L'Audiència anul·la dues declaracions de l'acusat pel crim de Sara Lozano

Revés judicial a la investigació sobre la mort de la jove Sara Lozano el 26 d’octubre de 2014 en un camp de l’Espluga de Francolí. El cos va aparèixer calcinat.

Des d’un primer moment les indagacions dels Mossos d’Esquadra van anar dirigides contra l’acusat, Jaume S. T., ja que era la darrera persona amb qui suposadament va estar la víctima.

El sospitós va ser interrogat tres vegades a les dependències dels Mossos d’Esquadra. Ara, l’Audiència Provincial n’ha anul·lat dues, ja que considera que, com que hi havia sospites que podria ser ell l’interrogatori, s’hauria d’haver fet en qualitat d’imputat i no pas com a testimoni.

A més, també s’anul·len les declaracions dels seus pares i germanes, ja que no se’ls va advertir que com a familiar directe d’una persona imputada tenien dret a no declarar. D’aquesta manera, la Secció Segona de l’Audiència Provincial dona la raó, en part, a l’advocat defensor, Antonio Mendía, qui també demanava la nul·litat dels registres efectuats al seu domicili de l’acusat i dels indicis recollits.

En la seva interlocutòria, l’Audiència fa una cronologia dels fets, des que el 26 d’octubre de 2014 es va trobar a la víctima. Aquell dia es van obrir diligències prèvies i s’ordenà l’aixecament del cadàver.

El dia 27 es va acordar el secret de les actuacions i a partir d’aquest moment el jutge va prendre les regnes del cas, per la qual cosa, segons l’Audiència, tot el que es feia a partir d’aquell moment era sota la seva supervisió.

Punxades telefòniques

La primera declaració de l’acusat davant dels Mossos es fa a les 9.16 hores del dia 26, quan el cos de la dona encara no s’havia localitzat (es va trobar a tres quarts de cinc de la tarda). En aquest moment, segons la màxima instància judicial de la província, «no existia cap element de la investigació policial contra l’ara processat».

Abans de la segona declaració de l’acusat –el dia 28 d’octubre–, els Mossos ja el tenien com a sospitós, ja que era la darrera persona que va veure en vida la víctima. A més, va dir que havia deixat la dona en un caixer de l’Espluga per treure diners, quan el pare d’ella diu que no tenia cap targeta de crèdit ni llibreta d’estalvi.

L’Audiència considera que en aquesta declaració del 28 d’octubre, a les 17.05 hores, el processat «judicialment ja tenia la conducció d’investigat o imputat, encara que no hi hagués una declaració formal en aquest sentit i l’òrgan judicial –el jutge– no s’hagués encarregat de comunicar i exigir les garanties de tal condició» als Mossos d’Esquadra. Per això, diuen els magistrats, «des d’aquest moment els agents actuants haurien d’haver-li garantit els drets inculpatoris de què és titular tota persona sospitosa d’haver participat en un delicte».

L’Audiència assegura que, si bé els agents no van formular a l’acusat cap pregunta directa sobre la seva intervenció en el crim, sí que en van fer d’altres «clarament imputatòries», com si havien mantingut relacions sexuals la nit dels fets, si havien utilitzat preservatius, el camí per on havien circulat, si fumava (es van recollir burilles al lloc on es va trobar el cadàver) i quines eines de treball utilitzava.

La tercera declaració s’efectuà poc abans del migdia del 5 de novembre i durant la mateixa es va fer la reconstrucció del camí seguit, segons l’acusat, la nit dels fets. L’Audiència assegura que si bé el jutge no havia traslladat als Mossos que judicialment existia una imputació, els agents «comptaven amb elements més que suficients per atribuir la condició d’imputat a l’acusat».

Per això, assenyalen els magistrats, existia una voluntat de retardar la imputació per tenir més indicis en contra del mateix «mitjançant una indeguda declaració en qualitat de testimoni».

En aquesta declaració hi ha preguntes molt directes, com si l’acusat va tenir alguna relació amb la mort de Sara. Després d’aquesta declaració es va procedir a la detenció del sospitós.

L’advocat defensor presentarà un recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè s’anul·li tot el fet posteriorment arran d’aquests interrogatoris. Insisteix en la «innocència absoluta» del seu client.

Recorda que va demanar diligències de prova en el seu dia que no es va fer, com ara revisar les gravacions de les càmeres de seguretat. Per ell, el jutge «es va limitar a fer la instrucció en una línia incriminatòria».