La discreció del ginecòleg més pilaner

Ginecòleg i casteller. Aquest és en Jordi Sentís Masllorens, l’indiscutible quint del pilar de vuit de la Colla Jove de Tarragona. Deu minuts de conversa amb ell son suficients per adonar-se’n que la discreció i la constància marquen el seu dia a dia. Sentís va néixer a Tarragona el 7 d’abril de 1972. És el gran de tres germans. Marit de la Cristina i pare de l’Aina i la Clàudia. Sentís passa consulta a un centre de ginecologia situat al carrer Roger de Llúria. Al mateix lloc on ho van fer el seu avi i també el seu pare i el seu tiet –ginecòlegs tots tres–. La seva passió, a part de la medicina, és la camisa lila, el Cós del Bou. Sentís i la Colla Jove s’han fet grans junts, agafats sempre de la mà.

L’any 1980, quan Sentís tenia 8 anys, va anar per primera vegada a veure el Concurs de Castells. Va quedar fascinat. A casa seva no hi havia tradició castellera però, tot i així, va demanar als pares provar-ho. «Es pensaven que em cansaria de seguida...», recorda Sentís. En aquell moment, el món dels castells s’estava transformant. «Acabava de néixer la Colla Jove i el noviet de la secretaria de la consulta del pare hi anava», explica. Sentís va convèncer a la seva família. Tant va ser així que, el seu pare –també Jordi–, va acabar sent president de l’entitat i cofundador de l’Associació d’Amics de la Colla Jove. L’any 1981, per les Decennals de Valls, Sentís va fer el seu primer pilar de quatre a la plaça del Blat de Valls. I aquí començava una història d’amor que encara dura.

Des de llavors, Sentís és una figura clau en gairebé totes les construccions dels liles. A més, ha estat molts anys al capdavant de l’entitat ocupant diferents càrrecs amb responsabilitat. Des de cap de canalla fins a cap de colla, del 2011 al 2013. «Per mi, la colla ho és tot, és com una segona família. Allà he passat totes les etapes de la meva vida, des de la infància, anant de colònies. M’he fet gran amb la Colla Jove. He après el que significa tenir responsabilitats», explica Sentís, qui també reconeix que ha hagut de renunciar a altres coses pels castells, com per exemple, a vacances amb la família.

L’any 1999 es va casar amb la Cristina, la seva xicota de tota la vida, natural de Vila-seca. Té dues filles, l’Aina i la Clàudia, de 15 i 16 anys respectivament. «La gran està a punt de decidir el seu futur. I té molt clar que vol seguir la tradició familiar, vol ser ginecòloga», explica Sentís.

El protagonista reconeix que no ho va tenir tan clar com la seva filla. El seu avi, de Riudoms, va obrir una consulta de ginecologia a Tarragona, on va conèixer a la seva dona. Els seus dos fills –pare i tiet del protagonista– van continuar amb l’ofici. Quan va arribar l’hora d’escollir el seu futur, Sentís confessa que «m’agradava la idea de treballar amb ells. Ho veia com una oportunitat». Una consulta per a tres generacions. De moment.

A part del centre mèdic al carrer Roger de Llúria, Sentís visita també a l’Hospital Santa Tecla, on fa guàrdies. «És com un puzle. Sobretot en època d’estiu, quan els metges estan de vacances i jo m’he de quadrar les guàrdies amb les actuacions castelleres i els assajos», explica Sentís.

El protagonista destaca el suport que sempre ha rebut de la seva dona i filles. «No son castelleres. I millor, així només he de patir per mi», bromeja Sentís, que afegeix que «sempre han respectat molt la meva afició i m’empenyen quan em manquen les forces».

Sentís té el costum d’anar a fer esport a les sis del matí. O a córrer o al gimnàs. «Ho faig d’ençà que van néixer les meves filles», explica. A les vuit entra a l’hospital, i dues o tres tardes a la setmana passa consulta privada. Els castells i la família completen el seu dia a dia.

Gaudir de les petites coses

Sentís recorda la mort del seu pare com un dels pitjors moments de la seva vida. «Estàvem molt units, pensa que treballàvem junts. Va ser un buit molt gran. El meu tiet em va ajudar molt. Vam tirar endavant junts», recorda Sentís, qui confessa que, en aquell moment, va aprendre a gaudir de les petites coses de la vida. «Reconec que visc accelerat, però sóc conscient d’aquest aprenentatge», assegura.

El naixement de les seves filles està marcat al calendari com els moments més feliços. «També destacaria fites castelleres, com quan vam descarregar el 5de9 al Vendrell l’any 2012, o el pilar de vuit, al Catllar, el 2015», apunta Sentís.

I és que aquest tarragoní és l’insígnia pilanera de la ciutat. «¿Què penses quan estàs a dalt?», pregunto. «Visualitzo el pilar, no el puc veure, però el sento. Això és gràcies als assajos. En cada moment sabem cap a on anirà el pilar. Sempre busco un punt fix de la paret», explica Sentís, qui afegeix que, «abans de pujar, ens fem una abraçada amb en Miki i la Montse. Ens diem que no ens en podem enfiar, que un pilar sempre és complicat. Respirem fondo i ens donem confiança un a l’altra». I així és com Jordi Sentís Masllorens i els seus aconsegueixen fer vibrar les places de tota Catalunya.