Ara ha fet 25 anys, el 13 de juny de 1995, a primera hora del mati hi havia un moviment inusual a la inactiva fàbrica Chartreuse de la Plaça dels Infants de Tarragona. Ens hi vam trobar: un camió amb grua de grans dimensions; un altre de caixa oberta pel transport, més tres operaris de l’empresa SIT (Servicio Internacional de Transportes); les restauradores Misi Brunet i Anna Miralles; operaris de suport de Pellicer, SL.; diversos funcionaris dels departaments de Governació i de Cultura, que actuaven d’observadors; Jordi Vidal, el darrer home de la fàbrica a Tarragona; el dibuixant Josep Maria Pena –la meva mà dreta en tot el procés– i jo mateix, Ramon Aloguín, responsable tècnic de la intervenció.
Tant de moviment era ben justificat: ens disposàvem a fer la reposició d’una escultura monumental al seu lloc d’origen. Retornar a Escaladei la imatge monumental de la portalada d’entrada a la Cartoixa, després d’una estada de vuitanta-cinc anys a Tarragona.
La Cartoixa d’Escaladei (1163 – 1835) va ser la més important de la Catalunya Nova. Va donar nom a una comarca sencera, que estava sota el seu domini, El Priorat. I va posar les bases vinícoles del que serà la DO del mateix nom, una de les de major prestigi de Catalunya.
Al segle XVI es fa una intensa remodelació de la Cartoixa, introduint elements decoratius i arquitectònics del renaixement tardà. A les acaballes del segle, l’any 1599, es col.loca a la portalada principal la imatge de la Mare de Déu, esculpida per Antonio Navero. És una Verge amb el Nen al coll, de faccions dolces i realistes, amb delicat moviment de torsió en ‘contraposto’, i dimensions monumentals: 2,50 metres d’alçada de bon marbre.
Decadència des del 1978
Amb la desamortització, la Cartoixa va ser abandonada l’any 1835. Quan, al seu torn, els monjos foren expulsats de la Grand Chartreuse de Grenoble (1905) van trobar refugi a Tarragona, on el seu compatriota August de Muller, que ja els hi subministrava l’alcohol, els hi va llogar, primer, i vendre, tot seguit, l’antiga fàbrica de filats que ell havia reconvertit en fassina.
Els monjos hi van anar a viure, formant un interessantíssima i singular cartoixa urbana a la planta superior, destinant la resta a fàbrica del licor. D’allí en endavant, i fins 1978, es va conèixer mundialment com el Licor Chartreuse de Tarragona.
Els cartoixans francesos refusaren la invitació d’instal·lar-se al Priorat, però van acceptar acollir la Verge de la portalada a Tarragona. L’any 1910, amb un esforç important de persones i d’animals de tir, l’escultura, de 2000 Kg, més la base, es van transportar d’Escaladei a Tarragona: el primer viatge. Es va col.locar al jardí de la Mare de Déu, preparat ex-professo per a la Verge, dins la pròpia Chartreuse, en un racó poc visible apartat de les molèsties de la fàbrica i de mirades indiscretes. A partir de la desaparició de la cartoixa, el jardí es va anar oblidant, si be va ser sempre respectat pels treballadors de la fàbrica i visitat pels monjos que, un o dos cops a l’any, venien a elaborar la fórmula magistral secreta, essencial pel licor.
En deixar de produir el licor l’any 1978, la fàbrica del Chartreuse va entrar en decadència. El Departament Governació de la Generalitat de Catalunya la va adquirir l’any 1990, amb intenció d’instal·lar-hi la delegació de Tarragona. Proposta que no va prosperar. Al seu torn, el Departament de Cultura havia adquirit, majoritàriament per cessió dels propietaris, la Cartoixa d’Escaladei. El moment era el més apropiat per retornar la Mare de Déu al seu lloc d’origen: fer-li fer el segon viatge.
Jo mateix vaig suggerir-ho al meu immediat superior, el Cap dels Serveis Territorials, Joan Tortajada, que no només ho acceptà, sinó que el va entusiasmar. Tot seguit ens vam adreçar al Director de l’Oficina de Gestió de Monuments, Esteve Mach. Aquest arquitecte és un enamorat d’Escaladei, de manera que comptar amb ell va ser immediat. Estàvem ben convençuts que es feia un acte de reparació retornant l’escultura al seu lloc d’origen, sent, d’altra banda, una operació prou senzilla i d’un cost moderat.
Retornem a aquell juny de fa vint-i-cinc anys. A les onze del mig dia vam arribar a la Cartoixa del Priorat, on ens esperava una petita multitud: el Cap dels Serveis Joan Tortajada, el Director Esteve Mach, l’alcalde de la Morera, Josep Miró, Assumpció Peira, la néta de qui va fer baixar la Mare de Déu a Tarragona, i un bon grup de persones de la comarca que volien fer-li una bona rebuda.
Primer es va descarregar la imatge, descansant-la a terra, per que tothom la veiés de ben a prop. Tot seguit, amb la grua i els operaris de SIT, i el suport dels paletes de l’empresa Decarrega, de la Fatarella, es va col·locar altre cop l’escultura al seu lloc. No va ser senzill, malgrat la facilitat de moviment de la grua. La fornícula, bastant ajustada a la mida de la Verge, va complicar l’operació, de manera que no la vam enllestir fins a les nou de la nit. Però molt contents tots, especialment els paletes que havien celebrat el seu patró, Sant Antoni de Pàdua, treballant en una actuació fora del comú.
L’antiga fàbrica de la Chartreuse va ser transformada en Escola Oficial d’Idiomes (EOI) el curs 2013-14, i oficines de l’administració autonòmica a la planta superior. A més del jardí de la Mare de Déu, que es conserva moderadament bé, existeixen un seguit dependències buides que es podrien transformar en el museu del Licor Cumbre, com el va anomenar la publicitat dels anys seixanta, i de la Cartoixa de Tarragona. Els materials de la fàbrica són conservats en magatzems del Museu de la Ciència de Catalunya, i els actuals gestors de la fàbrica Chartreuse han ofert el seu suport.
Fora un bon final per aquella època (fixant la memòria d’una part de la història recent de la nostra ciutat), en la que hi havien una cartoixa i una fàbrica de licor en el barri del port.
