengua nadiua, el telugu. La tasca de plasmar la pintura en grans dimensions la van fer els cooperants. Paral·lelament, en una altra paret exterior de l’escola van pintar el detall del colom de la pintura de Palau Ferré volant lliure.

A la família del pintor «ens fa molta il·lusió que el dibuix fos reinterpretat a partir de paraules escollides pels estudiants fruit d’un projecte pedagògic cooperatiu», va expressar el besnebot de l’artista. Aquest fet també posa de manifest la projecció internacional que va tenir el pintor montblanquí a través dels seus valors. Vint anys després de la seva mort, a les portes del centenari del seu naixement, «aquesta projecció continua més viva que mai i aquest mural és un exemple del compromís social de l’artista», va concloure.

Palau Ferré no va ser mai físicament a l’Índia, però hi ha arribat a través del seu art i els seus valors. Es poden copsar actualment tot passejant per davant de l’escola inclusiva d’Anantapur amb una gran imatge que ha traspassat les barreres geogràfiques i s’ha convertit en una icona de la solidaritat i la pau.

Per arrodonir aquesta història, el cercle es tanca a Reus. Les parets del Centre de Lectura estan presidides actualment per la mateixa imatge que hi ha a la façana de l’escola de l’Índia. Una exposició que es pot veure tot el mes d’octubre mostra la vinculació que el pintor va tenir amb diverses ONG a la dècada dels vuitanta i noranta i de com hi va col·laborar fent les il·lustracions dels cartells per donar força a campanyes a favor de la pau, la solidaritat o la cooperació.