Els paleolítics recorrien fins a 22 km per obtenir matèries primeres

L’estudi sobre l’origen i la captació de les matèries primeres lítiques és important en prehistòria perquè, tal com s’està demostrant des dels anys 80 del segle passat, permet definir les dinàmiques de mobilitat i la gestió territorial paleolítica, contribuint-hi a determinar factors com, per exemple, la mida o la funcionalitat dels jaciments, claus per conèixer els assentaments de les societats caçadores i recol·lectores del paleolític.

En aquest context, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han desenvolupat un nou mètode, la «ràtio d’abundància silícia» (CAR), que permet determinar l’abundància de recursos lítics en un territori, a partir de la prospecció, l’anàlisi de les característiques geològiques naturals i el processament de les dades mitjançant sistemes d’informació geogràfica (SIG).

El primer lloc on s’ha aplicat ha estat a les Muntanyes de Prades (Tarragona). L’objectiu era saber on obtenien la matèria primera les comunitats del paleolític que van habitar aquest indret i quants quilòmetres recorrien per aconseguir-la. 

L’equip de l’IPHES ha arribat a la conclusió que podien realitzar desplaçaments d’anada i tornada d’entre 6 i 22 quilòmetres i que eren selectius en l’aprovisionament de les pedres per elaborar les seves eines.

L’estudi –a més– avala que la captació no es correspon amb la disponibilitat de recursos en el territori, sinó que està determinada per factors com la selecció de certes roques o la proximitat entre afloraments i assentaments. 

Pel que fa als jaciments estudiats, les conques del riu Siurana i del Montsant són les àrees de proveïment principal per a les Borres (la Febró) i el Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), a les Muntanyes de Prades, i Sant Gregori (Falset), que està entorn d’aquestes.

Cal destacar que els ocupants del Molí del Salt també capten recursos en els afloraments de la conca del Francolí.