Els ninots del tarragoní Víctor Centelles

«Ninots té doble lectura. És un homenatge al meu pare perquè quan de petit em veia dibuixar em deia en to sarcàstic ‘ja estàs fent ninots?’ I després pels personatges polítics perquè la immensa majoria, de qualsevol partit i color, són irresponsables i cínics i ja és en defensa pròpia». Són paraules de Víctor Centelles, il·lustrador tarragoní que fins al 8 de setembre exposa un centenar dels seus dibuixos al Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona.

L’interminable procés, l’1 d’octubre, la monarquia, tot l’espectre polític a nivell nacional i internacional... Són gairebé un centenar d’obres, que recullen quatre anys de feina.

«Treballo els acudits amb aquarel·la, llapis i una immensa majoria en ròtring. Són petits quadres». Petites obres d’art que són una sàtira política dels últims temps però alhora, representen també una profunda crítica social, una anàlisi que no es pot deslliurar de la seva professió.

I és que en Víctor compagina la seva passió per l’art amb l’ajuda i l’assistència als altres, que comporta la seva feina de bomber. D’aquesta manera, dintre d’aquest vessant social, el visitant troba els refugiats, la sanitat, el poder adquisitiu o la cua de l’atur, tot sota l’epígraf de Costumisme.  

La mostra, que està dividida en vuit apartats, arrenca amb El Gran Ninot, que no és altre que Donald Trump. El president nord-americà caracteritzat com el mateix Alien, el vuitè passatger o a la perruqueria acompanyat del Kim Jong Un amb un pentinat de míssils.

A partir d’aquí no s’escapa ningú. Des de Naturaleza muerta, amb el rei com a protagonista acompanyat a la sala per una planta que no passarà l’estiu, morta, al col·lectiu de Pujol i la seva família cap a Andorra, Bárcenas, Millet i una llarga llista de representants amb Rajoy al capdavant «perquè durant aquests anys ha sigut molt protagonista», apunta l’autor. Un racó, el de l’expresident, que es diu Miña Terra Galega. Donde el cielo es siempre gris. Siniestro Total. 

Sánchez, Aznar, Artur Mas, com a Mad Mas, Duran Lleida, Iglesias, Rato, Casado, Iceta, Torra, Rosell i la CEOE, per citar només alguns, centren aquesta exposició d’actualitat.

No obstant això, aquesta només és una part ja que a més a més d'aquesta crítica humorística a polítics, corruptes i jutges, les il·lustracions apel·len a la consciència dels visitants. On és Europa mama? Sota el fang o refugiats en meitat de la neu pensant tinc la sensació que només existim l’estona del telenotícies són alguns dels missatges.

«Els acudits volen fer-nos reflexionar a nosaltres mateixos, jo el primer. Podem fer un mig somriure però tot plegat fa una mica de vertigen, pensar què es trobaran els nostres fills o com els hi deixarem tot», assegura aquest artista.

En aquest sentit, la contaminació o la sanitat també hi tenen cabuda. En una il·lustració de la seva pròpia família tocant ferro però amb un núvol tòxic de fons o un metge verbalitzant que la seva pòlissa no cobreix la intervenció que necessita però, no s’amoïni, l’operarem d’alguna altra cosa més econòmica.

De la mateixa manera, també hi ha espai pel parc de bombers de Tarragona amb els professionals acompanyats per gruixudes rates.

«Això no és ficció. La situació del parc és molt precària amb material i vehicles molt senils. És inundable, tenim rates i paneroles i hi ha problemes de salubritat. La nostra és una feina molt agraida, que jo faria encara que anés pel carrer de paisà. Hem de tenir la preparació però també les mesures de seguretat i el material adient, al dia i no caducat», defensa Centelles, qui el pròxim 2020 rebrà la medalla als 25 anys de servei. 

Tanmateix, el Pitu Trifàsic no podia faltar, amb un vídeo de les seves aventures. «Hi estic treballant en la tercera història del detectiu tarragoní, La pubilla desapareguda. Com sempre, el Pitu es torna a avançar per viure la seva història a la Tarragona futurista del 2030. Un còmic, que com comenta el seu autor, «m’ajuda a portar amb més lleugeresa tota aquesta comèdia política, que és com el dia de la marmota».