Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Dia de la Llengua Materna, un moment de reivindicació identitària

La globalització de la societat dóna peu a una pèrdua important de llengües i al mateix temps de riquesa cultural

Iñaki Delaurens

Whatsapp
Foto: Thinkstock

Foto: Thinkstock

Vivim en un territori molt ric lingüísticament. Més enllà del català, al nord hi ha França amb la seva imposició del francès però amb una cultura occitana estoica i viva i la seva variant aranesa dintre les nostres fronteres. A l’oest, Espanya amb el castellà. Al sud, la variant valenciana del català. I a l’est, el Mediterrani, porta d’entrada de cultures i llengües.

Catalunya és un territori amb la seva propia llengua materna, el català, però on convergeixen altres idiomes, amb una gran influència del castellà. Avui és el Dia Internacional de la Llengua Materna. Una bona cita per reivindicar les llengües maternes, no només la nostra, sobretot aquelles en perill d’extinció.

Parlem amb Miquel Àngel Pradilla, professor de sociolingüística de la URV, el qual ens explica que «tenim la concepció errònia que el català és una llengua d’escala de veïns, però està al top100 de les més parlades del món».

Estem al costat del castellà i donem molta importància a l’anglès. Dues llengües molt potents mundialment que a través de missatges ideològics tracten de dissuadir-nos de l’ús de la nostra llengua: «Cal fer una reflexió, perquè no som una llengua minoritària, sí mitjana. Tenim unes certes garanties per tenir un mercat cultural important al voltant del català».

«Som una llengua minoritzada que no té una funcionalitat plena -segueix Pradilla-, ja que tenim uns espais de comunicació deficitaris. Dintre de tot el territori de parla catalana, la llengua presenta diverses situacions. Així, doncs, tindrà un futur raonable a uns espais i dramàtic en altres».

Una llengua, un univers

El valor que hi ha darrere d’una llengua és incalculable. Amaga una cultura, tradicions i coneixement. «Quan es perd una llengua, es perd un univers, una manera d’entendre el món. Són dipòsits de coneixement en molts casos compartits, però en altres exclusius. Per exemple, la pèrdua de llengües ameríndies comporta la pèrdua de coneixement en medicina. Són tradicions que viuen dintre de les llengües i es perd tot aquest saber. Amb elles marxen moltes coses, són cultura i l’espina dorsal d’aquest coneixement», argumenta el professor.

La tendència actual és la d’una desaparició important de les llengües. «La globalització prioritza les llengües vinculades al poder i de grups socials predominants. En aquest marc es produeix una homogeneïtzació lingüística important en què perdem llengües».

«Els processos de substitució lingüística són induïts per factors socials, mai naturals -exposa Pradilla-. Hi ha una interrupció de la transmissió, els pares deixen de parlar la llengua als fills. En aquest procés, els factors de poder tenen un paper rellevant».

Davant de qualsevol invasió o imposició sorgeixen moviments contraris, que reivindiquen el valor d’allò que és propi: «Han sortit reivindicacions identitàries motivades per la pèrdua d’una llengua. La resistència de la llengua està molt vinculat a la defensa de la identitat».

Quin futur lingüístic volem? «En un món amb molta mobilitat el plurilingüisme és una realitat. Cal desenvolupar un model de gestió que no impliqui la liquidació de les llengües, sinó que aprofiti la seva potencialitat. Les llengües minoritàries no han de desaparèixer, han de trobar el seu espai dintre de col·lectius, en una distribució de funcions consensuades de les llengües, per mantenir aquesta diversitat enriquida».

Així tot, com que avui és un dia especial per a les llengües maternes, qui escriu aquestes línies tancarà l’article amb la seva: Era nòsta lengua ei un tresòr que cau cuedar, survelhar e parlar cada dia ena escòla, en casa, en carrèr, enes mejans de comunicacion e en quinsevolh cornèr dera societat. Sonque atau se poderà garantir era sua salut, era sua existéncia e eth sòn futur.

Temas

Comentarios