Històries de Casa Boada: La Nit de Sant Joan de 1988

Als Camps, gràcies a Andreu Iborra i els comerciants de la zona, es va aconseguir recuperar la revetlla de Sant Joan per al barri. Quan jo era petit, al barri s’hi feien grans foguerades amb les andròmines que els nens aconseguíem per les cases i es coronaven amb un ninot. El 1988 amb la implicació del senyor Iborra de la botiga de Scalextric Grand Prix (de Rovira i Virgili, actual Centre Fuji) i d’una bona colla de comerciants i professionals d’aquesta zona de l’Eixample tarragoní, es va aconseguir plantar una falla, encendre-la amb la Flama del Canigó i davant del Drac de Sant Roc. També es va disparar pirotècnia. Va ser una manera de recuperar la festa i les falles que es van celebrar a Tarragona del 1933 al 1936.

La celebració va ser tremenda, vam intentar que tingués continuïtat, però no va sorgir cap persona amb la força de l’Andreu Iborra. Quan va arribar la Flama del Canigó, l’alcalde Josep M. Recasens va llegir el manifest que aquell any signava Miquel Coll i Alentorn, president del Parlament.

La Flama va ser portada per un grup d’atletes del gimnàs Sport Gym Tarragona. L’Alfred Fort ens coordinava amb la Guàrdia Urbana per tal que l’arribada de la Flama que estava recorrent diversos indrets dels Països Catalans fos un èxit. Amb la Flama del Canigó vam encendre un rom cremat que havia preparat assistit de multitud de persones que van ajudar. I vaig estrenar un barret de cuiner que em van regalar. Intentàvem recuperar coses, de cara a la nit vaig preparar un Zuavo, una beguda molt refrescant a base de cafè i gasosa. El Zuavo era una de les begudes preferides dels nostres avis. Durant molts anys la casa Blandinieres la va fabricar i es presentava en ampolles d’un quart de litre. És una llàstima que ja ningú el fabriqui, però és fàcil de fer. Té un truc que vaig explicar per poder-lo fer a casa.

És ara que ens adonem del valor de les coses de proximitat. Nosaltres en vam servir aquella nit més de cent litres. Hem deixat enrere begudes pròpies, com ara el Zuavo o el Fruitam, que a la seva etiqueta indicava el seu sabor a fruites. Hauríem de fer un esforç per almenys no perdre el record d’aquests refrescos, que no van resistir la competència dels refrescos d’origen estranger.

La falla representava una pira romana que es va procedir a cremar amb tots els honors, amb l’assistència del Drac de Sant Roc.

Recordo que el senyor Jaume Ollé del Cós del Bou em va passar el foc per poder encendre la metxa. Va ser realment una cosa mai vista al barri. Recordo també la col·laboració de Miguel Ángel Navarro, que va aconseguir portar la falla des del País Valencià juntament amb els focs d’artifici.

El que recordo més és quan va tocar la Banda Ciutat de Tarragona, dirigida pel mestre Josep M. Arnau, de qui podríem dir que va tocar per primer cop l’Amparito Roca durant les festes de Santa Tecla. El senyor Arnau va ser músic militar i subdirector de la banda del regiment d’infanteria Badajoz 26, i al jubilar-se va crear la Banda Ciutat de Tarragona. Com a cosa curiosa es va tocar l’himne del Faller tarragoní, que en època republicana va escriure la Consol Güell, amb només dotze anys per a les falles que es van fer. És curiós el talent que va tenir aquesta nena pel que fa a la música, i això ho va comentar el senyor Arnau. Després la banda va oferir un concert i hi va haver festa grossa. El bo és molts cops irrepetible. Els tarragonins de certa edat recordaran aquesta revetlla. També es van muntar atraccions de fira, recordo el pallasso Enrico muntat als cavallets animant la canalla. Es va pensar en els petits, els joves i en els més grans. També recordo que alguns veïns van baixar taules i cadires de casa, amb cava i coca de Sant Joan, amb la màgia d’una nit que va unir tres generacions.

També hi van participar les dues colles castelleres que aleshores hi havia a Tarragona. No hi va haver cap incident. Aquella festa tenia futur, però ningú no va recollir la torxa del senyor Iborra amb suficient empenta per tirar endavant. No era fàcil, es va intentar, però la cosa va quedar com una petita història que ara m’agrada recordar. El temps passa de pressa i la història perdura. Que aquest escrit serveixi com a petit homenatge a aquelles persones que van dedicar temps i diners per demostrar el seu amor a Tarragona, i també per a tots els comerciants dels Camps: carrers Hernàndez Sanahuja, Maria Cristina, Rovira i Virgili, Cronista Sessé, López Pelàez, Taquígraf Martí i Baró de les Quatre Torres.

Nota: A l’escrit del passat 8 de juny esmento incorrectament un nom, el correcte és Virgínia Castellnou Ferrando.