Els pagesos de Valls preveuen una collita de 14 milions de calçots

La temporada de calçots encara no ha arrencat a Valls. Fins a finals de novembre no començarà oficialment la campanya. Aquests dies ja es poden veure alguns grills (futurs calçots). Entre els mesos d’agost i setembre es planta la ceba, s’arrela, van creixent els grills i es van calçant (tapant amb terra fins que assoleixen la mida desitjada). D’aquí neix el nom de calçot.

El president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), Francesc Amill apunta que «els mesos forts són pràcticament febrer i març». La campanya de calçots es preveu «bona», amb xifres similars de les dels darrers anys.«En aquests mesos hi han hagut pluges. Per aquest motiu  molts pagesos encara els han de calçar», afegeix Amill i assegura que «l’any passat vam produir entre 14 i 15 milions de calçots sota el nom de la IGP Calçot de Valls i esperem mantenir les xifres dels darrers anys».

Fins a finals de temporada no es podrà fer el recompte final. El fred d’aquests últims dies i la pluja han afavorit a la collita. «Així van creixent lentament, seran més forts i agafaran els nutrients de la terra. És millor que no plogui en accés». En cas de moltes pluges i humitats s’han de tractar els fongs ja que crema arrels i fulles. El cultiu del calçot és elaborat. «El febrer plantem el cebollí per l’any vinent, i encara estem en plena temporada d’aquell any. El procés dura un any sencer», detalla el president de la IGP, Francesc Amill.

«Més qualitat que quantitat»

Pel que fa a la quantitat de calçots, el president destaca que «preferim més la qualitat». Els calçots de la IGP es caracteritzen per ser cultivats amb pràctiques tradicionals. En el moment de vendre’ls, la Indicació estableix que s’han de presentar en feixos de 25 i 50 unitats i complint una sèrie de característiques: han d’estar sencers, sans, olors, nets, però mai rentats.i sense humitats exteriors anormals. Quant a les mides, la IGP exigeix que tinguin una cama blanca de 15 a 25 centímetres de llarg i un diàmetre d’entre 1,7 i 2,5 cm.

La IGP Calçot de Valls acull a una cinquantena de productors de quatre comarques del Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, zones que el Consell Regulador considera aptes per a la producció de calçots. En una hectàrea de camp s’hi poden arribar a collir 80.000 calçots. 

«Ara des de la Indicació Geogràfica Protegida estem buscant una mesura de comercialització als calçots de segona (els que no tenen les mides establertes),  i així poder-los aprofitar», comenta Amill.

Una llavor pròpia de la IGP

Fa uns anys es van iniciar les investigacions de diferents varietats de calçot per aconseguir unes llavors de les quals en sortissin més cebes, una iniciativa que va liderar la Fundació Miquel Agustí amb la IGP Calçot de Valls. «S’està començant a veure  el resultat. Els calçots de la Indicació fan més quanitat de grills», avança el president de la IGP. I és que un dels objectius de la IGP «és que tots els socis puguin plantar el cebollí de la llavor de la IGP- Calçot de Valls», conclou el president de la IGP, Francesc Amill.

Les calçotades es comencen a celebrar a partir del mes de novembre i s’allarguen fins ben entrat el mes d’abril -normalment fins Setmana Santa-, però la temporada no es pot donar oficialment per inaugurada fins a l’últim diumenge del mes de gener, amb la celebració de la Gran Festa de la Calçotada de Valls, que enguany arribarà a la 38a edició i que atrau milers de visitants de tot el país.

Precisament des de finals del segle XIX, la tradició calçotaire ha anat passant de generació en generació i també s’ha estès, primer pel Camp de Tarragona i després arreu de Catalunya, i fins i tot per molts llocs fora del Principat.