Europa? SegleXXI?

Indignació i vergonya és el que van sentir els demòcrates a mesura que a primera hora de dimecres passat les notícies sobre l’ocupació dels edificis de la Generalitat s’anaven escampant a través dels mitjans nacionals i internacionals. Una actuació que l’endemà va ocupar les portades de bona part de la premsa escrita europea, que el prestigiós The Guardian va qualificar com «creuar una línia vermella», que mitjans francesos descrivien com «una negació de la realitat» i que arreu va recordar imatges en blanc i negre més pròpies dels anys del NO-DO que del segle XXI.

El govern espanyol va cometre dimecres una greu equivocació, i no només perquè la imatge democràtica de l’Estat va quedar a l’alçada del betum, sinó perquè el que va fer va ser disparar-se un tret al peu i donar una inestimable empenta a la mobilització d’una part molt important de la Catalunya abstencionista, un segment de l’electorat que, voti el que voti l’1-O, amb la seva participació contribuirà sens dubte a legitimar el referèndum.

L’error de càlcul ha estat considerable. I és que al marge que sigui cert que la societat catalana té un elevat nivell de benestar i que, per tant, el seu cost d’oportunitat de sortir al carrer dia sí i dia també sigui elevat, no és menys veritat que les actuacions del govern central no fan altra cosa que estimular aquesta mobilització, greixar-la i alimentar-la. Temps al temps.

@jmarauzo