De com els Pastorets es salvaren

Enguany Tarragona no compta amb les tradicionals representacions dels Pastorets, a diferència de la més de trentena d’escenificacions que recull l’agenda cultural de la Generalitat de Catalunya en altres localitats. Des de temps medievals els Pastorets han sobreviscut als avatars de les calamitats públiques i a prohibicions de les autoritats.

A l’Edat Mitjana a Tarragona es realitzaven a l’interior de la catedral, com el cant de la Sibil·la. També existia una escenificació de carrer sobre la Nativitat que sortia dins el seguici popular per Santa Tecla i pel Corpus Christi. Aquesta segona s’ha mantingut viva en el Corpus de la ciutat de València i en el de la localitat de Morella, la capital dels Ports, territori on convergeixen el Principat, el País Valencià i Aragó.

A Tarragona la va extingir la crisi econòmica del darrer terç del segle XV, que dinamità bona part dels elements festius així com la primera Casa de la Festa.

L’amenaça de Trento

A l’interior dels temples, les representacions nadalenques subsistiren fins al Concili de Trento, inaugurat el 1545 en aquesta ciutat lliure regida per un príncep bisbe. Aquesta assemblea de bisbes, reunida per deliberar sobre qüestions de doctrina i disciplina eclesiàstiques, suposà la fi de la immensa majoria del teatre medieval religiós europeu. En el cas de les representacions nadalenques tarragonines desaparegué el cant de la Sibil·la, mentre que els Pastorets buscaren noves formes de supervivència. Ara bé, a Mallorca i a l’Alguer no seguiren les directrius de Trento referents a la Sibil·la, com tampoc a Elx, on se les empescaren per aconseguir un permís papal de 1632 perquè en aquest cas la representació de l’Assumpció de Maria també continués dins la basílica.

En relació als Pastorets hi hagué indrets on la tossuderia organitzativa permeté seguir amb l’activitat dins les esglésies. Ho proven altres intents de prohibició que s’han anat localitzant. Així, la referència fins ara més antiga en català als Pastorets moderns és una prohibició de 1678 de l’arquebisbe de Barcelona, Alonso de Sotomayor, que al·ludeix a una altra anterior i que afecta a representacions teatrals per Nadal, pel Corpus i per la Passió. El text, localitzat per Hèctor López, diu: «Que encara que ab nostre cartell pastoral número 26, havem expressament prohibit les representacions dels Pastorets en la nit de Nadal, i en los dies de l’Octava de Corpus, i Semmana Santa les representacions tocants a la institució del Santíssim Sagrament (que sia alabat per sempre) i de la Passió Sacrosanta de Cristo Redemptor nostre, que en diferents parròquies de nostre bisbat s’acostumaven representar, no per això algunes persones de la present ciutat han deixat de intentar lo voler fer semblants representacions».

Localitats defensores

Una altra localitat, feu important de la tradició dels Pastorets, és Vilanova i la Geltrú, a la marina penedesenca. Així, encara al segle següent –el XVIII– es coneix la prohibició de representacions a les esglésies la nit de Nadal pel bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo y Vintimilla, en una disposició de 27 de novembre de 1744 després de la visita pastoral efectuada a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú, detall que indica que era un costum arrelat.

Però l’aliança entre els governs il·lustrats i l’església catòlica aconseguí allò que Trento havia deixat a mitges. Les representacions passaren a l’àmbit escènic privat, fora de les esglésies. Així primer els escenaris establerts en cases benestants i després els teatres en el sentit modern del terme acolliren els foragitats Pastorets. És en aquest darrer àmbit on els hem vist i gaudit les darreres generacions. Una abraçada més que mai pel 2021.