Gelo: vida i energia a través del color

Original i sorprenent és l’obra de l’artista Gelo, Juan Jesús Enríquez Domínguez, nascut el 24 de desembre de 1956 a Huelva. Va passar la seva infància i l’adolescència a Puigpelat i a Valls i va viure a Tarragona entre 1970 i 1997, mentre que els darrers anys ha viscut a Ulldecona, al Montsià. Ara, l’exposició Gelo. Dels bars musicals de Tarragona als extraterrestres del Montsià (1980 – 2020) esdevé, en el Museu de Valls, un viatge artístic.

«Fa cinc anys, l’Assumpta Rosés que és una amiga i crítica d’art, i ara la comissària de l’exposició, em va proposar estudiar l’evolució de la meva obra. I així és com ha sorgit la mostra», explica Gelo. L’exposició que presenta una selecció d’obres escollides, reunides dels fons de l’artista, d’una dotzena de col·leccionistes i tres museus, es podrà visitar fins al 30 d’agost: de dimarts a dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 h, i els diumenges i festius d’11 a 14 hores.

De l’exposició, Assumpta Rosés destaca que «esdevé una mirada des de 1980 fins al 2020, recorrent l’etapa en què Gelo vivia i treballava a Tarragona, fins que es va refugiar a Ulldecona». De la trajectòria artística de Gelo, la comissària de la mostra destaca que «la seva etapa a Valls va tenir molta importància en la seva formació, ja que a través de la Biblioteca Popular de Valls va conèixer les obres clàssiques d’Egipte i Roma, i altres cultures antigues».

Així mateix, recorda que «a Tarragona vivia acompanyat d’un nucli cultural molt important i potent, i d’aquesta etapa destaquen pintures acríliques i amb materials fluorescents», mentre que al Montsià, retirat a Ulldecona, «treballa a partir de materials reciclats i altres materials naturals, com troncs o restes de poda. Però aquesta distància artística entre les dues etapes sempre ha estat unida per un treball incessant «fossin quines fossin les circumstàncies personals i econòmiques».

En l’àmbit expressiu, la primera etapa «és una exploració d’un món fantàstic, de jardins antics, imaginaris, de ponts, torres de Babel, palaus i animals fantàstics, és a dir, és un món imaginari, però a la vegada atractiu i amenaçador com en els somnis», explica Assumpta Rosés, mentre que Gelo detalla que «són quadres de mides grans, molt coloristes i on el tema principal sempre està influenciat per Egipte, escultures antigues i colors i pintures fluorescents». Així mateix, de la producció artística del Montsià, Assumpta Rosés descriu que «crea personatges estranys, a partir de restes de poda, troncs, pintura, metalls i papers o plàstics retallats, ja que quan arriba a Ulldecona se sent com un estrany, com un extraterrestre». Al respecte, l’artista afegeix que «és una obra més salvatge, lliure i espontània, perquè hi ha més volum a través d’escultura i objectes».

El color

Al llarg de la seva trajectòria, l’estil Gelo destaca per ser «colorista i barroc». Sobre aquesta tendència assegura que «per a mi el color és vida i energia, i és un estímul espiritual». Amb relació a les seves preferències coloristes, confessa que «els meus preferits són els colors calents com el vermell i el violeta», i reconeix que en algunes etapes de la seva vida ha fugit de «colors tristos i avorrits, com el gris, però ara estic més obert a tots els colors».

La necessitat i les ganes de crear marquen la seva obra, si bé reconeix que «el dibuix sempre és present, és a dir, és la base, perquè sempre estic dibuixant o escrivint les idees que sorgeixen. Constantment estic pensant. A vegades, quan tinc una idea, sóc bastant obsessiu». Sobre si la persistència en les idees és un avantatge en certs moments, opina que «per mi sempre és bona perquè l’art requereix estímul mental, és una manera de treballar constant». Gelo es defineix com a «molt metòdic». «Fins que no obtinc el resultat que busco no paro de treballar, la màquina mai para. He d’estar satisfet jo primer de tot», assegura. I així és com trasllada les «vibracions positives a les obres» i aquesta energia arriba fins al públic.