El vallenc Senén Florensa ja és oficialment ‘ambaixador’

Tot i que porta molts anys a la carrera diplomàtica, on ha exercit fins i tot d’ambaixador d’Espanya a Tunísia, el vallenc Senén Florensa Palau (Valls, 1950) ja té, des del passat dilluns, el títol d’ambaixador a tots els efectes. És un dels vint ciutadans espanyols amb aquesta categoria que estan exercint, segons recordava ahir al Diari el diplomàtic des de Viena, on està destinat com a ambaixador davant dels organismes de Nacions Unides a la capital austríaca. Fins ara era Ministre Plenitenciari de Primera Classe.

Florensa apunta que es tracta d’un «reconeixement simbòlic» perquè a la realitat ja exercia el càrrec. Però a partir d’ara, si no té destí, continuarà sent ambaixador. La setmana passada, una subsecretària del Ministerio de Asuntos Exteriores es va posar en contacte amb ell per anunciar-li la notícia. Li va dir que el seu nomenament s’aprovaria al Consell de Ministres de divendres i dilluns va sortir publicat al BOE, firmat pel ministre en funcions Josep Borrell, cinc dies abans que abandonés el seu càrrec per a ser l’alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior.

El diplomàtic vallenc afirma que es troba molt a gust al seu destí des de fa un any, Viena, una de les tres seus de l’ONU –junt amb New York i Ginebra–. Aquí s’administra i executa per exemple el programa de la ONU sobre la utilització de l’espai ultraterrestre amb finalitats pacífiques. També hi ha l’oficina contra la droga i el delicte, l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica o l’Organisme pel Desenvolupament del Dret Mercantil Internacional. En total treballen a les dependències de les Nacions Unides a Viena unes 5.000 persones, a més a més d’haver-hi ambaixades d‘uns 160 països.

A l’ambaixada espanyola a les Nacions Unides a Viena –n’hi ha un altre pels afers amb Àustria–, a part de Senén Florensa, hi treballen quatre diplomàtics «amb molts coneixements i experiència» i una desena de persones més.

Senén Florensa confessa que se sent molt bé a la seva destinació actual, després d’haver estat cònsol general a Berlín i Roma, o delegat assistent a la missió espanyola davant la Unesco a París, a més a més de director general de l’Institut de Cooperació amb el Món Àrab.

Magreb i Hispanoamèrica

Precisament, per aquest contacte amb el Magreb, assegura que el Marroc és una destinació molt bona per a una diplomàtic espanyol, «i més amb el meu cas, que he treballat 25 anys amb ells i tinc molts amics allí». Però a la vegada recalca que qualsevol país hispanoamericà és bo també per a ell, «perquè suposa una dimensió diferent. Tens un accés il·limitat a tota la societat i institucions, i amb qui hi ha una relació intensíssima». Però el diplomàtic, potser per la seva feina, recalca que «estic content on estic».

I mentrestant, a distància, segueix sent president no executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània, IEMed, amb seu a Barcelona, després de ser el seu director general.

Tot i haver estat treballant per tot el món, espera que arribi el Nadal per poder venir a Tarragona, on té una casa a la Part Alta, per retrobar-se amb els seus fills, que estan un a Àfrica i l’altre, a Amèrica.