La figura: la recerca de l’origen

La reflexió sobre la corporeïtat i la recerca de l’origen de la figura han inspirat l’última exposició de l’artista montblanquí Gerard Castellví Gasco. A la nau de l’antiga església gòtica de Sant Francesc es pot visitar Altar de carn, una mostra que reuneix 70 obres recents, entre pintures i dibuixos, i que evoca les sensacions de la corporalitat i el sentiment rere les formes. 
«L’exposició està formada per tres sèries artístiques, dues anteriors i una més actual i en la que estic treballant, que és Altar de carn, i que fa referència al títol de la mostra», afirma Castellví. L’exposició, organitzada pel consistori montblanquí, es podrà veure fins al 13 de setembre de 2020. 

Pel que fa a les dues sèries anteriors, la primera és Presència. «Aquesta –explica l’artista montblanquí– qüestiona les raons de l’existència i la pèrdua de les metes fonamentals de la vida». «Quan una persona, pels motius que sigui, ha perdut els seus objectius, i no espera més res de la vida, ni la vida espera res més d’aquesta persona, succeeix el que Viktor Frankl, autor de L’home a la recerca de sentit, va encunyar com l’abandonament de la voluntat del sentit, referint-se al sentit que li donem a la vida», recorda Gerard Castellví i afegeix que «una vegada trobem el sentit, trobem la felicitat». I és a través de les obres de la sèrie Presència que Gerard Castellví reflexa «com els personatges han abandonat aquest estadi, el que fa que sigui una obra una mica trista a primera vista, però no hem d’oblidar que aquesta visió forma part de la condició humana». 

En canvi, la segona sèrie és Paisatge, entès –en paraules de l’artista– «de forma tradicional, és a dir, el pintor anant amb el cavallet al camp i pintant el paisatge». Recorda Gerard Castellví que «és un exercici que sempre havia fet quan venia al poble, anava a trobar-me amb la natura». 

Però ha estat amb la fi del confinament quan aquesta activitat ha pres més força en la trajectòria artística del montblanquí. «Després de la quarantena, em vaig adonar que havia d’explotar més aquesta faceta. I en retrobar-me amb la natura, vaig connectar de nou». El resultat és un conjunt de pintures i paisatges que «la gent de la zona reconeixerà», segons l’artista.

La corporeïtat
Per últim, Altar de carn esdevé una reflexió de la corporeïtat de la figura. La massa càrnia i material de les figures es fonen fins a tornar-se indiscernibles, abandonen el plural per esdevenir un fet comú, un pacte melòdic, deixant enrere la lògica pura. «Sóc un artista figuratiu, he estudiat realisme, i he treballat sempre amb la figura humana perquè em fascina», assegura Gerard Castellví. 

En aquesta línia, explica que «la figura humana no deixa de ser una estructura molt marcada i organitzada, però va arribar un punt en què vaig sentir la necessitat de trencar amb tot això, és a dir, de tenir la llibertat de seguir pintant la figura però sense estar limitat pel fet que la pinzellada hagi de parar en un moment perquè apareix anatòmicament quelcom». El resultat és «una barreja entre la profunditat i el pla», destaca l’artista. 

En el procés de desestructuració de la figura humana, Gerard Castellví ha sentit que «cada pintura que faig sempre és la bona, però sempre hi ha alguna cosa més que explorar». És per això que l’artista montblanquí té clar que aquesta sèrie té continuïtat i en aquest sentit ambiciona obres amb formats més grans.

Aquesta és la primera exposició de pintura que Gerard Castellví, artista reconegut internacionalment, fa a la seva localitat natal. De fet, la seva trajectòria artística ha fet la volta al món passant per Barcelona i Madrid, fins a arribar a ciutats com Xangai (Xina), Saga i Tòquio (Japó), Londres (Anglaterra), Hallein (Àustria), i Florència (Itàlia). 

En aquest sentit, l’artista valora positivament l’oportunitat d’exposar la seva obra a Montblanc perquè, «a més de ser una oportunitat per compartir la feina amb coneguts, familiars i amics, és una manera d’agrair-los el seu suport en tots aquests anys». Així mateix, l’artista també s’atreveix a dir que «la nau de l’antiga església de Sant Francesc és la millor sala d’exposicions en la que he exposat perquè l’espai és immillorable i no sempre es té aquesta oportunitat». 

Sobre l’efecte que voldria que la seva obra causés en el públic, a Gerard Castellví li agradaria que «la gent gaudís de la seva pintura i que les noves generacions, que han perdut el contacte amb la tradició pictòrica, s’encuriosissin per tot el que envolta el món de l’art».