Històries per devorar amb l’essència de la millor cuina

Peix fresc que arriba amb les barques, tomaques vermells esperant pacientment a la tomaquera, les vinyes plenes, preparades per a la verema... Olors, textures i sabors, aromes i colors mediterranis que surten de la cuina cap a les planes d’un llibre. I és que el cuiner David Solé i Torné canvia els fogons per la ploma i la tinta en el seu llibre de relats Cuintes. Encara que no els arriba a aparcar del tot. «És un recull de 21 relats que d’alguna manera o d’una altra tenen a veure amb els aliments o la cuina», explica el xef del restaurant Barquet de Tarragona.

Cuintes (Cossetània Edicions) no és ni de bon tros el primer llibre de David Solé qui, entre altres publicacions té Picades. Identitat de la cuina catalana, Tela marinera! de la mar a la nostra cuina, amb Pep Escoda, La cuina Chartreuse o Peix, cuina i tradició.

Per tastar els relats i emportar-se’ls a casa: quorumllibres.cat/project/cuintes

No obstant això, sí que s’estrena com a escriptor de relat i per poder veure la llum, Cuintes ha de reeixir el procés de micromecenatge en què es troba en aquests moments, en el qual els mecenes poden comprar-ne un o, si opten per un pac de tres, reben de regal el títol Cupcakes: 50 receptes, de Neus Moya Arasa, publicat per 9 Grup Editorial. 

Però, què expliquen els relats? «N’hi ha de caràcter històric, altres que estan a prop de la ciència-ficció, després també hi ha uns que tenen un toc una miqueta punyent, molt actual, així com els que fan caure alguna llagrimeta, depèn de cada lector. Però els que més abunden són els còmics, els divertits, les coses que fan riure, les que ens fan sentir bé a tots plegats perquè ja en tenim prou de cabòries i de mal de caps», comenta en David, el qual ha comptat per a l’ocasió amb la inestimable cooperació del seu germà Fidel Solé, amb qui treballa habitualment perquè és el cap de sala del restaurant Barquet. «La caràtula del llibre és una pintura seva», revela el xef.

(...) Jo vull una llesca de pa de pagès ben sucada amb tomacó, amanida amb oli d’arbequina d’enguany i acompanyat de la corresponent denominació d’origen protegida. Per sobre hi disposa uns encenalls de pernil de gla amb molt poc greix i un got de vi negre de la Terra Alta... Aquest petit paràgraf diu molt de la cuina que vol transmetre als lectors.

«No és d’autor. És mediterrània i de mercat. La primera pel caràcter obert, alegre de la gent, que no estaríem mai a casa. I la segona perquè treballo amb el producte que hi ha al mercat, que és on ho compro gairebé tot. Amb el que té el pagès a la parada i la pesca del dia. Una barreja d’ingredients que fa aflorar els sentiments», ressalta.

«Estic molt content del resultat perquè m’ho he passat molt bé escrivint-lo», assenyala el David, qui afegeix que ha estat durant aquest confinament quan els ha acabat de polir. «Estan escrits de fa temps, però els he perfilat ara, durant el primer mes del tancament».

Els que vulguin fer un tast i emportar-se Cuintes a casa ho poden fer al web http://quorumllibres.cat/project/cuintes, en el que és una manera de fullejar el llibre amb exemples d’un grapat d’històries. Uns relats per menjar-se’ls amb els desitjos d’un «bon profit a totes i tots».