Dos joves van morir devorats per un llop a Pira

«De ben petit, la meva àvia materna, la padrina Antònia, sempre em deia que si anava al bosc tingués molt de compte, que podria sortir-me un llop i em podria atacar, ja que els seus avis li explicaven que un llop havia mort un fill seu», explica al pròleg del llibre l’exalcalde de Pira, Josep Pijoan. Aquesta història es remonta a l’agost del 1844 i va marcar al poble de Pira i a la comarca.

Els veïns van viure una tragèdia. Un llop va matar un nen d’onze anys i una jove de 14 amb tan sols quinze dies de diferència. «Lamentable muerte de una joven de catorce años y de un niño de once devorado por un hambriento lobo», així ho certifica el fulletó del Lobo Devorador. I és que l’any 2011 un montblanquí va trobar a la impremta de Lleida un fulletó batejat amb aquest nom –conté quatre pàgines– que narra aquests fets ocurreguts a Pira de mitjans del segle XIX. Se’n desconeix l’autor.

Aquest any el Consell Comarcal ha adquirit el document original  del Lobo Deborador,  i així quedarà custodiat per l’Arxiu Comarcal. Ara des de l’Ajuntament de Pira han editat l’opuscle que porta per nom: «Quan sortiu, sobetot vigileu amb el llop!».  L’autor és el pirenc-vallenc Samuel Burguete, qui ha analitzat i ha fet un estudi exhaustiu sobre els fets de l’any 1844, ha contrastat informació, ha intentat conèixer les famílies i els nens que van morir pel llop, i s’ha documentat d’altres atacs de llops en aquesta comarca.  «Aquests fets que es recullen ja havien caigut en l’oblit i ara es refresquen. Conèixer el passat sempre promociona el municipi», assegura el secretari i l’autor del pròleg, Joan Maria Selma Ollé.

A la Conca de Barberà, per la proximitat dels boscos de Poblet, Prades i rodalies, s’hi podia trobar la presència d’aquests animals. El lloc on sembla que va produir-se l’assalt, serien els rentadors, on hi solien anar els nens cada dia a jugar. Als anys 40, encara hi ha veïns que recorden quan els seus pares els advertien que anessin en compte amb el llop. 

I és que va arribar a ser una angoixa molt real gravada a la mentalitat col·lectiva d’aquest poble de la Conca de Barberà, i algunsdesprés de 174 anys encara recorden la història.Una altra de les curiositats del poema del Lobo Deborador és la crítica a la gestió de l’Ajuntament de l’època per no fer la feina ben feta i no perseguir el llop. Durant la segona meitat del segle XIX a Catalunya el llop es va caçar fins a la seva pràctica extinció. Sembla que fou durant la tercera guerra carlina (1872 – 1876) quan van ser abatuts els darrers exemplars dels que es té constància.

De fet, a  Pira aquest fet històric s’ha convertit en llegendari fins al punt que cada any, per la Festa Major de la població, i des de l’any 2012, es porta a terme una representació organitzada pel grup de diables que compta amb la participació de les entitats del municipi.

Presentació de l’opuscle

Aquest diumenge a les dotze del migdia es  realitzarà al Local Social de Pira la presentació de l’opuscle «Quan sortiu, sobretot vigileu amb el llop», que té com a autor el pirenc-vallenc Samuel Burguete i que ha estat editat per l’Ajuntament de Pira. La publicació compta amb les salutacions de l’alcalde actual de Pira, Josep Rodríguez, així com l’anterior i impulsor de l’estudi del llop al municipi, Josep Pijoan, per últim el pròleg i l’edició ha anat a càrrec del secretari de l’Ajuntament, Joan Maria Selma. 

El dia de la presentació es podrà adquirir l’opuscle per un preu de cinc euros. L’alcalde de Pira, Josep Rodríguez Martínez, en el pròleg de la presentació, agraeix a l’autor Burguete i a l’exalcalde de Pira, Josep Pijoan per explicar aquests fets.