Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El tarragoní Albert Jordà convida a escapar del soroll

El cantautor publica ‘La grandesa d’un silenci’ en què en vuit temes reflexiona sobre el món que vivim i proposa fer una aturada en el camí

Gloria Aznar

Whatsapp
El tarragoní Albert Jordà convida a escapar del soroll

El tarragoní Albert Jordà convida a escapar del soroll

«La recerca del silenci sempre ha estat un referent per a mi. Alguna vegada ja hi havia parlat d’aquest tema. Però ara, més que mai, noto aquesta necessitat». El cantautor tarragoní Albert Jordà convida amb el seu últim treball La grandesa d’un silenci (Segell Microscopi) a reflexionar el món que vivim, cadascú  a la seva manera. 

«Volia que fos un disc tranquil. L’últim que havia fet era un recopilatori, encara que vaig tornar a gravar les cançons en format molt acústic. I aquest he volgut que fos tot el contrari, més sintètic. Però alhora, molt ambiental. Fins i tot alguns temes havien de ser instrumentals. Al final els vaig despertar però volia transmetre aquesta sensació d’un tempo pausat, d’acord amb el que estava explicant», comenta.

Una fugida intimista
Aquest cant a la intimitat i a la solitud coincideix amb el desè aniversari del seu primer treball, Mal temps sobre la mar (Edicions Singulars). Abans, però, Jordà havia sigut teclista amb grups de Tarragona i havia format la banda de pop-rock Papa: Noes amb què van guanyar un concurs de la revista ‘Enderrock’ i van gravar dos discos Mono (Música Global) i Segona classe (Edicions Singulars). Quan es van dissoldre, el 2007, va començar el seu camí en solitari amb discos com ara La vida esclata quan s’atura el temps (La Produktiva) Cançons visibles (RHRN) i Punt i a part (RHRN). 

«Sempre miro que cada treball sigui diferent. No m’agrada repetir-me massa», puntualitza l’artista. «Tinc la sensació que el dia que em repeteixi, que ja no tingui idees, ho deixaré, cosa que normalment penso bastant sovint durant l’any», diu.

Aquest moment, però, no ha arribat encara. La grandesa d’un silenci, gravat a La Guarida, a Tarragona i masteritzat per Yves Roussel, conté vuit temes escrits i produïts per Jordà.

Blanc silenciós, Lluna plena, La sort d’haver arriscat, La meta de l’absurd o Enviats del cel són alguns amb què el músic suggereix «fugir o simplement quedar-te en un refugi per escapar del soroll, no només ambiental sinó de totes les xarxes socials, de les notícies, de tot el que contamina el nostre dia a dia. Reclamo o intento aturar una mica el nostre temps propi i buscar el silenci. No absolut, però si posar-nos en mode avió. La meva reivindicació és aquesta i això em serveix també per després agafar embranzida», defensa. 

I com fuig, físicament o mentalment? «Les dues maneres són importants i quan tens família i criatures petites, buscar aquests moments també és complicat. De fet, el disc s’ha creat bastant a les nits, quan la família quasi dormia», revela. No obstant això, ha comptat amb la valuosa col·laboració de les seves filles, que posen veu a Blanc silenciós.

«He volgut gravar aquests ambients, el de les nenes a casa, però també els boscos del Pont del Diable on se senten els ocellets. M’agrada això, anar captant sons, que encara que siguin de la natura, per mi també és una desconnexió, com les onades o el mar», manifesta.

El disc es començarà a presentar passat el Nadal. El 7 de febrer, concert a l’Espai Kesse

Les vuit cançons del nou treball són fruit d’aquesta filosofia. Vuit temes només. «No malparlo de les xarxes socials i les noves plataformes perquè jo també en soc usuari de l’Spotify quan vaig a córrer, ja que és una manera de desconnectar també. Però per exemple, en la música abans es gravava un cassette o un CD i la gent escoltava la cara A i després la B. Ara no. Ara saltem d’una cançó a l’altra, ràpidament. Jo no volia fer un single només, sinó més cançons. Tot i això vaig decidir fer-lo curt, mitja hora perquè la gent necessita immediatesa».

De la mateixa manera, parla de l’anhel d’esperar amb delit el pròxim treball dels grups preferits, «s’ha perdut aquell romanticisme d’estar pendent de la sortida d’un disc, d’anar a la botiga a comprar-lo, aquella màgia de tenir-lo a les mans».

Per tot plegat, l’artista proposa un replantejament. «No cal fer un reset, no cal tancar i tornar a començar però de tant en tant hauríem de sortir a l’àrea de servei d’aquesta autopista i fer un descans. Hi ha una cançó, La meta de l’absurd, que parla precisament d’això, de què estem en una cursa com un ramat d’ovelles. I el primer que entoma aquesta cursa soc jo. Reclamo que algú em tregui. És la meta de l’absurd perquè, què guanyaràs, més likes a l’Instagram? Són coses que no tenen gaire sentit» reflexionaJordà.

Així mateix, el disc està inspirat en el llibre d’Erling Kagge, El silenci en l’era del soroll (Taurus), «autor noruec, excursionista, que ha viatjat fins al Pol Nord, i ell sí que ha pogut apreciar el silenci. 

Després de les festes nadalenques, serà el moment de girar amb el nou disc, que es començarà a presentar en directe. En aquest sentit, el 7 de febrer tindrà lloc el primer concert, a l’Espai Kesse de Tarragona, abans de continuar a Barcelona. «La idea era presentar-lo en llocs més o menys intimistes, més tancats en què es pogués apreciar el so. I si, per contra, anem a un festival o escenari més gran, també adapto l’espectacle, ja que durant la meva trajectòria he tastat una mica de tot. Ara només espero que ja gent pugui gaudir-lo. L’important és que arribi la música.

Temas

Comentarios

Lea También