Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La cuina de l’àvia

Temps i paciència. Els temps han canviat i la cuina també. En moltes llars encara elaboren plats amb la mateixa recepta que feien les 
mares o les àvies a casa anys enrere

Alba Tudó

Whatsapp
Imatge de la veïna de Tarragona elaborant les faves a la catalana. Foto: Alba Tudó

Imatge de la veïna de Tarragona elaborant les faves a la catalana. Foto: Alba Tudó

Paciència, amor, dedicació i productes km 0. Aquests són els quatre ingredients de la cuina de l’àvia. Montse Torres, una veïna de Tarragona a qui li agrada cuinar –i mentre elabora les faves a la catalana–, explica que «m’agrada fer la cuina tal com la feia abans la meva mare i la meva àvia» i afegeix que «s’ha perdut una mica la cuina catalana, ja que hem internacionalitzat molt els ingredients i les coses d’aquí han quedat més en segon terme». 

De fet, moltes receptes que es cuinaven abans s’han perdut, ja que ara moltes persones no tenen temps per cuinar, i això requereix paciència. «Algunes receptes són fàcils de fer i ràpides però has d’estar a damunt i no tenir pressa per acabar», diu aquesta veïna de Tarragona, i afegeix que «els productes millor que siguin d’aquí, ja que no tenen el mateix gust». 

No obstant, en moltes llars encara cuinen els plats que les mares o les àvies han ensenyat als fills. «Ara tinc temps i em puc dedicar més a la cuina». 

Un altre dels requisits és la passió. «T’ha d’agradar cuinar perquè t’hi pots arribar a passar molta estona», afirma Torres. Per exemple un dels plats que abans menjaven en dies especials era el pollastre rostit amb prunes i panses. «El bacallà també era un plat molt festiu», diu la cuinera. El menjar d’abans era diferent. «Menjàvem molta sopa, verdura, i de cara a les festes per exemple feien canelons de carn». Molts treballaven al camp i per això havien d’agafar forces abans de començar la jornada laboral. 

«Per esmorzar el meu avi em deia que feien una truita amb farina per omplir més la panxa». La societat ha canviat i la dieta també. Ara hi ha més productes, i cuines d’altres cultures. 

La crema catalana era un dels dolços que abans menjaven més, o també la fruita de temporada, ja ue moltes famílies eren pagesos. Pel que fa a la beguda, sempre hi havia aigua i un porró a taula. «Els nens bevien amb porró l’aigua».Ara aquesta tradició s’ha perdut. En alguns restaurants encara hi és aquest atuell, i per les calçotades també n’és tradició. «Un dels plats que no es cuina tant com abans són les faves a la catalana. Jo ho cuino tal com ho feia la meva àvia», afegeix Torres. 

La Conca de Barberà és una comarca on abunda la cuina catalana. Molts restaurants ofereixen a les seves cartes diferents plats tradicionals. Escudella, carns a la brasa, llenties, verdures, peus de porc... 

«És una comarca on abunden aquest tipus de cuina», explica el president de restauradors de la Conca de Barberà, Josep Ramon Guiu. També es caracteritza per elaborar vins de la DO Conca. «El visitant quan ve aquí ja sap el tipus de cuina que hi trobarà».

Temas

Comentarios