Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La Marxa de la Llibertat fa entrega de la seva documentació al monestir de Poblet

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià amplia els seus fons amb la donació, per part dels organitzadors de la Marxa de la llibertat de l’any 1976, de la documentació relacionada amb aquesta acció

Diari de Tarragona

Whatsapp

Avui, dia 10 de setembre, l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha ampliat els seus fons amb la incorporació de la documentació de la Marxa de la llibertat organitzada del dia 2 de juliol a l’11 de setembre del 1976, de la qual n'han fet entrega alguns dels membres de la comissió organitzadora. L'acte de signatura s'ha realitzat en presència de representants dels organitzadors de la Marxa, de l'Abat del Monestir de Poblet i president del Patronat de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, P. Octavi Vilà i Mayo i dels representants de la Marxa de la llibertat, els senyors Arcadi Oliveres, Àngel Colom, i Pep Andreu i la Sra. Núria Gavarró, directora de l'Arxiu.

Fons Marxa de la llibertat

El fons llegat pels representants de la Marxa de la llibertat a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià inclou els documents sobre aquesta acció duta a terme l’estiu de l’any 1976 i conté també altres elements com fotografies, pòsters, pancartes i reculls de premsa, fet que el fan inèdit en el conjunt de fons documentals que integren l'Arxiu Tarradellas.

La Marxa de la llibertat

La Marxa de la Llibertat es va dur a terme del 4 de juliol al 12 de setembre de 1976. El març de 1976 els secretariats de Pax Christi van assumir la responsabilitat inicial de la marxa sota el lema “Poble Català, posa’t a caminar”. Els principals dirigents de Pax Christi eren Àngel Colom i Arcadi Oliveres. Lluís Maria Xirinacs, que en aquells moments estava concentrat davant de la presó Model de Barcelona per reclamar l'alliberament dels presoners polítics, hi donà un significatiu suport. Malgrat que el Ministerio de Gobernación, sota les ordres de Manuel Fraga, va desautoritzar la Marxa, aquesta es va portar a terme igualment i 6 columnes van recórrer els territoris de parla catalana durant l'estiu per reclamar, de forma pacífica i no violenta, l'amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'autonomia per Catalunya.

El dia 11 de setembre la Marxa de la Llibertat tenia prevista la seva finalització en el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Ja des del dia anterior, 10 de setembre, un contingent de les forces d’ordre públic va impedir la conclusió de la Marxa a Poblet. El 12 de setembre la Marxa de la Llibertat hi arribava finalment on només hi pogueren accedir uns pocs marxaires ja que la Guàrdia Civil vigilava els voltants del monestir per evitar l'arribada de les columnes retingudes a Montblanc.

Quaranta anys més tard, el dia 10 de setembre del 2016, la Marxa va recordar aquest esdeveniment. I avui, representants de la Marxa han estat novament presents a Poblet per fer entrega a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià dels esmentats documents que amplien la documentació continguda a l’Arxiu per tal de conèixer la història de Catalunya des de la República fins la Transició.

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià

L’arxiu llegat pel 125è President de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i Joan al país i dipositat a Poblet és un testimoniatge imprescindible per a l'estudi dels últims vuitanta anys de la nostra història. Després de la mort del President Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l’arxiu ha quedat, per disposició del President Tarradellas, a Poblet, a cura de la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l’any 1981 signat pel President Tarradellas i l’abat Maur Esteva. Un Patronat presidit per l’Abat del monestir, que és el màxim responsable de l’arxiu, té per funció vetllar per l’acompliment del conveni.

Els fons de l'Arxiu estan compost d'una important documentació relacionada amb la guerra civil, l'exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, i per les donacions rebudes amb posterioritat procedents de diverses persones relacionades amb la vida social i política de Catalunya.

Temas

Comentarios

Lea También