'La roba penjada estarà radioactiva o què?'

«Mama! La roba penjada estarà radioactiva o què?» Aquest missatge em va fer riure primer, ho reconec, i després em va fer reflexionar sobre el que havia passat després de l’accident a IQOXE. La meva filla és gran però recorda els consells que els donaven a l’escola i institut sobre què fer davant un accident. Però potser no tenia prou informació?

Després de treballar 15 anys a la ràdio i haver viscut un parell d’accidents molts greus a la química, a més de la riuada del 94 em fa pensar que tot segueix igual. 

El divendres 8 de maig de 1992, tancàvem la porta de la ràdio a les 8 del vespre quan una forta explosió ens posava en alerta i tornàvem a entrar. El reactor de la planta de polietilè de l’empresa TEDESA, després d’una fugida d’etilè, havia patit una explosió amb flames que van arribar als 25 metres.

L’ona expansiva va causar greus danys materials a les empreses del voltant i va trencar vidres dels pisos dels barris més propers. Des del Govern Civil es va posar en marxa el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona, PLASEQTA, i va ordenar tallar el trànsit i paralitzar la circulació de trens. Les línies telefòniques van quedar col·lapsades i Protecció Civil va emetre comunicats, a través de Ràdio Nacional d’Espanya, emissora oficial en aquell moment i també per Tarragona Ràdio per tranquil·litzar la població. Com a fet curiós, Creu Roja va facilitar màscares de cel·lulosa (si, com les que utilitzen els metges al quiròfan) a les persones que es trobaven al voltant de la zona de l’accident. Als companys periodistes també.

Uns mesos més tard, el 12 de febrer de 1993, a punt d’agafar el tren de les 9 del matí per marxar cap a Barcelona una gran flamerada es va aixecar per sobre de l’antic edifici de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). Mitja volta i cap a la ràdio. El petrolier danès Robert Maerks, carregat amb 22.000 tones de gasolina, va topar contra el pantalà de Repsol quan iniciava les maniobres d’atracament. Es van trencar molts metres del rack de canonades i això va provocar l’abocament de milers de litres de fuel i nafta al mar, originant un espectacular incendi, seguit de diverses explosions. El Govern Civil va activar el Plaseqta i Protecció Civil va difondre missatges tranquil·litzadors als ciutadans mitjançant les emissores de ràdio.

Aquests podríem haver repetit la mateixa crònica canviant el nom de l’empresa, el producte afectat i l’administració que havia d’activar els plans d’emergència. La resta? Tot igual després de més de gairebé 30 anys.

No es pot dubtar de les autoritats

Els protocols que s’han seguit són del s. XX. El paper de la sirena està definit per avisar en cas de risc químic: no hi havia afectació a l’exterior i no s’havia format un núvol tòxic per tant no era necessari l’activació d’aquestes sirenes. Tots exigim més informació però en aquests casos cal tenir present que els equips d’emergència el primer que han de fer és protegir, assegurar i actuar sobre les afectacions. Després ja hi haurà temps per a revisar totes les actuacions i trobar punts de millora. 

Confinar per risc químic no és el mateix que confinar per precaució. Les xarxes socials són un bon mitjà per a informar-se, sempre per canals oficials, i si pot ser que no enviïn missatges contradictoris com hem pogut comprovar aquest cop. Però no tothom està enganxat a Twitter així que una manera d’alertar a la població quan el risc no és imminent pot ser la megafonia des de vehicles de Protecció Civil o les policies locals. És molt difícil poder arribar a tothom. 

Però la ciutadania no pot dubtar de les autoritats en cas d’emergència i això és el que va passar el dimarts 14 de gener, un fet que no es pot tornar a repetir. Fa més de 30 anys que rebem informació per una via o una altra i encara no sabem que hem de fer en cas d’emergència. Les situacions crítiques són complicades i difícil de preveure com reaccionarà la població però una cosa és ben certa, fan falta ordres clares i, pel que sembla, avui no tenim els mecanismes útils per a rebre-les. Tan difícil és enviar un missatge massiu a tots els telèfons mòbils com es fa a molts països?

Malgrat tots els errors que es poguessin donar i a l’espera de les investigacions i decisions que s’hagin de prendre de cara al futur, gràcies a tots els implicats: treballadors de l’empresa que van haver d’actuar en un primer moment, segurament van evitar mals majors, bombers, serveis mèdics, equips d’emergència, mitjans de comunicació locals, mai prou valorats, responsables polítics de Tarragona i la Canonja i també al Govern de la Generalitat que aquest cop sí que va estar a l’altura amb els veïns de Tarragona.

Missatge de WhatsApp a les 22.09 del dia 14/1/2020: «Tranqui. No estarà pitjor que qualsevol altre dia. Bona nit!»