Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona ENTREVISTA

José Juan González: "Per què no dir que estàs bé?"

Dins de la gira del nou disc, ‘Millor que mai’, el grup torna a Tarragona en format trio amb un concert que es podrà veure i escoltar el dijous 19 de setembre als jardins del Camp de Mart

JÚLIA VIDAL

Whatsapp
El trio ja va estrenar el seu nou treball al Serrallo.  FOTO: DT

El trio ja va estrenar el seu nou treball al Serrallo. FOTO: DT

El cantautor José Juan González torna a Tarragona amb el format trio d’Espaldamaceta per tocar dins del marc de les Festes de Santa Tecla. Acompanyat per Gerard Joan (bateria, sàmpler i veus) i Oriol Maymó (baix, veus, sàmpler i sintetitzador), el concert forma part de la gira en la que presenten el seu últim treball Millor que Mai, disc que van estrenar el març passat al Teatret del Serrallo. Aquesta vegada tocaran als Jardins del Camp de Mart, el dia 19 de setembre a les 19.30 hores.

Què heu preparat, per a aquest retorn a Tarragona?

El dia 19 portarem la millor versió de l’estrena que vam fer al Serrallo. Va ser un concert molt mític: vam vendre totes les entrades! Volem demostrar a aquell públic, i a tothom que vingui, la millora constant i incansable que portem treballant des d’aquell primer dia.

Com a tarragoní, què li fa sentir tocar a casa?

Una mica més de nervis, però sobretot il·lusió. Quan vam venir al març la gent va sortir molt contenta, el disc està funcionant molt bé. Ja ho diu el títol, Millor que mai! Se suma que coincideixi amb Santa Tecla, la gent ja està predisposada a passar-s’ho bé... crec que serà fantàstic.

Fent referència al nom d’aquest últim treball, ‘Millor que mai’ defineix el moment de la vostra trajectòria mentre el desenvolupàveu?

Volíem reflexionar sobre el moment conjunt de tots tres. Crec que estàs millor que abans quan també has viscut diverses coses, i era el lloc on ens trobàvem. El procés d’aquest nou disc ha sigut molt bonic: la gravació a Vic, les idees, el format trio... En algun moment sí que hem pensat que potser el nom és una mica pedant però, per què no dir que estàs bé?

La creació del disc ha estat un procés conjunt del trio?

Sí, des del primer moment. Ells ja van col·laborar en l’anterior gira, però aquest nou treball ha estat consensuat des del principi entre els tres.

Aquest nou treball substitueix l’estil característic anterior més apagat. Com s’ha rebut aquest canvi?

Doncs segur que hi ha gent que li ha agradat més l’època trista, però els anys passen, i jo també canvio. Ara reflecteixo que estic millor, i que també m’interessa artísticament provar una proposta més alegre. Sense voler, els discs també han anat reflectint sobre com ha sigut aquell moment de la vida per mi. Són etapes, ganes de jugar amb la música i canviar.

Us heu sentit bé, però, amb aquest canvi...

Sí, perquè a més no només ha estat l’estil. El disc anterior el vaig voler gravar a casa, i fer-lo tot més proper a mi. Aquesta vegada he decidit col·laborar amb molta gent: per produir, per gravar, per dissenyar... Ara també tenim la sort de tenir un segell. Hi ha molts papers dins del projecte, he delegat feines i crec que és part de l’èxit: haver deixat que tantes persones diguessin la seva i que participessin en aquest procés.

Aquest últim disc fa molta referència a l’amor...

El disc anterior anava sobre la paternitat, i aquest, sense adonar-me, parla molt del món de la parella. Tot i que després, la literatura és una mica exagerada i no és autobiogràfic, però ha nascut així.

En què s’inspira?

A vegades, en les lletres hi ha una barreja entre allò conscient i allò inconscient, en el que després també t’hi pots veure reflectit a estones, i d’altres no. Parlo de mi, del que veig, dels sentiments, del que la música em transmet... Vaig tocar amb un músic que em deia que era interessant que la lletra fos el contrari del que la música transmetia, i hi penso sovint.

Canvia sovint d’idioma, però l’últim disc és exclusivament en català. En quina llengua li agrada més treballar?

Buf! Doncs crec que de la mateixa manera en que han canviat les energies i les emocions, ha anat canviant l’idioma. El català m’envolta molt a nivell personal, però sempre m’havia enganxat més al castellà perquè el necessitava. Aquesta vegada hem decidit portar el nou disc íntegrament en català, perquè l’anterior va ser mig-mig i no em vaig acabar de sentir còmode.

Temas

Comentarios

Lea También