L’Arxiu Tarradellas del Monestir de Poblet mostra els seus secrets el 9 de juny

Més de 140.000 cartes postals una biblioteca personal amb 11.000 volums, més de 30.000 fotografies, un fons d’hemeroteca que supera els 500 títols...

Els visitants que el dissabte dia 9 de juny al matí s’acostin a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, a l’antic Palau de l’Abat del Monestir de Poblet, podran descobrir de primera mà l’immens llegat històric del qui va ser president de la Generalitat entre 1954 i 1980: Josep Tarradellas i Joan.

L’arxiu realitzarà quatre visites guiades per les instal·lacions, a les 10.00h, les 11.00h, les 12.00h i les 13.00h. Per assistir-hi, caldrà formalitzar la inscripció amb antelació, al telèfon 977 871 039 o bé al correu electrònic atarradellas@poblet.cat .

Les visites del dia 9 a l’Arxiu Tarradellas es duran a terme amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, i representen una oportunitat única d’endinsar-se en un recinte on habitualment només accedeixen els investigadors.

El públic assistent podrà conèixer millor diferents capítols de la història de la Catalunya del segle XX a través d’un itinerari guiat per les sales on es conserven documents de gran valor, molts d’ells encara inèdits.

També podrà saber com es va poder preservar tot aquest llegat, i descobrir que en aquest arxiu també hi han cedit la seva documentació personal personalitats com el periodista Carles Sentís, l’historiador Paul Preston, o el dirigent i empresari Joan Antoni Samaranch.

Un arxiu de referència al país

L’arxiu llegat pel president Tarradellas al país i dipositat a Poblet és un testimoniatge imprescindible per a l'estudi dels últims vuitanta anys de la història de Catalunya.

Després de la mort de Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l’arxiu -que duu el nom de la filla- va quedar a cura de la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l’any 1981 signat pel mateix president i per l’abat Maur Esteva.

Un Patronat presidit per l’abat del monestir, que és el màxim responsable de l’arxiu, té per funció vetllar per l’acompliment del conveni. El conjunt documental abasta dos milions de pàgines de documentació, de les quals s’han de destacar les cartes escrites o rebudes que Tarradellas va anar aplegant durant la seva vida, les fotografies de les Indústries de Guerra, o la seva biblioteca personal, amb milers de llibres dels quals cal destacar els referents a la Guerra Civil.

Al llarg dels anys, els fons de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià s’han vist incrementats amb 32 fons documentals, la majoria pertanyents a personalitats contemporànies al president Tarradellas i 13 col·leccions documentals, que completen l'època històrica que abasta la documentació de l'arxiu del president, de les quals cal destacar la de Lluís Gausachs, secretari personal seu durant 22 anys; el fons de Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; els fons personals dels periodistes Carles Sentís i Ramon Barnils; el dels polítics Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall, i Manuel Ortínez, que van desenvolupar un paper important durant la Generalitat restaurada; el fons de Joan Antoni Samaranch, el de l’historiador Paul Preston, autor de diverses obres sobre la història contemporània d'Espanya o del general Domènec Batet, afusellat per Franco.

D’altra banda, el Palau de l’Abat també conté l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli. Es tracta d’un conjunt molt complet d’arxius nobiliaris de les famílies mes antigues i representatives de la Catalunya Medieval, i alhora, dels primitius comtats catalans sobirans. El fet que es trobin junts per a la consulta l’Arxiu Tarradellas i l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli, permet conèixer als investigadors la llarga història de Catalunya.

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià està dirigit per Núria Gavarró (la Riba, 1982), llicenciada en Documentació per la UOC, màster en Gestió i difusió de fonts arxivístiques i documentals per la URV i llicenciada en Història per aquesta mateixa universitat.