Els redactors els desitgen molt bon any!

En la penúltima Maireta els anunciava la continuació de l’anàlisi de les estrenes nadalenques correspostes amb felicitacions impreses, el vessant més modern d’una pràctica atàvica. Si avui el podem historiar a la nostra ciutat és gràcies al fons de la Biblioteca Hemeroteca Municipal, en el llegat del bibliòfil i enginyer Carles Babot Boixeda (1909-2000), deixat per la seva vídua, Núria Nel·lo Ventosa. A més dels 3.000 volums d’aquesta donació, Babot tenia interès pel document solt, sovint considerat de menor entitat. Tant recollia manuscrits i llibres del segle XVI com les felicitacions que ara analitzem.

La col·lecció atresora les targes que una gran diversitat d’oficis lliurava als ciutadans en les vigílies de Nadal. Hi trobem tres grans blocs. En primer lloc, les més antigues constituïdes per una selecció ben àmplia editada a partir de la dècada dels 70 del XIX, i de notable vàlua artística. Si bé n’hi ha de ben senzilles com la reproduïda en la primera part d’aquest article, la gran majoria destaquen per la voluntat que el disseny sigui un tret definitori de la felicitació. La morfologia acostuma a ser la vertical.

Un segon bloc es limita a ser una tarja, a l’estil de les de visita, preferentment horitzontal i sovint mancada d’un disseny atractiu. «La repartidora del Diario Español» –nom que adoptà aquest mitjà durant la postguerra– n’és un dels exemples d’aquest segon apartat.

Finalment, trobem el tercer bloc, el que encara hem conegut les persones nascudes en les dècades dels 60 i 70 del XX i en les immediates anteriors, sempre dins la postguerra espanyola. Són les felicitacions impreses a color, amb disposició vertical, però de mides molt inferiors a les del XIX.

Nòmina d’oficis

El llegat Babot permet adonar-nos que en el vuit-cents i també en el tombant cap al XX la nòmina d’oficis que usaven les felicitacions en la comesa de les estrenes fou molt més notable que en el període del tercer bloc. Cenyint-nos a Tarragona, trobem les del repartidor del “Diario de Tarragona” –des de 1872–, però també del “Diario de Barcelona” a la nostra ciutat. En aquest segon cas descobrim la filiació del distribuïdor del Brusi pel peu d’impremta: la «Litografía Barcelonesa», del cèntric carrer de la Unió 3.

També és molt llunyana en el temps la felicitació del porter i dels mossos de la duana del port, de 1872, editada a l’impremta de J. A. Nel·lo, la casa que la continuarà produint cinc anys després. D’aquest mateix 1877, coneixem la felicitació dels peons de càrrega i descàrrega del ferrocarril de Reus. L’estació de la línia Tarragona-Reus estava ubicada en el carrer del Mar i s’havia inaugurat amb el primer trajecte el 16 de setembre de 1856, que suposà la destrucció de les barraques de pescadors vora la platja.

La col·lecció permet descobrir altres oficis abonats a les felicitacions com els agutzils del jutjat d’instrucció, l’ordenança de telègrafs, el guàrdies de certes places, o els conserges de la seu social de l’«Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera», amb una magnífica felicitació de 1909, conservada en el llegat analitzat. Aquesta societat, fundada el 1863, s’havia traslladat el 1888 a l’immoble de la Rambla Nova 20, seu de l’actual Hotel Lauria, que ara llueix una bonica il·luminació ornamental coincidint amb la remodelació.

Vigilants diversos

Altres felicitacions que havien existit eren les del carboner o la de l’escolà, essent unes de les més habituals la del guàrdia passejos –vigilant vestit de color gris– i la del sereno, el vigilant nocturn dels carrers, ja documentat a Tarragona el 1795 per Manuel Carrasquilla i Xavier Virgili.

Aquest segon mot fou pres del castellà, pel crit de «sereno» que acostumaven a fer aquests funcionaris –proveïts d’un fanal, una vara amb punta, les claus de les portalades i un xiulet– per indicar que el temps era serè. Aquests oficis no formaven part del grup que nosaltres coneguérem en els anys 60 a 80 del XX.

Actualment el costum de les estrenes es manté viu, per exemple, amb la recitació del verset nadalenc o d’una peça musical després de l’àpat corresponent. Així els més petits de la casa acostumen a ser obsequiats amb alguna aportació econòmica pels avis. Pel whatsapp hem pogut resseguir l’adaptació moderna de la felicitació. Aquest mateix any hem rebut versions de les del darrer bloc temporal adaptades a la figura del jubilat. Que tinguin un molt bon any!