El campanar més alt de Catalunya

Pujar més de 200 graons d’escales per admirar les vistes, i les postes de sol des de dalt del campanar de Valls. Aquesta és una de les propostes que es realitzen el mes de juliol a la capital de l’Alt Camp. És el primer any que han ampliat tots els dilluns del mes de juliol. 

El 90% dels visitants són vallencs i des de l’Oficina de Turisme apunten que han tingut ple cada dia. «És l’any del campanar, i cada cop més la gent de Valls s’interessa pel patrimoni». «Mai havíem pujat al campanar i ens agrada conèixer la història de la ciutat», comenta la mare de la família mentre es feia una fotografia a dalt de tot del campanar. Recomanen que les visites no hi hagi més de 25 persones. 

El campanar de l’església de Sant Joan és tot un símbol de la ciutat. La seva espectacular alçada, 74 metres, el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya i la segona torre religiosa més alta de tota la Península. Des de dalt es pot admirar tota la ciutat i el seu entorn. 

Des del replà de les campanes es poden albirar els pobles i camps de fins a cinc comarques diferents: Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès, Conca de Barberà i l’Anoia. Les obres de construcció d’aquest giny de pedra i ferro van començar al mes de març de 1896. L’autor del projecte va ser l’arquitecte barcelonès Francesc Villar i de l’execució de les obres es va encarregar el mestre vallenc Joan Oller. Després d’uns mesos, durant la festivitat de Santa Úrsula de 1897, el flamant campanar nou va ser beneït en un acte que va suposar un gran esdeveniment per la ciutat de Valls. Al llarg dels anys, la pedra calcària utilitzada a l’obra va ser causant d’un greu procés de degradació de l’estructura. 

Els treballs realitzats per la Comissió prorestauració del campanar de Valls i les aportacions econòmiques de molts vallencs va permetre la consolidació i restauració de tota la pedra de la part superior de l’edificació, mitjançant un treball laboriós que va començar l’any 1984. 

Les campanes del campanar de Valls van ser instal·lades a la dècada dels quaranta, ja que les anteriors (més grans i amb nom propi: la Joana, la Tecla, la Penc-penc, etc.) van ser foses durant la Guerra Civil (1936-1939). A les darreres Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, el febrer de 2011, els vallencs i vallenques de fora vila van oferir a la ciutat una nova campana a través d’una subscripció popular: la campana anomenada Candela. Vist l’èxit que ha tingut la proposta s’ha ampliat el primer dilluns d’agost.