La ceràmica com a mitjà d'expressió

Un aparador on compartir la passió per la ceràmica. Terrània, el Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc reunirà en aquesta dissetena edició, que se celebrarà els dies 27, 28 i 29 de setembre, a un total de 36 artistes: 13 de Catalunya, 10 de França, 7 de Suïssa (territori convidat), 3 d’Espanya, 1 de Bèlgica, 1 de Finlàndia i 1 dels Països Baixos. Una oportunitat única per al públic assistent per conèixer aquest mitjà d’expressió artístic en un marc incomparable com és l’antic convent de Sant Francesc.

La Núria Albà i el Lluís Soler estan entre els artistes que més edicions han participat, i pràcticament des dels inicis col·laboren amb el festival. Viuen a Senan, on tenen el taller. «L’essència de Terrània és posar a l’abast del públic i apropar la ceràmica. Aquesta va ser la filosofia inicial del festival i que s’ha mantingut», explica la Núria.

Amb satisfacció, aquesta ceramista i la seva parella reconeixen «el treball que s’ha fet des de la primera edició». «Fruit de les nostres activitats per Europa, nosaltres hem esdevingut un pont entre altres ceramistes i Terrània. T’adones de l’acceptació que té el festival de portes en fora. És un gran privilegi», expressa la Núria Albà. Aquesta ceramista confessa que «sempre he tingut la inquietud de crear, dibuixar, pintar, de tocar fang... Vaig estudiar en una escola de ceràmica de Barcelona i la ceràmica em va captivar».

 

«Tot ceramista busca la seva expressió personal a través de tècniques i formes», Núria Albà 

En tots aquests anys d’experiència, ha seguit una intensa tasca d’investigació «per trobar una línia personal i que la gent identifiqui el teu nom amb aquelles peces que van descobrint, tant en fires com en festivals».

Llenguatge d’expressió

«Tot ceramista busca la seva expressió personal a través de tècniques i formes. Busques el teu llenguatge», explica la Núria Albà i afegeix que «per mi, la ceràmica ha estat el llenguatge que he fet servir per expressar els meus neguits personals, des de la felicitat fins a moments de màxima tristesa». En aquest sentit, aquesta ceramista també considera la investigació com una peça fonamental del procés de creació. «Amb el Lluís, vam viatjar a la Xina l’any passat fins a la regió de la porcellana, juntament amb altres ceramistes europeus. El viatge em va despertar l’interès per la porcellana», relata la ceramista. El fruit artístic d’aquest descobriment s’exhibirà en l’exposició De Jingdezhen a Senan. Enguany s’estrena com a espai d’exposicions de Terrània la galeria el Be Negre i ho fa dedicant una mostra als dos ceramistes més veterans de la comarca, la Núria Albà i el Lluís Soler de Senan.

També ha tingut una notable presència la Teresa-Marta Batalla. Va obrir el seu propi taller a Sant Celoni, amb Rainer G. Schumacher, i uns anys després es van traslladar a Roquetes per fundar ‘El Raval de l’Art’, un projecte artístic i personal comú. «Vaig començar estudiant Disseny Gràfic, però sempre m’havia agradat la ceràmica. Abans d’acabar els estudis, vaig tenir la possibilitat d’entrar en una escola de ceràmica per aprendre la tècnica del torn», recorda els seus inicis. Curiosament, continua explicant, «ara no em dedico gens al torn, sinó que treballo amb tècniques manuals ancestrals, que he portat al meu terreny i m’han permès tenir una tècnica pròpia».

El peletejat a partir de cilindres de fang i tècniques d’expansió de plaques afegint-hi textures i esgrafiats són algunes de les tècniques apreses per la ceramista. «Després de fer els esgrafiats a cada peça, els expandeixo. La decoració creix en el mateix moment que es fa la peça. És com la seva pròpia pell», explica Teresa-Marta Batalla. Reconeix que «quan treballes amb el torn, aquest et mana perquè és una màquina i l’has de dominar. Sempre serà estàtic, encara que giri. Treballar a mà ens permet fer qualsevol cosa, no estàs comprimit en cap màquina».

«Treballo amb tècniques manuals ancestrals, que he portat al meu terreny», Teresa-Marta Batalla

Aquesta ceramista ha trobat la seva font d’inspiració en la «ceràmica del món». «M’agrada molt la ceràmica neolítica i també m’inspiro en la part més primitiva de les cultures, en els seus dibuixos i motius», explica. Si bé, matisa que «no faig reproduccions, sinó que són la font d’inspiració per a la meva obra». Mentrestant, Teresa-Marta Batalla recorda unes paraules de la seva mestra: «La ceràmica és l’art de les proves i dels fracassos».

Dignificar l’ofici

Un altre dels ceramistes que participarà a Terrània és Luciano Ceinos García (Paredes de Nava, Castella i Lleó). Considera que el festival «dignifica l’ofici a tots els nivells. Em fa molta il·lusió participar-hi i contribuir a donar una bona imatge de la ceràmica». La seva experiència com a ceramista suma més de tres dècades.

«La meva obra és una part decorativa i una part funcional. I moltes de les meves peces compleixen aquesta doble funció». Es defineix com «autodidacta». «Em considero un terrissaire modern. Tinc els meus coneixements, que he adquirit amb l’experiència, els llibres i el contacte amb molta altra gent del sector», explica Luciano Ceinos. Terrània és una oportunitat per seguir aprenent.