Herois del sistema solar

Any 2652. Hi ha més de 700 mil milions de persones. El Sistema Solar està superpoblat i al caire del col·lapse. Els béns bàsics escassegen (...) Els rics i poderosos, allotjats a la Terra, generen els seus descendents amb tècniques genètiques in vitro, i creen éssers amb l’estètica, el sexe i la immunitat patològica predeterminada. En canvi, la gent pobra viu amuntegada als satèl·lits exteriors (i als barris humils de la Lluna i Mart)... Aquest és l’inici de Skørdåt (Editorial MSpublishers/Valdelibros), una saga galàctica de la qual s’ha publicat el segon volum. 

«Estem al segle 27. Hi ha molta corrupció, la societat és decadent, no funciona. Tot està desestructurat per la qual cosa molta gent opta per viure al marge de la llei, com la que s’enrola a la nau espacial Skørdåt. A la manera de l’hampa dels anys 20, però traslladat al Sistema Solar», explica Xavier Rull, autor de les novel·les.

Rull, nascut a Falset que viu a Valls, és professor de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV), i la seva passió pel gènere li ve de Darth Vader. «Em vaig quedar atrapat amb sis anys en veure’l sortir a la pantalla. Era la primera pel·lícula de Star Wars. Em va impactar. I després va haver-hi d’altres. Aleshores, aquesta saga, beu d’aquestes fonts», conta el novel·lista d'unes històries dirigides especialment cap al públic juvenil, encara que això no vol dir «que no agradin als adults».

Tot i això, assegura que en cap cas és una distopia. «Les distopies són un futur més o menys alternatiu al que tenim ara on la humanitat evoluciona cap a un sistema més aviat feixista de control. Aquí simplement és tal com vivim ara, amb la corrupció política, l’Ibex 35, tot el que tenim ara però multiplicat per tot el Sistema Solar. En el fons està dient que sempre serem així», apunta Rull.

Denk, el capità; Rakkett, la seva germana; Kross, l’home d’armes; Zuüb, el pilot; Lylya, l’enginyera de bord; Mikka, el lladregot de la Lluna; Djènia, la caça-recompenses viatgera i Athera, l’exmilitar formen la tripulació de l’Skørdåt. «Són els herois que viuen les aventures contra les màfies, els clans o els pirates».

Així mateix, la caracterització d’aquests personatges i de les portades ha anat a càrrec de Didac Coliman, il·lustrador de Constantí i també professor de castellà, entre altres coses. Tot i que reconeix que no ha pogut endinsar-se en les novel·les, coneix bé els protagonistes. «Hem treballat braç a braç amb el Xavier, el qual m’indicava en tot moment com havien de ser», manifesta.

«Ens entenem bastant perquè a mi també m’agrada la ciència-ficció», diu. De fet, Didac Coliman és autor de Nephilim (Editorial MSpublishers/Valdelibros), una història situada a la Bretanya artúrica del segle XIX i amb una altra en fase de correcció a punt de veure la llum.

Pel que fa als personatges de la saga galàctica, Coliman avança que «estan treballant en els propers» perquè de fet, tal com afirma en Xavier, «ja en tinc sis escrits. El tercer volum sortirà probablement a final d’any i tinc planificades altres aventures per anar escrivint en funció de l’acollida que tingui». Un tret en comú de tots els herois d’aquest particular Sistema Solar és que degut a diferents motius són fugitius «i molt intel·ligents, qualitat indispensable per poder desenvolupar-se en aquest món hostil», destaca Xavier. 
 

Missatges entre línies
Així, en Denk és valent, decidit i íntegre; amb la Rakket, mig Sistema Solar tremola només d’escoltar el seu nom; Kross és fort i no té por de res ni de ningú; Zuüb, culte i encantador; Lylya, llesta i més viva que la fam; Mikka, un lladre que pot robar-ho tot; Djènia té una punteria infal·lible i Athena és intel·ligent, coratjosa i experta en tècnica de combat... D’alguna manera, els joves lectors podran interpretar un missatge de superació personal a través del recorregut dels protagonistes «perquè són gent que no es deixa trepitjar. I un noi que pot tenir problemes a l’escola amb els companys pot veure que ell també pot progressar i ser un heroi en el món actual. Són missatges per als adolescents en un moment en què es poden trobar una mica perduts», assenyala en Xavier. 

Com a especialista del llenguatge, la saga presenta una interessant varietat lingüística que comença pel títol mateix. «Skørdåt té una lletra del noruec i una altra del suec perquè donés als lectors la sensació de llengua futura. Els noms estan molt pensats. La meva idea és que tinguessin un aire nòrdic o germànic, però a mesura que avança la saga i introdueixo nous personatges, també he agafat d’altres cultures», comenta en Xavier. En tot cas, explica que sempre busca nom exòtics i que alguns són reals.

D’altra banda, es planteja el llenguatge col·loquial així com variacions dialectals. «Si són fora lleis han de parlar un llenguatge col·loquial i pel que fa als dialectes, a Urà o a Saturn no poden parlar igual que a la Terra. Per exemple, hi ha un personatge «que parla com un català nord-occidental, com un lleidatà i a la versió castellana que estem preparant ho farà com un andalús», diu en Xavier.  Aspectes lingüístics que es poden treballar a les aules de Secundària, fet que alguns centres s’estan plantejant.
La saga es pot adquirir a totes les llibreries de proximitat. Informació al web http://www.skordat.net