Els versos llaminers del vallenc Ricard Farré

«Somiava que fos un llibre amic. Que aquestes postres que jo he servit poguessin arribar a casa dels lectors i se les fessin seves, que s’alimentessin d’elles cada cop que els vinguessin de gust, d’una manera natural, acompanyada». Aquestes paraules de l’actor i director vallenc Ricard Farré Baldrich fan referència a la seva primera incursió literària, Postres del dia. Poemes i escrits curts per digerir millor (Quorum llibres. Cossetània Edicions).

Són versos directes i eclèctics agrupats en capítols que alhora simulen una carta d’un restaurant. «Les postres són una de les meves passions i m’ha agradat fer-les molt tradicionals, amb una sensació d’arrelament, que és el que sento a casa meva i al meu país», diu en Ricard. I quin es demanaria ell? «Tots els que he posat me’ls demanaria un dia o altre».

POEMES DE LA MARE

Un poema senzill
neix dels llavis de la mare
i el xiquet s’adorm
dolça melodía parlada
cada nit al ficar-se al llit
és cita obligada
on junts mare i fill
al son fan agafar volada.
El poema d’una vesprada
fou de gruix destacat
de caire feixuc
versat per la mare.
Amb els ulls eixerits
i la son aparcada
el xiquet digué a la mare:
aquest sí que és bonic.

Des de la macedònia fins al pa de pessic o trufes gelades passant pels pets de monja o la mel i mató, cadascuna d’aquestes elaboracions conté uns determinats poemes. «Els panellets i els carquinyolis són escrits més curts i potser el codonyat amb moscatell, més dens. He agrupat aquí els que tenen una mica més de profunditat. Així mateix, els pets de monja són els més absurds i divertits». A tall d’exemple, Amanida transoceànica: Un bol/de primera classe/en un vol/de baix cost.

La poesia li va sorgir al Ricard «com una mena d’acte íntim que em feia desconnectar, però connectava amb mi mateix», assenyala. Fins que va arribar la necessitat de compartir, «de què algú més s’ho llegís». El vallenc es declara llaminer, tremend, li agraden els gelats i també jugar, «el joc com a concepte, el joc de paraules. Jugar amb les idees, amb els pensaments i amb la imaginació». I d’aquí aquesta proposta poètica-gastronòmica. No obstant això, amb sucre o sense? «Dolç, encara que no gaire carregós. La balança entre salat i dolç sempre és èxit assegurat», respon.

Sense ser un amant dels fogons, el confinament arran de la Covid-19, ha estat l’excusa ideal per «provar de cuinar i fer algunes coses que no havia fet mai. Galetes, tiramisú, coses senzilles. Una bona experiència això de trobar-se con las manos en la masa», bromeja.

Coses senzilles i properes, com els seus versos. Alguns dels seus poemes destaquen per la brevetat, com ara Segle XXI: Una carta de pau/per venir a donar guerra o Gent seriosa: Una imponent taula rodona on només seuen caps quadrats. Alguns, fins i tot, són una única línia. «Soc de parlar molt i sempre he trobat molt difícil expressar moltes coses en molt poc. Aleshores, és com l’antítesi. M’esforço i també m’ha agradat experimentar amb això. D’igual manera em passa amb els curtmetratges en el cinema», explica l’actor i director.

CRIAR FIGUES

Treballava tant i totora
que un dia, cansat, va aturar-se
sota l’ombra d’una figuera
i tant fou el gust que hi sentí
que es fongué com si fos adob
en fèrtil migdiada eterna.

Ricard Farré és un professional amb una dilatada trajectòria en què, com els seus postres, ha pogut tastar tots els elements del seu món, el teatre, la televisió i el cinema. Una cara coneguda dels escenaris i també a les llars com el Jordi Vargas de La Riera, de TV3, Instinto, Amar es para siempre o Les de l’hoquei, una sèrie aquesta última, que tot just acaba de terminar la segona temporada.

«És un producte que connecta amb la gent jove i també amb les famílies. Parla de la vida d’unes noies que estan creixent, a l’adolescència i tot plegat relacionat amb els valors de l’esport. El més maco és que creïn productes com aquest a casa per sortir arreu del món perquè està a Netflix i la pot veure molta gent. En català i amb actors d’aquí», manifesta. No obstant això, sempre que pot, el Ricard col·labora amb la gent del territori. «Vam fer un curtmetratge, El dol, amb els de l’ECIR, l’escola de cinema de Reus, que va començar el seu camí als festivals». 

Una carta
Els capítols s’organitzen en base a elaboracions de la terra: carquinyolis, panellets, mel i mató, coca de Sant Joan o el pa de pessic.

Pel que fa al teatre, de la llista interminable dels seus treballs, destaca el que l’ocupa en aquests moments i des de ja fa temps, Les dones sàvies, de Molière. «És un espectacle que fem amb l’Enric Cambray des del 2016. Hem fet temporada a Barcelona i també gira per tot Catalunya, el vam estrenar a Madrid i ara, el 22 d’aquest mes el representarem al Teatre Victòria».

La posada en escena és minimalista, els dos actors fent de quatre personatges cadascú. «Ens ha donat moltes alegries perquè ha connectat molt amb la gent i encara anys després està ben viu. Un espectacle que ens l’estimem molt, és com el nostre fill», assenyala. Ara, el confinament també ha portat noves idees, només s’han d’obrir tots els telons per a materialitzar-les. Mentrestant, un tast de postres.