Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'alcalde de la Riera de Gaià: «Després de 35 anys, és hora de deixar l’alcaldia»

Jaume Casas va entrar en política quan tenia 28 anys i ara, quan ja ha complert 63, ho deixa. Quan va entrar d’alcalde hi havia 850 habitants. Ara a la Riera en són 1.700

Diari de Tarragona

Whatsapp
L’alcalde, Jaume Cases, al costat del ‘Monument a la Pagesia’ inaugurat el 2002. FOTO: Joan Boronat

L’alcalde, Jaume Cases, al costat del ‘Monument a la Pagesia’ inaugurat el 2002. FOTO: Joan Boronat

Aviat està dit: Jaume Casas no es presentarà a les properes eleccions municipals de 2019 per renovar el càrrec, després de 35 anys, que ha revalidat sempre amb majoria absoluta, motiu pel qual s’erigeix gairebé com un rècord Guinnes com el més veterà del territori, amb el bastó d’alcalde (poques vegades el vol lluir) i sense haver de pactar amb cap altra força política representada a l’Ajuntament de la localitat. 


Alcalde, com va ser això d’entrar en la política?

Doncs des de Convergència Democràtica de Catalunya a Tarragona em van cridar i proposar em presentés als comicis electorals de 1983 encapçalant la candidatura d’aquest partit i vam guanyar per majoria absoluta. El pare va tenir un gran disgust en saber que havia acceptat la proposició. Tenia llavors 28 anys i ara ja n’he complert 63. Per tant crec que ha arribat l’hora de donar pas a altres persones que prenguin el relleu.

S’imaginava, en aquell moment, que es convertiria per a molts dels rierencs i fins ara en l’alcalde de tota la vida?


Ni de bon tros. Però les urnes han donat confiança majoritària a la nostra gestió, amb renovats equips de govern, sempre integrats per gent vàlida i compromesa amb el poble  com a premissa, per damunt de la militància política de partit, ja que ara mateix només hi sóc jo afiliat.
Per a qui no ho sàpiga, l’alcalde Casas és continuador d’un negoci familiar de llarga tradició, la carnisseria Cal Pastó, convertida sovint en ‘punt d’atenció’ al ciutadà.

Qui em coneix ja sap que no sóc gaire amic dels protocols, i si un veí o veïna passa per la botiga a exposar-me qualsevol problema, tant me fa escoltar-lo darrere de la taula de l’alcaldia com darrere del taulell.

Com ha canviat la Riera en els seus 35 anys de mandat?

Quan vaig entrar d’alcalde hi havia 850 habitants i ara en som 1.700. Segurament que hauríem pogut créixer molt més demogràficament si s’hagués permès la construcció de grans blocs d’habitatges. Per contra, les normes autoritzen només edificacions de planta baixa i dues més d’alçada. D’aquesta manera mantenim la imatge de poble endreçat i acollidor, de privilegiada situació geogràfica, entre mar i muntanya, a tocar de Tarragona i a prop de Barcelona.

El creixement urbanístic ha vingut per l’obertura de nous carrers i zones residencials, en detriment del nucli antic, on hi ha moltes cases tancades, cosa que passa gairebé a tot arreu. Això comporta més quilòmetres de carrers i més serveis.

Quines han estat les millores i equipaments més rellevants a la Riera?

La construcció del dispensari, la llar d’infants, renovació de la xarxa d’aigua, instal·lació del gas, renovació de l’enllumenat públic i les noves escoles, com a més destacables.

Com han capejat la crisi i dificultats econòmiques?

Doncs amb uns pressupostos equilibrats i contenció de la despesa. S’han tornat uns petits crèdits i hem tancat els tres últims exercicis amb superàvit. L’economia municipal es troba sanejada.

Continua el pla de renovació del clavegueram, oi?

Al setembre renovarem el del carrer Fondo, amb revisió de les connexions de l’aigua i nova pavimentació; al gener farem el carrer Major i quedaran per renovar els carrers Alzinar i Pau Casals. Tant els carrers per aixecar, com els que estan fets, tindran paviment de formigó, amb eliminació de voreres, seguint el model de la plaça Major.

Amb les obres de construcció de la gran rotonda a la intersecció de carreteres s’ha retirat la Creu del Centenari del vot a la Santa Creu. Sap si serà reubicada?

Està previst que la rotonda quedi enllestida al setembre i la Creu serà restituïda a la rotonda resultant, en el punt més adient per qüestions de seguretat. En desmuntar el monument es va comprovar el deteriorament de la pedra per causa del rovell de l’eix de ferro del seu interior. També es va trobar l’ampolla que conté el document que testifica el dia de la seva inauguració l’any 1909, pràcticament il·legible. La Creu serà restaurada per l’empresa que executa les obres i s’intentarà reconstruir el text escrit, si és possible.

Crec que amb la rotonda, s’instal·larà enllumenat.


La rotonda és a càrrec de la Diputació, com una part de l’enllumenat. Per part de l’Ajuntament ampliarem els punts de llum al camí que connecta amb el carrer Hostalets, el camí que accedeix al turó de Virgili i un tram de la carretera en direcció al nucli urbà.

Temas

Comentarios

Lea También