Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La Tabacalera en la Llista Vermella del patrimoni

Perill. S’inclouen elements patrimonials en risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors constituents

Jordi Bertran

Whatsapp
L’edifici de la Tabacalera travessa un estat de degradació progressiva. Imatge d’arxiu del desembre de 2016. Foto: Pere Ferré

L’edifici de la Tabacalera travessa un estat de degradació progressiva. Imatge d’arxiu del desembre de 2016. Foto: Pere Ferré

La Tabacalera ha entrat en la Llista Vermella del patrimoni, iniciativa que desvela elements patrimonials en risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors. La nòmina és elaborada per l’Associació Hispania Nostra. L’anunci de la inclusió de l’antic equipament industrial tarragoní de la vora del riu Francoí ha estat fet en el marc de la jornada sobre mecenatge, organitzada pel Ministeri de Cultura i Esport del Govern espanyol. 

Araceli Pereda, presidenta d’Hispania Nostra, ha usat la fotografia de l’abandonament de la Tabacalera com a punt de partida de la seva ponència en l’àmbit de patrocini i micromecenatge aplicat al patrimoni. La sessió ha estat moderada per Néstor Nongo, cap de la unitat Cultura i Mecenatge de la Subdirecció General de Promoció d’Indústries Culturals i Mecenatge del Ministeri. 

Hispania Nostra ha compartit el debat amb Pepa Octavio de Toledo, la responsable de Patrocini i Mecenatge del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, i amb Jonàs Sala cofundador i soci de l’empresa Verkami, una de les principals líders en el micromecenatge a Espanya a partir del seu treball a Catalunya. La credibilitat i prestigi dels ponents no ha deixat dubte sobre les deficiències existents en la gestió municipal sobre l’equipament tarragoní.

Fre a la degradació
La Llista Vermella és una activitat iniciada el 2007 i pretén cridar l’atenció de la societat i dels propietaris, promovent intervencions positives que evitin l’increment del deteriorament o la desaparició de béns culturals. També té com a objectiu donar suport i animar les associacions locals de defensa del patrimoni i els particulars, reforçant les reivindicacions sobre monuments i entorns de la seva àrea d’acció. 

La informació rebuda sobre un bé és estudiada per un comitè científic, integrat per un arqueòleg, una restauradora, un director de museu i un arquitecte. L’analitzen i decideixen la inclusió o no en la Llista. La fitxa sobre la Tabacalera dictamina com a causes de l’estat tant l’abandonament de la propietat, l’Ajuntament de Tarragona, com el deteriorament per vandalisme, tampoc no frenat per l’ens municipal. 

D’aquesta manera, Tarragona ja compta amb dos elements inclosos en aquesta llista per a la vergonya: l’antic preventori de la Savinosa i la fàbrica tabaquera, de la qual van sortir els darrers treballadors el 2007. És l’únic cas de doblet a Catalunya.

Plataforma ignorada
La fitxa elaborada per Hispania Nostra recull que el gener de 2016 es creà una plataforma ciutadana –Oppida–, formada per associacions i persones que proposaven convertir el mòdul 6 de la fàbrica en un centre social autogestionat. El grup va ocupar simbòlicament l’espai durant dos dies realitzant activitats i denunciant l’estat d’abandonament per part de l’administració municipal. L’informe de l’entitat participant en la jornada al MACB detalla que cap dels projectes culturals plantejats per a aquest conjunt industrial no han estat realitzats. 

Vaig sentir tristor en veure com una ponent de nivell en una exposició endreçada i en un acte en què participaven agents culturals internacionals assenyalava la Tabacalera com una mala praxi cultural i patrimonial. Entre l’auditori vam veure alts càrrecs de l’Estat com Adriana Moscoso, directora general d’Indústries Culturals i Cooperació del Ministerio, o Robert Fohr, cap de la Missió de Mecenatge del Ministeri de Cultura de França; i de la societat civil com Carles Duarte, president del CONCA, o Enric Crous, president de la Fundació Catalunya Cultura. 

En una jornada en què es parlava de com aconseguir diners per finançar el patrimoni cultural no vaig saber veure cap responsable polític del nostre Ajuntament. 
 

Temas

Comentarios

Lea También