Más de Tarragona

El rei Jaume II i l’arribada del braç de Santa Tecla des d’Armènia fa 700 anys

El culte a Tecla es va estendre pel Mediterrani durant l’antiguitat tardana, però aquí no es va consolidar fins al segle XIV

GERARD CAÑELLAS

Whatsapp
Imatge d’arxiu del braç de Santa Tecla durant una processó en la seva arribada i entrada a la Catedral de Tarragona. FOTO: PERE FERRÉGRAVAT ANTIC D’UNA PROCESSÓ DE SANTA TECLA.  FOTO: CEDIDA

Imatge d’arxiu del braç de Santa Tecla durant una processó en la seva arribada i entrada a la Catedral de Tarragona. FOTO: PERE FERRÉGRAVAT ANTIC D’UNA PROCESSÓ DE SANTA TECLA. FOTO: CEDIDA

Molta gent coneix les festes de Santa Tecla i la importància que tenen per Tarragona, però de ben segur que molta d’altra no coneix els seus orígens. He de reconèixer que jo era un d’aquests. A tall de resum, va ser el rei Jaume II qui va demanar al rei d’Armènia que enviés una relíquia de Tecla a Tarragona, amb l’objectiu de consolidar entre la població un culte que havia estat únicament eclesiàstic. El braç va arribar, suposadament, l’any 1321, fa 700 anys, fet que va originar que cada 23 de setembre Tarragona veneri la patrona amb la festa major.

Però anem per pams, que hi ha molta història. Segons explica Meritxell Pérez, Doctora en Història medieval, especialitzada en Cristianisme antic i autora d’una tesi doctoral sobre el procés de cristianització de Tarraco, de la qual va néixer el llibre Tarraco a l’antiguitat tardana (Arola, 2012), la història de Tecla es coneix per un llibre que es va escriure a mitjans del segle II. «Porta el nom de Les Actes de Pau i Tecla i, tot i que en principi era una obra dedicada a Pau, Tecla hi apareix com una heroïna, ja que és una jove aristòcrata que, contra el que tenia determinat de naixement, un dia coneix a Sant Pau, escolta el missatge del cristianisme i es vol fer seguidora», relata Pérez, que afegeix que «per aquest motiu va patir diferents martiris dels quals va sortir-ne victoriosa i es converteix en heroïna». Més tard Tecla es fa peregrina perquè segueix a l’apòstol Sant Pau i es convertirà també en apòstol, perquè Pau l’anomena el seu deixeble predilecte i li confia la missió de predicar el cristianisme. El fet que Tecla fos verge, peregrina i apòstol va fer que la seva història es difongués pel Mediterrani durant l’època antiga. No obstant això, Pérez comenta que «l’Església era reticent perquè tenia por que a través del seu exemple les dones es creguessin amb el dret de batejar i predicar, que és el que feia Tecla». L’experta diu que «es va expulsar de l’Església al sacerdot que havia escrit l’obra i condemna el text d’apòcrif, però ja era massa tard». La novel·la ja s’havia difós per tot el Mediterrani i moltíssimes aristòcrates romanes havien començat a imitar l’exemple de Tecla, ja que ho veien com una possibilitat d’alliberar-se socialment dintre del cristianisme.

Mentre el culte a Santa Tecla s’estenia durant l’antiguitat tardana, Tarragona era una ciutat molt important en el panorama polític de Roma. No obstant això, no és fins ja ben entrada l’època medieval que apareix la primera referència a Tecla a la ciutat. «El primer document que apareix que parla de Tecla és una carta pontifícia de 1091 en la que el Papa de Roma diu que seran solemnes Santa Tecla Verge i Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi, els patrons tardoantics de Tarragona», explica Pérez.

L’experta comenta que «això passa en un context en el qual es produeix una conjunció de tres protagonistes principals». Per un costat, el Papa, que està immers en una reforma integral perquè veu que els aristòcrates laics compren i venen els càrrecs eclesiàstics. Així, duu a terme la reforma gregoriana i s’investeix de símbols, entre els quals hi ha el de reivindicar l’origen apostòlic de les esglésies de les seus europees i les ciutats reconeixen l’autoritat dels apòstols.

