Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El fons de la Comunitat de Regants de Tarragona ja es pot consultar

La documentació i imatges es troben a l'Arxiu Històric, a l'Espai Tabacalera

Diari de Tarragona

Whatsapp
Imatge adjunta: vista de les hortes que envoltaven la ciutat a inicis dels anys cinquanta, gairebé a tocar de la Plaça de Toros. Foto Vallvé. Centre d'Imatges de Tarragona / L'Arxiu.

Imatge adjunta: vista de les hortes que envoltaven la ciutat a inicis dels anys cinquanta, gairebé a tocar de la Plaça de Toros. Foto Vallvé. Centre d'Imatges de Tarragona / L'Arxiu.

La signatura del conveni entre l'Ajuntament de Tarragona i la Comunitat de Regants de Tarragona permet que la documentació generada per aquesta entitat ja pugui ser consultada a l'Arxiu Històric, a l'Espai Tabacalera.

La necessitat de regular i normalitzar l'ús de l'aigua per a l'explotació agrícola de les productives hort es situades al voltant del nucli urbà de Tarragona es remunta a mitjans del segle XIX, quan desapareixen els antics drets feudals.

L'any 1845, amb el patrocini de la l'Ajuntament de Tarragona, es va constituir la Junta d'Aigües del Riu Francolí i de les Mines Ferrarota i Protectora, integrada pels propietaris de les hortes tarragonines. Posteriorment, l'any 1936, l'antiga societat es convertirà en la Comunitat de Regants de les Hortes de Tarragona.

L'aigua destinada al rec procedia de les aigües subterrànies del riu Francolí, de la Mina Ferrarota, de la sèquia del Molins situada a la Pobla de Mafumet, i de la sèquia del Rec Major. Tot plegat, l'aigua gestionada per la Comunitat havia de regar 470 hectàries, més de 1.100 jornals d'horta.

A inicis dels anys 40 del segle XX, la Comunitat de Regants de Tarragona integrarà 314 associats, principalment pagesos, petits propietaris amb menys de 2,5 jornals. Tanmateix, com a exemple de gran propietat destacarà els 30 jornals d'horta de Rafael Pou de Foxà.

La Comunitat de Regants s'estructurava en l'Assemblea General de Propietaris, la Junta de Govern i el Jurat de Regs. Els judicis celebrats pel Jurat de Regs, encarregat de resoldre els conflictes relatius al reg, es desenvolupaven de forma verbal i senzilla, inspirant-se en el Tribunal d'Aigües de València, i els veredictes eren executius i inapel·lables.

La documentació instal·lada en 20 caixes d'arxiu, comprèn el període que va des de 1845 fins a 1966 i destaquen els llibres d'acords, la correspondència, els llibres de socis i les actes del Jurat de Regs.

La consellera de patrimoni historicoartístic de l'Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, ha destacat: "És d’agrair l’interès de la comunitat de regants en posar a disposició de la ciutadania els seus fons. L’arxiu de la ciutat és un patrimoni que cal valorar al màxim perquè es la memòria de la nostra ciutat".

Temas

Comentarios

Lea También