El cranc vermell americà, a punt de ser eradicat del riu Glorieta

Després que el 2013 el CEN comencés a treballar contra aquesta espècie invasora, ara ja s'estan realitzant les últimes campanyes. En total s'han capturat 8.975 crancs

19 mayo 2017 22:20 | Actualizado a 22 mayo 2017 14:38
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Després de treballar durant més de 2 anys contra el cranc vermell americà, una de les espècies invasores que viu als rius de Catalunya, l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) veu més a prop que mai l’eradicació d’aquest invertebrat al riu Glorieta, a l’Alt Camp.

Durant les campanyes realitzades durant aquest temps, s’han caçat un total de 8.975 crancs gràcies a la participació de més de 340 voluntaris. «Cada vegada costa més trobar-ne i hi ha alguns trams que ja han desaparegut totalment», explica Jesús Ortiz, president del CEN.

Portador d’un fong

El cranc vermell americà va ser introduït entre els anys 70 i 80 al nostre país a través de l’acció humana i això ha posat en perill el cranc de riu ibèric, l’invertebrat autòcton d’aigua dolça de la península Ibèrica. La problemàtica rau en un fong paràsit del qual n’és portador el cranc vermell americà. Aquesta espècie és resistent a la malaltia, pel cranc de riu ibèric, en canvi, és la seva principal amenaça.

Això, juntament amb l’agressivitat d’aquesta espècie invasora, ha fet que actualment el cranc autòcton es trobi en perill d’extinció. Es tracta, però, d’una tasca difícil, ja que el vermell, a més a més, té la capacitat de fer importants desplaçaments, fins i tot fora de l’aigua.

Segons Ortiz, la situació de la majoria de rius de Catalunya és molt complicada, com és el cas del Francolí, «però el del Glorieta és una excepció», remarca. Va ser l’any 2009 que, mentre es realitzava un seguiment d’invertebrats, es va trobar a la capçalera d’aquest riu algunes poblacions importants de cranc de riu ibèric. Tres anys més tard, el 2013, el CEN va començar a treballar a favor de l’espècie autòctona, intentant eradicar el cranc vermell.

Campanyes de captura

Majoritàriament, les captures són realitzades per adults amb experiència que saben diferenciar un cranc de l’altre. «Encara que es digui cranc vermell, no sempre és d’aquest color, i també pot passar al revés, que el cranc ibèric sigui de color vermellós. Es poden crear moltes confusions i, per tant, sempre demanem a la gent que no toqui res», explica Jesús Ortiz.

Durant els mesos d’estiu el CEN també organitza campanyes familiars per fer difusió del projecte i contribuir a la conscienciació de la ciutadania. Enguany es van fer el 30 de maig, el 3 de juliol i se n’espera fer una en els pròxims dies.

Ortiz explica que els crancs americans del Glorieta són cada vegada més petits «i, per tant, també es reprodueixen menys». Ara, per acabar d’eradicar aquesta espècie, l’associació vol aconseguir un equip de pesca elèctrica que els permetrà treballar de dia i de forma més ràpida. La tasca, però, no acabarà aquí. Després, la feina continuarà amb un seguiment exhaustiu del riu.

Comentarios
Multimedia Diari