Per altra banda, els comtes de Barcelona s’estaven expandint cap al sud per conquerir i cristianitzar al-Àndalus.

Finalment hi ha els bisbes catalans. Segons explica Pérez, «d’ençà que la ciutat de Tarragona va ser conquerida pels musulmans els bisbes catalans s’havien quedat sense líder, ja que Tarragona era la seu episcopal que manava en territori català». Entre aquests, relata la Doctora en Història medieval, «hi havia el Bisbe de Vic, Berenguer Sunifred, que vol independitzar l’església catalana i el que farà serà anar cada any a veure al Papa personalment per recordar-li que Tarragona seguia sense església». Sembla que finalment Sunifred va captar l’atenció del Papa i «llavors fa un pas magistral i reinventa la figura de Tecla, amb els mateixos valors que havia tingut en l’època antiga».

És llavors quan les seus europees reivindicaran els orígens apostòlics i Berenguer Sunifred dirà que Tarragona és de Tecla, el deixeble predilecte de Pau. «Tot plegat va ser una maniobra política que el que va aconseguir és que, per primera vegada, es posessin d’acord els tres actors implicats», assenyala Pérez, que destaca que «la restauració eclesiàstica de Tarragona a l’època medieval va ser gràcies a Tecla». Malgrat tot, l’experta diu que «com que l’arribada del culte a Tecla a Tarragona es produeix en aquest context, és un culte eminentment jeràrquic, d’església, oficial, i no va aconseguir penetrar entre la població civil durant els segles XII i XIII». Això, però, va canviar al segle XIV.

I aquí és on entra en escena el rei Jaume II, que aconsegueix la fita última del procés de consolidació del culte a Santa Tecla a Tarragona apropant-lo a la ciutadania, durant els anys 20 del segle XIV. Segons relata Pérez, «es coneix que el rei Jaume II escriu una carta al rei d’Armènia demanant una relíquia corporal de Tecla». Cal tenir en compte que, segons el text escrit durant el segle II sobre la vida de Tecla, aquesta és originària de la zona on es troba l’actual Turquia i que en el seu moment va ser la Petita Armènia. Allà s’hi troba el santuari més gran del món dedicat a Tecla.

Amb tot, l’objectiu de Jaume II amb les relíquies de Santa Tecla és, entre altres, que augmenti la devoció entre els tarragonins. El rei d’Armènia envia llavors la relíquia corporal del braç. Amb motiu d’això, el rei Jaume II va organitzar una processó espectacular en la qual fins i tot hi va participar ell, amb la resta de membres de la corona i les més altes autoritats eclesiàstiques dels comtats catalans. Però a més, diu Pérez, «per primera vegada hi participa la població civil, amb els gremis i els prohoms, i això és el que fa que la data sigui tan important, ja que el braç va arribar a Tarragona i això va fer que Santa Tecla es convertís en la patrona de tots, i no només de l’Església».

La Doctora en Història medieval explica que es conserva actualment un text del segle XVI en el qual es relata com va ser la processó. «La relíquia va ser dipositada a Constantí i va ser des d’allà des d’on va sortir la processó, caminant, fins a Tarragona», assenyala Pérez, que diu també que el text explica que «tots els carrers de la ciutat es van decorar i engalanar per celebrar la processó i la gent sortia al carrer i balcons». Afegeix que «va ser la primera festa major i en el relat apareixen també tota mena de miracles».

Des d’aquell moment, a Tarragona se celebren dues festivitats relacionades amb Santa Tecla. Per un costat el Dies Natalis, el dia de la seva mort, que és la que se celebra el dia 23 de setembre. I, per altra banda, la Translatio, per celebrar l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona. Segons Pérez, durant els primers anys aquesta festa tenia lloc el cinquè diumenge després de Pasqua, però després es va traslladar al tercer diumenge per fer-ho coincidir amb la inauguració de la Catedral de Tarragona l’any 1331. Inicialment la relíquia es va col·locar al presbiteri de la Catedral, però ara es conserva a la Capella barroca de Santa Tecla, en una nau lateral.

Temas

Comentarios

Lea También