Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona ENTREVISTA

Marc Parrot: "La música forma part del meu procés vital"

L’artista i productor musical actuarà el pròxim dimecres, dia 18, dins de la seva gira ‘Refugi’. Creu que el seu nou treball és «més personal» i hi ha més reflexió

JÚLIA VIDAL

Whatsapp
La gira s’està efectuant dins d’una iurta. FOTO: DT

La gira s’està efectuant dins d’una iurta. FOTO: DT

Marc Parrot presentarà per primera vegada a Tarragona el seu últim treball ‘Refugi’ el dia 18 de setembre. Es tracta d’un projecte produït i actuat dins d’un espai tan singular com una iurta, una cabana tradicional de l’Àsia central, i que desencadena una època més personal i confessional de l’artista en molts sentits.

Què és un refugi per vostè?

És un lloc on et sents tranquil de les inclemències que pugui haver fora, tant de tipus climàtic com més emocionals i sentimentals. És un lloc on em sento segur.

Defineix aquest últim treball com una etapa més personal. Què creu que la diferencia de les anteriors?

Jo crec que hi ha més reflexió. Existeix un període d’experimentació que no hi havia en els anteriors discs, on buscava com trobar-me en aquell moment i prou. Per aquest darrer projecte he intentat trobar un llenguatge més còmode i focalitzar des de quina voluntat m’adreço a l’audiència. Que no em calgués ser crític, sinó només explicar-me bé.

Aquest ‘refugi’ l’esteu produint dins d’una iurta. D’on surt la idea?

És un refugi per mi i per les cançons. La forma que té l’espai posa molt el focus d’atenció en el que està passant, és un lloc on la visió et xucla. Això fa que les cançons desenvolupin el potencial màxim que tenen. Ens hem inspirat molt en l’espai a l’hora de fer les cançons, i hem pogut preveure què volem que passi en cada moment de l’espectacle.

El mateix espai també vol transmetre un missatge al públic?

Sí, totalment. És un lloc on, quan entres, t’has d’oblidar de tot el que t’implica fora. Amb la iurta, hem capgirat una mica el guió del concert convencional: ens ha permès anar creant l’espectacle alhora que creava les cançons. Podem anar de moments molt íntims, molt petits, a moments molt bojos, irònics i tornar després als més tendres. Ens permet fer un espectacle molt potent.

El nom ‘Refugi’ té alguna relació amb el de l’últim treball ‘Sortir per la finestra’?

Aquest era un disc molt més crític, on m’intentava escapar de tot. No és un disc en el que em pogués mirar de front. Refugi en canvi està fet des d’una sensació d’haver trobat l’estar a cobert, per tant és una mirada més valenta i més profunda.

Des dels seus inicis amb el Chaval de la Peca fins al moment d’ara, hi ha deu discs pel mig. Què li agrada més d’aquestes dues èpoques tan diferenciades?

No et sabria dir. Per un costat em sento molt afortunat d’haver viscut de la música tants anys, perquè a més he viscut bé. Per altra banda, segueixo pensant que no en tinc ni idea. És una combinació que em fa seguir estimant apassionadament el que faig i seguir treballant-hi. No penso en si algunes coses han sigut millors o pitjors perquè, totes han tingut parts bones i parts dolentes que han sigut igual de necessàries per créixer i aprendre.

Ha marcat tota una generació infantil amb diversos temes per Super3. Com ha sigut formar part d’aquest projecte?

Per un costat tot un orgull haver-ho fet, i sobretot haver rebut aquesta acceptació tan gran per part del públic. Per altra banda, he crescut com a compositor i productor amb la complicitat del Super3 i amb la certesa de que hem estat fent una bona feina. En general, és una de les feines que més gaudeixo.

Li agrada tant produir per a altres com produir per a vostè?

És molt diferent, m’agrada tot. És molt més fàcil la mirada de produir per a altres que per a tu mateix. Produir per als altres ho faig molt sovint, per a mi mateix necessito un parell d’anys o així abans de posar-m’hi després de cada projecte.

També ha desenvolupat alguns treballs amb la seva parella. Com ha sigut l’experiència?

Molt fàcil, ja ens enteníem en altres contextos! Ha sigut molt natural, i ha arribat en un moment en que volíem explicar coses als nostres fills. Com a pares hem pogut materialitzar algunes idees en projectes lúdic-educatius, amb la voluntat de despertar consciència en les feines que hem fet. Ens ha donat molta satisfacció.

Arriba un moment en els discs en què fa un canvi d’idioma. Es deu a algun motiu?

Canvio al català quan tinc la sensació de que puc tenir una relació més directa amb la meva part més sentimental i emotiva. M’agrada cantar en català per coherència i fluïdesa, quan busques poder expressar-te sense traducció gairebé funciona millor, és més directe.

Com definiria el que li ha portat la música al llarg del temps?

M’ha portat la vida. Bàsicament, des de tots els punts de vista. Ha sigut un fil conductor que m’ha servit per agafar consciència de moltes coses: per guanyar-me la vida, per fer amics, per adonar-me de les meves limitacions... La música forma part del meu procés vital, no el puc desvincular.

Temas

Comentarios

Lea También